Monarca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
El monarca valencià Jaume I en la batalla d'El Puig. Temple sobre taula de Marçal de Sax. Victoria and Albert Museum, Londres.

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -monarquia absoluta- o caps d'estat cerimonials en auctoritas pero sense potestas de govern, la qual és eixercida pel parlament -monarquia constitucional-. El monarca pot tindre qualsevol dignitat (títul) -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del grec monos arkhein que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'Antiga Grècia.

Definició de monarca[editar | editar còdic]

Algunes característiques dels monarques són:

  • La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'Andorra (el president de França, encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de Malàsia és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
  • Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de Malàsia, el papa (com a monarca del Vaticà). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
  • La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.

Llínea d'honor dels títuls nobiliaris[editar | editar còdic]

Emperador Rei (antigament escrit "rey")[1] Príncip (antigament dit "príncep")[2] Infant Duc Marqués Comte Vescomte Baró Senyor Castellà (antigament dit "castlà")[3]

Títuls dels monarques tradicionals d'Europa[editar | editar còdic]

Existixen en Europa diversos títuls que els monarques poden ostentar. Els títuls femenins s'usen si el monarca és una dòna, o si és esposa d'un monarca, i per lo tant cal distinguir entre els dos casos (per eixemple: reina consort o reina regnant). El títul normal d'un monarca en Europa, si no ostenta un càrrec superior, és el títul de príncip (o princesa) per convenció. Este títul (i atres) eren otorgats per un emperador, mentres que els monarques dels estats sobirans escollien el títul a discreció (la majoria del temps escollien el títul de rei o reina).

Títul masculí Femení Realme Llatí Exemples
Papa Papat Papa Actual: Ciutat del Vaticà
Històric: Estats Pontificis; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.
Emperador Emperatriu Imperi Imperator Històric: Imperi Romà, Imperi Bizantí, Sacre Imperi Romà, Imperi Otomà, Imperi Britànic, Imperi Austrohongarés, Imperi Alemany, Imperi Napoleònic, Imperi Rus.
Rei Reina Regne Rex Actual: Regne de Bèlgica, Regne de Dinamarca, Regne d’Espanya, Regne Unit de la Gran Bretanya, Regne de Noruega, Regne dels Països Baixos, Regne de Suècia.
Històric: Regne de Valéncia.
Artícul principal → Monarques de Valéncia.
Gran Duc Gran duquesa Gran ducat Magnus Dux Actual: Luxemburg.
Històric: Lituània, Baden, Toscana, etc.
Príncip Princesa Principat Princips Actual: Principat de Mònaco, Liechtenstein i en una certa mida Principat d'Andorra en 2 Copríncips
Històric:Principat de Kiev, Principat d'Orange.
Duc Duquesa Ducat Dux Històric: Ducat de Bretanya
Comte Comtesa Comtat Comtes Històric: Comtat de Barcelona
Senyor Senyora Senyoria Dominus Històric: Senyoria de Montpeller, abans de 1252

Protocol[editar | editar còdic]

Hi ha complexes regles de protocol per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons