Morfosintaxis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La morfosintaxis és el conjunt d'elements i regles que permeten construir oracions en sentit i carents d'ambigüitat mijançant les relacions gramaticals, concordances, indexacions i estructura jeràrquica de constituents sintàctics.[1][2] Esta integra la morfologia i la sintaxis,[3] ademés la morfologia i la sintaxis són dos components de la gramàtica que, per utilitat didàctica, s'analisen per separat, pero deu prendre's en conte que en realitat són dos unitats indeslligables.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Azofra Sierra, María Elena (2010). Morfosintaxis histórica del español: de la teoría a la práctica. Editorial UNED. ISBN 978-84-3625-998-8.
  2. Cassany Comas, Daniel; Sanz Pinyol, Gloria; Luna Sanjuan, Marta (1994). Enseñar lengua. Editorial Grao. p. 575. ISBN 978-84-7827-876-3.
  3. Araya, Eric (2013). Abecé de redacción: una guía accesible y completa para escribir bien. Editorial Océano. p. 624. ISBN 978-60-7830-333-5.

Enllaços externs[editar | editar còdic]