Organisme internacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Organisació intergovernamental»)
Anar a la navegació Anar a la busca

Un organisme internacional o organisació intergovernamental (OI) es definix com "tot grup o associació que s'estén més allà de les fronteres d'un Estat i que adopta una estructura orgànica permanent".

[1] També pot usar-se el terme organisació internacional, no obstant esta última denominació podria interpretar-se com comprenent genèricament qualsevol organisació (incloses aquelles privades) en integrants, objectius, o presència internacional, mentres que lo que es designa com a organisme internacional sempre és de naturalea pública. Per a evitar possibles confusions, algunes voltes s'usen els térmens organisme internacional governamental o organisme internacional públic. [2]

Naturalea jurídica[editar | editar còdic]

Una organisació intergovernamental està subjecta al dret públic[3]internacional, en personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar, formada per acort de distints estats per a tractar aspectes que els són comuns.

Dins del seu sen i a través de procediments de complexitat variable, busca elaborar una voluntat jurídica distinta a la dels seus Estats membres, destinada a realisar les competències que els han segut atribuïdes. Esta voluntat pot manifestar-se a través d'actes unilaterals o per mig de la concertació de tractats en atres subjectes de dret internacional.

Classificació[editar | editar còdic]

Els organismes internacionals poden ser de molt diversos tipos. Una classificació sobre els mateixos establix les diferències:

  • En funció de la seua duració:
    • Permanents, que són creats sense fixar un determini per a la finalisació del seu mandat. (ONU)
    • No permanents, que són aquells als que s'establix un cometut específic per a una duració determinada en el temps, transcorregut el qual deixen d'existir.
  • Per les seues competències:
    • Plens, que són aquells que tenen plena capacitat d'acció sobre les matèries delegades pels Estats que els varen crear i que poden adoptar resolucions al compliment de les quals estan obligades les parts. (Unió Europea)
    • Semiplens que són aquells que, encara tenint plena capacitat, requerixen per a adoptar resolucions vinculants, la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels membres que ho componen. (OPEP)
    • De consulta, les resolucions de la qual no són vinculants i que pertanyen a l'àmbit de l'estudie reflexió. (OCDE)
  • Per raó de la matèria, segons siguen les qüestions que tracten: econòmiques, culturals, i unes atres. (CAACI)
  • Per la seua composició:
    • Puros, els integrats a soles per Estats sobirans. (Tribunal Penal Internacional)
    • Mixts, en els que, ademés dels Estats, en veu i, en alguns casos vote, s'integren atres institucions públiques (municipis, províncies, Comunitats Autònomes, Estats Federats, etc). (Unesco)
    • Integrats, en els que participen Estats i atres organismes internacionals. (FMI)
    • Autònoms, a soles composts per organismes internacionals prèviament existents.

Organisacions regionals[editar | editar còdic]

Organismes Internacionals d'Europa
  1. Enciclopedia-baljfjeksnsbnajjdbfbbfbdjuridica.biz14.com. «Organización internacional». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
  2. foros.derecho.com. «Diferencia entre Organismo Público y Ente Público». Consultat el 7 de septiembre de 2016.
  3. Plantilla:Cita publicación