Manuel Tarancón Fandos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Manuel Tarancón Fandos
Cárcer 17.jpg
Carrer dedicat a Manuel Tarancón Fandos, en Carlet
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Funcionari i polític
Naiximent: 4 de decembre de 1954
Lloc de naiximent: Burriana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 10 de febrer de 2004
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Manuel Tarancón Fandos (Burriana, 4 de decembre de 1954 - † Valéncia, 10 de febrer de 2004) fon un funcionari i polític valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut el 4 de decembre de 1954 en la població castellonenca de Burriana, en la comarca de la Plana Baixa. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia. Fon funcionari de carrera en el Ministeri de Treball i Seguritat Social des de l'any 1985. Va faltar el 10 de febrer de 2004, a l'edat de 49 anys, despuix d'una llarga malaltia. Era nebot del Cardenal Tarancón, Vicente Enrique i Tarancón.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

Manuel Tarancón començà en política en l'any 1976, en el Partit Democràtic Lliberal que despuix es va integrar en la UCD (Unió de Centre Democràtic), sent Secretari provincial de Castelló d'este últim partit. Va participar en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a membre de la direcció regional de UCD. Fon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Burriana entre 1979 i 1982, any en el que va ingressar en el Consell preautonòmic d'Enric Monsonís com a Conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació, fins a 1983.

En 1985 passa a militar en el partit Aliança Popular (AP), que despuix passaria a nomenar-se Partit Popular. D'esta manera conseguix ser regidor en l'Ajuntament de Valéncia, ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde en el govern municipal de Rita Barberá, entre 1991 i 1995. Entre juliol de 1995 i giner de 1999, ocuparà la presidència de la Diputació Provincial de Valéncia, destacant com a importants llegats culturals a l'institució l'inauguració del Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat (MUVIM) o la rehabilitació del Monasteri de Sant Miquel dels Reis, en la ciutat de Valéncia, per a convertir-ho en sèu de la Biblioteca Valenciana.

En l'any 1999 és cridat pel President de la Generalitat Valenciana d'aquell moment, Eduardo Zaplana, per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. En les eleccions de juny de 1999 conseguix l'acta de diputat a les Corts Valencianes pel PPCV, i continua la seua tasca en la conselleria fins a juny de 2003. En esta etapa se li reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa de la Comunitat Valenciana, per mig de la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També va participar en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) o la Direcció General del Llibre. Per contra, fon l'artífex de l'extinció del prestigiós Institut Valencià d'Estudis i Investigacions (IVEI).

Enllaços externs[editar | editar còdic]