Malawi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


Republic of Malawi
Dziko la Malaŵi
República de Malawi
Bandera de Malawi
Bandera
Lema: Unity and Freedom
(anglés; Unitat i Llibertat)
himne nacional: Mlungu dalitsani Malawi
 
Situació de Malawi
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Lilongüe
597.000 hab.
n/d
ciutat més poblada Blantyre
Idioma oficial Anglés i Chichewa
Forma de govern República democràtica i multipartidista
Bingu wa Mutharika
Independència
 •  • data
del Regne Unit
6 de juliol de 1964
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 98º
118,480 km2
20,6%
2.881 Km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 67º
10.385.849
88 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 145º
US$ 7.507'000.000
596
IDH (2007) 0,437 (164º) – Baix
Moneda Kwacha= 100 tambala
‎Gentilici malawi
Fus horari UTC + 2
Domini Internet .mw
Prefix telefònic +265
Prefix radiofònic 7OA-7OZ
Còdic ISO 454 / MWI / MW
Membre de: ONU, UA, Commonwealth

Malawi, oficialment República de Malawi, és un país que es troba situat al surest d'Àfrica. Llimita a l'oest en Zàmbia, a l'oest, sur i est en Moçambic i al nort en Tanzània.

Història[editar]

Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat Nyasaland -és dir, Terra del Llac (en idiomes bantus Nyasa significa: llac), Malawi es cridà en un atre temps Maravi, o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el Llac Malawi. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que varen arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de 1850, despuix del pas pel país del Dr David Livingstone.

Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en 1891 declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En 1953 el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort (Zàmbia) i Rhodèsia del Sur (Zimbabwe) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.

Esta Confederació acabaria en 1964, en l'independència de Malawi, despuix de l'elecció, en 1963, de Hastings Kamuzu Banda com a màxim representant del país i del Malawi Congress Party (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.

En 1971 Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en 1983 aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en 1981 i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en 1970 passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en 1992 acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en 1991 els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.

Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de Suràfrica i Zimbaue, colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de Moçambic, en 1975, ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de Zimbaue i Suràfrica, en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).

L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)

Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en 1993 d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.

Govern i política[editar]

Malawi fruïx d'una democràcia multipartidista des de 1994. Segons la Constitució de 1995, el president, que és al mateix temps cap de Govern i cap de l'Estat, és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.

L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha segut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés de a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.

La Constitució establix un poder judicial independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.

L'administració local es du a terme per mig de regions i districtes, els administradors regionals i comissaris del qual districte són nomenats pel govern central. Les primeres eleccions locals de l'etapa multipartidista tingueren lloc el 21 de novembre de 2000, eleccions en que el partit UDF va obtindre el 70% dels vots.

Bingu wa Mutharika és el president de Malawi des de la seua victòria en les criticades eleccions del 20 de maig de 2004, sospitoses d'haver patit irregularitats.

Freedom House, una organisació no governamental que perseguix la democràcia en tot el món, va qualificar a Malawi de país parcialment lliure en el seu informe sobre l'estat de les llibertats de 2005 [1].

Organisació polític-administrativa[editar]

El territori malawi està dividit en tres regions, Central, Nort i Sur. Estes a la seua vegada es dividixen en districtes; en total Malawi té vintisset districtes repartits igualment en les tres regions:

Regió del Nort


Chitipa


Regió Central

Kasungu


Regió del Sur

Mangochi

Geografia[editar]

Mapa de Malawi

En l'est del país es troba el llac Nyassa, també conegut com llac Malawi.

El país es troba, administrativament, dividit en tres regions: la regió nort, en capital en Mzuzu, la regió centre, en capital en Lilongwe, que ademés és capital de la nació, i la regió sur en capital en Blantyre. El país va descendint en altura segons anem de la frontera de l'oest al llac Nyassa.

El Pic més alt del país és el Satipwa, que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.


Ecologia[editar]

Els rius principals són el Shire (que travessa el llac malombe, i s'unix al Zeneze en Moçambic), el Rukuru, Dwangwa, Lilongwe i el Bua.

Els principals llacs són el Nyasa, i el Chilwa.

Presenta clima tropical, on es cultiva dacsa, sucre, papa, plàtano, tabac i te. Els principals tipos de ganado són cabres, bovins, ovelles i porcs.

Els principals parcs naturals són el Nyika, el Vwaza -abdós prop de la ciutat de Mzuzu-, el Kasungu, el Nkhota Kota, el Lake Malawi, el Liwonde, el Majete, i el Lengwe, al sur del país.

El bioma dominant és la sabana, dividida en diverses ecorregions:

Les zones montanyoses es dividixen entre el mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional, en el centre i nort del país, i el mosaic montanyés de selva i pradera de Malawi meridional, en el sur.

En el suroest, al voltant del llac Chilwa, hi ha un enclavament de pradera inundada del Zeneze.

També estan presents alguns enclavaments de la selva mosaic costera d'Inhambane.


Economia[editar]

Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de 1992 fins a 2005, el PIB per càpita ha anat decreixent.

Demografia[editar]

En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'Àfrica més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els chewa, nyanja, yao, tumbuka i lomwe. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.

L'idioma oficial és l'anglés, pero l'idioma nacional és el chichewa. També es parlen atres idiomes bantús.

El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% catòlics, 55% protestants). També hi ha una comunitat musulmana (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.

El nom de Malawi deriva dels maravi, un poble bantú provinent del Congo meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals chewas, varen alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals nyanjas, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.

Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al sigle XX. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.

L'esperança de vida és de 43 anys. La mija de fills per dòna és de 5.74. El 62.7% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 14.2% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).

Cultura[editar]

La cultura reflexa la diversitat de les ètnies que componen el país. Com molts atres països africans Malawi posseïx una rica tradició oral. Només esta alfabetisat una miqueta més del 60% de la població.

Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
1 de giner Dia de Cap d'Any New Year's Day
15 de giner Dia de John Chilembwe John Chilembwe Day
3 de març Dia dels màrtirs Martyr's Day
Varia cada any Divendres Sant Good Friday
Varia cada any Dilluns de Pasqua Easter Monday
1 de maig Dia del treball Labour Day
14 de juny Dia de la llibertat Freedom Day
6 de juliol Dia de la república Republic Day Celebra el dia de l'independència en 1964
10 d'octubre Dia de les mares Mother's Day
Variable en el calendari llunar Fi del Ramadà End of Ramadà Festa islámica
11 de decembre Dia de l'Arbre Tree planting Day
25 de decembre Dia de Nadal Christmass Day
26 de decembre Boxing Day Boxing Day


Govern[editar]

Mijos de comunicació[editar]

Informació[editar]

Turisme[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue