Melchor de Villena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Melchor de Villena va nàixer en Carpesa (Valéncia) en l'any 1560. Sempre demostrà ser un gran estudiós i investigador sent les seues dos ciències preferides la medicina i la botànica.

Es va doctorar en la Universitat de Valéncia i obtingué la càtedra de botànica mèdica treballant molt en botànica i portant a cap un verdader esforç i èxit en l'herborisació de tot el Regne de Valéncia. La perfecció d'esta obra, el va conduir a herborisar també les terres de Castella, Portugal i de Catalunya.

També es va dedicar de ple a la medicina en tan gran encert i bona fama que fon mege del Virrei de Valéncia i igualment que de l'arquebisbe i com a detall curiós es va negar a ser el mege de Felip IV per no voler deixar i separar-se de la ciutat de Valéncia.

En l'any 1543 fundà el colege dels Sants Reis d'Orient, exclusivament per a poder atendre als estudiants jóvens sense mijos econòmics en un coeficient intelectual alt.

Esta institució estudiantil estava ubicada en la casa actual dels Marquesos de Castellfort en la plaça d'Alfons el Magnànim, a on es pot admirar un interessant i artístic claustre renaixentista.

Obra[editar | editar còdic]

La seua obra escrita fon prou important, ademés de les "herborisacions", tenim:

  • "Tractat de l'epidèmia" de l'any 1620
  • "Apologerici operis doctoris Michaelis Hieronymi Roma" de l'any 1520
  • "Castigatio reclamationis" de 1624
  • "Libro de Hierbas"
  • "Disputatio de plantis in undecim sectionis distributata"
  • "De usionibus et cauteris