Miquel Joan Pasqual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Miquel Joan Pasqual (Castelló, 1505 - ¿Valéncia?, 1561), estudià Medicina en Montpellier i en l'Universitat de Valéncia, d'a on arribà a ser catedràtic i mestre en cirugia.

A partir de l'any 1539 va ser nomenat en diverses ocasiones “examinador de meges” i en 1542, catedràtic de Cirugia de l'Universitat. En crear-se en l'any 1548 la nova Càtedra de Pràctica, va passar a ser un dels professors que varen ocupar de modo rotatori les tres càtedres mèdiques més importants. D'esta forma, durant catorze anys, va explicar successivament Principis, Anatomia i Medicaments Simples i Pràctica.

Pràctica de cirugia

Entre les seues obres tenim "Instituciones físicas", "Praxis médica", i una "Práctica de cirugia", de Giovanni de Vigo, que va traduir del llatí al castellà i que publicà en l'any 1548.

Pero la seua obra principal és "Morborum internorum fere omnium et quorumdam externorum curatio breve methodo comprehensa" de l'any 1555 que és un dels millors tractats de medicina pràctica publicats en l'Espanya del sigle XVI. Estudia les malalties en l'orde habitual a "capite ad calces", dedicant una segona part a les febres. D'acort en l'orientació citada, no solament es basa en l'observació clínica, sino també en l'ambientalisme hipocràtic, oferint informació sobre les “malalties dominants” en Valéncia en anys determinats.

Llunt de les seques i abstractes exposicions escolàstiques, s'ocupa de les circumstàncies socials concretes en les que es desenrollava en la ciutat el tractament de les distintes afeccions, jujant en severitat les pràctiques empíriques populars i dels curanders, aixina com les prescripcions irresponsables dels meges. Va ser una obra molt apreciada en el seu temps en varis països europeus, lo que explica que alcançara onze edicions en poc més d'un sigle. A partir de la quarta (1579) va ser impresa en els Scholia que va redactar el mege *setabense Pedro Pablo Pereda. Ademés, el seu capítul sobre la sífilis va ser reproduït en les edicions de 1566- 1567 i de 1728 de la colecció de texts venereològics de l'italià Luigi Luvigini.