Malí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


République du Mali
Mali ka Fasojamana
República de Malí
Bandera de Malí Escut de Malí
Bandera Escut
Lema: Un peuple, un but, une foi
Un poble, una meta, una fe
himne nacional: Pour l'Afrique et pour toi, Mali
 
Situació de Malí
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Bamako
1.690.471 hab. (2006)
n/d
ciutat més poblada Bamako
Idioma oficial Francés (de jure)
Bambara (de facto)
Forma de govern República presidencial
Amadou Toumani Touré
Modibo Sidibé
Independència
 • - data
de França
22 de setembre de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 24º
1.240.000 km2
1,6%
7.234 Km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 72º
11.415.261
n/d
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita
Lloc 124º
US$ 15.688'000.000
US$ 1.229
IDH (2007) 0,380 (173º) – Molt Baix
Moneda Franco CFA (CFA)
‎Gentilici malienc, malienca
Fus horari UTC
Domini Internet .ml
Prefix telefònic +223
Prefix radiofònic TZA-TZZ
Còdic ISO 466/MLI/ML
Membre de: ONU, UA

Malí, el nom oficial del qual és República de Malí, és un estat sense litoral d'Àfrica occidental. Malí és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en Algèria, a l'est en Níger, a l'oest en Mauritània i Senegal, i al sur en Costa de Marfil, Guinea i Burkina Faso. El seu tamany és de 1,240,000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és Bamako.

Constituïda per 8 regions, Malí té les seues fronteres, al nort, en el mig del Sàhara, mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de Níger i Senegal. L'estructura econòmica del país se centra en l'agricultura i la peixca. Alguns dels recursos naturals de Malí són l'or, l'urani i la sal. Malí és considerada una de les nacions més pobres del món.

L'actual territori de Malí fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el comerç transaharià: l'Imperi de Ghana, l'Imperi de Malí (del qual Malí pren el seu nom), i l'Imperi Songhay. A finals del sigle XIX, Malí va caure baix el control de França, passant a formar part del Sudan francés. En l'any 1959, Malí conseguí l'independència junt en Senegal, convertint-se aixina en la Federació Malí. Un any despuix, la Federació Malí es va convertir en la nació independent de Malí. Després d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en l'any 1991 va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Malí com una nació democràtica en un sistema pluripartidiste. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.[1]

Història[editar]

En l'antiguetat, el territori de l'actual Malí fon seu dels tres grans imperis d'Àfrica occidental que controlaven el comerç transaharià de sal, or i atres matèries primeres precioses.[2] Estos regnes sahelians mancaven tant de llímits geopolítics com d'identitats ètniques delimitades clarament.[2] El primer d'estos imperis fon l'Imperi de Ghana, fundat pels Soninké, un poble de parla mandé.[2] El regne es va expandir a través d'Àfrica occidental des del Sigle VIII fins a 1078, quan fon conquistat pels almoràvits.[3]

L'Imperi de Malí anà format despuix en el curs superior del Riu Níger, i va conseguir el seu màxim poder en el transcurs del sigle XIV.[3] Baix el regnat de l'imperi de Malí, les antigues ciutats de Djenné i Tombuctú varen ser importants centres de comerç i aprenentage islàmic.[3] El regnat declinà posteriorment com a resultat de conflictes interns, sent finalment reemplaçat per l'Imperi Songhai.[3] El poble Songai és originari de l'actual noroest de Nigèria. L'Imperi Songhai havia segut durant molt de temps una potència d'Àfrica Occidental baix el control de l'imperi de Malí.[3]

L'extensió de l'Imperi de Malí

A finals del sigle XIV, l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.[3] La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió bereber en 1591,[3] i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.[3] Després de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes varen perdre rellevància.[3]

En l'era colonial, Malí va caure baix el control francés a finals del sigle XIX.[3] Cap a 1905, la major part de la zona estava baix el control de França formant part del Sudan Francés.[3] Al començament de l'any 1959, Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la Federació de Malí. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el 20 de juny de 1960.[3] El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el 22 de setembre de l'any 1960. Modibo Keita, qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.[3] Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.[3]

En 1968, com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per Moussa Traoré.[4] El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i 1974.[4] El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen començar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.[4]

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.[4] En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.[4] En l'any 1990, escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts Tuaregs a Malí.[4]

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any 1991 varen conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova constitució.[4] En 1992, Alpha Oumar Konaré guanyà les primeres eleccions presidencials democràtiques de Malí. Després de la seua reelecció en 1997, el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En 2002, va anar reemplaçat per Amadou Toumani Touré, un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.[5] En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.[6]

Govern i política[editar]

Amadou Toumani Touré, president de Malí

Malí és una democràcia constitucional governada per la constitució del 12 de giner de 1992, que fon revisada en l'any 1999.[7] La constitució establix una divisió de poders entre l'eixecutiu, el llegislatiu i el judicial.[7] El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".[7]

