Manises

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Edifici L'Art (Manises)

Manises és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

El municipi se situa en l'extrem occidental de l'Horta de Valéncia, en la marge dreta del riu Turia.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

Al nort Paterna, oest Ribarroja del Túria, est Quart de Poblet i al sur Quart de Poblet

Clima[editar | editar còdic]

D'acort en la classificació climàtica de Koppen, el clima de Manises és semiàrido fret. És un clima típicament mediterràneu pero no en traces molt definides, nos trobem uns estius menys calorosos que en l'interior i uns hiverns considerablement prou més frets que en la costa, en gelades nocturnes en els mesos d'hivern.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antoni Asunción Hernández PSPV-PSOE
1983 - 1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1991 - 1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Alberto Arnal Borrego PSPV-PSOE
1999 - 2003 Enrique Crespo Calatrava PP
2003 - 2007 Enrique Crespo Calatrava PP
2007 - 2011 Enrique Crespo Calatrava PP
2011 - 2015 Enrique Crespo Calatrava

Francisco Izquierdo Moreno

PP
2015 - 2019 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís
2019 - 2023 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís
2023 Javier Mansilla Bermejo PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 31.170 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2009 2018 2022
3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 23.975 24.530 25.685 29.717 30.508 30.693 31.170

Economia[editar | editar còdic]

Manises és conegut per la seua famosa ceràmica i per albergar en el seu terme municipal l'aeroport de Manises.

La ceràmica de Manises[editar | editar còdic]

Al començament del sigle XIV, el 3 de decembre de 1304, regnant Jaime II, el senyorio de Manises va ser adquirit per la família Boil, que va introduir en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.

La ceràmica de reflex metàlic junt a la decorada en blava, donaran inclús fama europea a la producció manisiense, i serà solicitada per príncips i pontífexos, i elogiada per numerosos testimonis de l'época.

Ademés de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, esta ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, a on Alfons el Magnànim sostenia una cort lluenta i luxosa. En ser un gran consumidor de les escurades de Paterna i Manises, va fer de Nàpols centre d'influència per al restant de corts italianes. També els papes Calixt III i Alejandro VI varen solicitar a sovint escurada i taulellets de Manises per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre a Sicília, Venècia, Turquia i Chipre i inclús a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de diverses corts d'Europa es varen adornar en la ceràmica de Manises, prova d'això són els abundants eixemples d'escurada morisca valenciana que ha deixat l'Història de la Pintura, com pot vore's en obres dels germans Humberto i Jan van Eyck; en la taula central del tríptic Portinari d'Hugo van der Goes, conservat en la Galeria Uffizi de Florencia, o en alguns frescs de la família Ghirlandaio en esta mateixa ciutat.

El comerç de la ceràmica va donar lloc a companyies d'exportadors, primer italians, chiprans i turcs; posteriorment catalans i mallorquins, que transportaven les rajoletes i diverses peces en tot conte, embaladas en grans tinages o revestits de corda i palla. Del Grao de Valéncia eixien contínuament naus en esta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'estos productes.

Turisme[editar | editar còdic]

En Manises es troba el Real Club de Gòlf de Manises, de 9 clots i el aeroport de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent