Mig ambient

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ambient natural.

El mig ambient és el conjunt de components físics, químics, biològics, de les persones o de la societat en el seu conjunt.[1]

Comprén el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i en un moment determinat, que influïxen en la vida del ser humà i en les generacions futures. És dir, no es tracta solament de l'espai en el que es desenrolla la vida, sino que també comprén sers vius, objectes, aigua, sol, aire i les relacions entre ells, aixina com elements tan intangibles com la culturacita requerida.

Orige etimològic[editar]

La paraula mig procedix del llatí medium (gènero neutre); com a adjectiu, del llatí medius (gènero masculí). La paraula ambiente procedix del llatí ambiens, ambientis, del verp ambere, «rodejar», «estar a banda i banda». Es podria considerar a l'expressió mig ambient com pleonasme perque les accepcions dels dos elements de tals grafies són coincidents en l'accepció inherent quan van junts. No obstant, algunes accepcions d'abdós paraules per separat són diferents. Lo que permet la seua comprensió és el context. Per eixemple, atres accepcions, metafòriques, del terme ambiente aludixen a sectors socials, com a ambient popular o ambient aristocràtic; o actituts, com tindre bon ambient en els amics i demés persones i la fauna.

Mig ambient[editar]

Pese a que la forma habitual és escriure i pronunciar dos paraules (mig ambient), la Real Acadèmia Espanyola, en la seua Diccionari Panhispànic de Dubtes (DPD), recomana l'us i l'escritura en un sol vocable mig ambient i de la forma adjectivada migambiental.[2].

Concepte d'ambient[editar]

En la Teoria general de sistemes, un ambient és un complex de factors externs que actuen sobre un sistema i determinen el seu curs i la seua forma d'existència. Un ambient podria considerar-se com un *superconjunto en el qual el sistema donat és un subconjunt. Pot constar d'un o més paràmetros, físics o d'una atra naturalea.

Estos factors externs són:

  1. Població humana: Demografia.
  2. Flora: font de aliments o productors.
  3. Fauna:animals consumidors primaris, secundaris, etcétera.
  • Ambient socioeconòmic:
  1. Ocupació laboral o treball: exposició a agents químics, físics.
  2. Urbanisació o el desenroll cultural de cada família
  1. Desastres: guerras, inundacions(precipitacions).

Desenroll històric del concepte ambiental[editar]

  1. Hipócrates (460-375 anys abans de Crist), en la seua obra Aires, aigües i llocs, resalta l'importància de l'ambient com a causa de malaltia.
  2. Thomas Sydenham (1624-1689) i Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) formulen la teoria miasmática, en la que el miasma és un conjunt de emanacions fétides de sols i aigues impures que són causa de malaltia.
  3. En el sigle XIX, en Edwin Chadwick, William Farr (1807-1883), en la mortalitat dels miners, John Snow (1813-1858) en Sobre el modo de transmissió del còlera, es consoliden l'importància de l'ambient en epidemiologia i la necessitat d'utilisar métodos numèrics.

Factors naturals[editar]

En l'actualitat existixen alts nivells de contaminació causats pel home. Pero no sol est contamina, sino que també existixen factors naturals que, aixina com beneficien, també poden perjudicar a l'entorn. Alguns d'estos són:

Organismes vius[editar]

Artícul principal → Biocenosis.

Animals de pastoreig com els vacuns són beneficiosos per a la vegetació. Les seues heces abonen la terra. Els caprino, en els seus piteus i la seua manera d'obtindre el seu aliment erosionen, afecten adversament, la terra.

Clima[editar]

Artícul principal → Clima.
  • La pluja és necessària per al creiximent vegetal, pero en excés provoca ofegament de les plantes.
  • El vent servix per a dispersió de polen i llavors, procés benèfic per a la vegetació, pero en demasía provoca erosió.
  • La neu crema les plantes. No obstant, per a fructificar, alguns tipos de vegetació com la araucaria requerixen un colp de fret.
  • La llum del sol és fonamental en la fotosíntesis i per a proporcionar calor.
  • La calor és necessària, pero en excés genera sequia, lo que a la seua volta produïx la esterilitat de la terra.

Relleu[editar]

Artícul principal → Relleu terrestre.

Existixen relleus beneficiosos (com els monts replets de arbreés) i perjudicials, com els volcans, que poden afectar el terreny ya siga per cendra o per risc d'explosió magmàtica.

Qualsevol irregularitat ocorreguda en la superfície terrestre forma el relleu. Per això, pot donar lloc tant a #elevació com a afonaments en el terreny. El relleu actual de la Terra és resultat d'un llarc procés. Segons la teoria de la tectònica de plaques, la litosfera està dividida en diverses plaques tectòniques que es desplacen llentament, lo que provoca que la superfície terrestre estiga en canvi continu (teoria de la deriva continental). Un relleu alt provoca que els núvols i el vent no passen, provocant que el costat afectat siga més àrit.

Deforestació[editar]

Artícul principal → Deforestació.

És un factor que en gran manera afecta a la terra perque els arbres i plantes demoren molt en tornar a créixer i són elements importants per al mig ambient. Esta es combat poques voltes per mig de la reforestació.

Sobreforestación[editar]

Este extrem també resulta perjudicial a l'entorn, puix massa vegetació absorbix tots els minerals de la superfície on es troba. D'esta manera el sol es queda sense minerals suficients per al seu propi desenroll. Una manera d'evitar açò consistix en utilisar la Rotació de cultius adequada a la zona.

Incendis forestals[editar]

Artícul principal → Incendie forestal.

Se li podria denominar un tipo de deforestació en efectes adversos massius i duradors al terreny. La terra que ha segut exposta a incendi demora centenars d'anys per a tornar a ser utilisable.


Dia Mundial del Mig ambient[editar]

Artícul principal → Dia Mundial del Mig ambient.

El 5 de juny de cada any, se celebra globalment el Dia Mundial del Mig ambient. Est va ser establit per la Assamblea General de les Nacions Unides en 1972. És un dels mijos importants pels quals l'Organisació de les Nacions Unides estimula la sensibilisació mundial sobre l'entorn i intensifica l'atenció i l'acció política.

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. Johnson, D. L., S. H. Ambrose, T. J. Bassett, M. L. Bowen, D. E. Crummey, J. S. Isaacson, D. N. Johnson, P. Lamb, M. Saul y A. E. Winter-Nelson. 1997. «Meanings of environmental terms.» Journal of Environmental Quality 26: 581-589.
  2. Diccionario Panhispánico de Dudas

Bibliografia[editar]

  • , Chelsea House. ISBN 0-8160-6164-5.

Enllaços externs[editar]

Plantilla:Wikcionario Plantilla:Wikilibros Commons

Medios de comunicación especializados en medio ambiente[editar]