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.[7][8] El president oficia també de cap d'estat i comandant en cap.[7][9] El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.[7][10] L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Malí i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.[11][12] Després de les eleccions de 2007, l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.[13] L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.[11][14]

La constitució de Malí establix l'independència jurídica,[11][15] pero el poder eixecutiu eixercix influència sobre el poder judicial en virtut de la seua facultat de designar juges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de llei.[11] Els tribunals maliencs de major jerarquia són el Tribunal Suprem, que té competències judicials i administratives, i un Tribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes llegislatius i servix com a àrbit electoral.[11][16] N'hi han diversos tribunals menors, encara que els caps de les aldees i els ancians s'encarreguen de resoldre conflictes més locals en les aldees.[11]


Organisació polític-administrativa[editar]

Regions i districtes

Malí està dividit en huit regions administratives i un districte. Estes divisions porten el nom de la ciutat principal de cada zona. Les tres regions del nort, Gao, Kidal i Tombuctú, representen dos terços de la superfície del país, en a soles el 10% de la seua població. El sur del país està dividit en les regions de Kayes, Kulikoró, Mopti, Segú, Sikasso i el districte de Bamako.

Actualment està en curs una reforma de descentralisació, que té per objectiu la transferència de les competències a les colectivitats administratives a fi que els interessos locals siguen gestionats lo més prop possible de la població. Esta reforma vol acabar en la divisió territorial heretada de la colonisació. Consta d'un procés de consulta popular que ha permés la creació de comunes, les quals reunixen uns quants pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.[17]

Existixen 703 comunes en Malí, de les quals 684 foren creades en 1996. Una llei de l'any 1999 confirma esta reorganisació administrativa i territorial de Malí, en la creació dels círculs (reagrupament de vàries comunes) i les regions (reagrupament de círculs).[18]

L'estat Malí ha creat una direcció nacional de les colectivitats territorials en el si del Ministeri de l'Administració Territorial i de la Colectivitats locals (MATCL). Esta institució està encarregada del seguiment i posada en marcha de la descentralisació i el reforç de les capacitats colectives territorials, aixina com dels dispositius de soport tècnic i de soport financer.

En l'any 2005, en el quadro de la política nacional, fon adoptat un document de descentralisació previst per als anys 2005-2014. Consta de quatre eixos principals:

  • El desenroll de les capacitats colectives humanes;
  • La millora de la desconcentració dels servicis de l'Estat;
  • El desenroll de la ciutadania;
  • El desenroll de les prestacions privades de servicis a nivell local.

Eixe mateix any fon creada l'octava institució de la República de Malí, l'Alt Consell de les Colectivitats territorials, que assegura la representació nacional de les colectivitats territorials. La seua finalitat és respondre a les qüestions que concernixen al desenroll local i regional, a la protecció del mig ambient i a la millora de la calitat de vida dels ciutadans en el si de les colectivitats territorials.[18]

Geografia[editar]

Image satelital de Malí
Mapa de Malí.
Askia

Malí és un estat sense litoral situat en Àfrica occidental, al suroest d'Algèria. En una superfície de 1.240.000 millons de quilómetros quadrats, Malí es troba en el lloc número 24 de la llista de països per superfície, i el seu tamany és semblant al de Suràfrica i Angola. La major part del país forma part del sur del Sàhara, per lo qual és calorós i, comunament, es formen les tormentes d'arena harmattan durant les estacions seques.[19] El país s'estén al suroest a través del Sahel fins a la sabana sudanesa. Malí és principalment plana, encara que esta està trencada de vegades per tossals rocosos. El Adrar dels Iforas es troba en el nordest, i els relleus més importants són els Montes d'Hombori -que sobrepassen els 1.000 metros d'altitut- al surest i els Monts Bambouk i Manding, al suroest.

Els recursos naturals d'este país són considerables, i l'or, l'urani, els fosfats, el caolí, la sal i la pedra calcàrea són els més explotats. Malí ha de fer front a problemes migambientals com la desertificació, la deforestació, l'erosió del sol, i l'aigua contaminada.

Clima[editar]

El clima del país varia de subtropical en el sur a àrit en el nort.[19] La major part del país patix d'insignificants precipitacions, per lo qual les sequies són freqüents.[19] Des de finals de juny a principis de decembre és la temporada plujosa. Durant este espai de temps, les inundacions del riu Níger són comuns.[19]

Ecologia[editar]

Els principals biomes presents en Malí són el desert, al nort, i la sabana, al sur. Segons WWF, les principals ecorregions de Malí són, de nort a sur:

Ademés, estan presents la montanya xeròfila del Sàhara occidental en les montanyes del nort (Adrar dels Iforas), i la sabana inundada del delta interior del Níger-Bani en la confluència d'eixos dos rius, en el centre del país.

Relacions exteriors i eixèrcit[editar]

El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà George W. Bush

Després de l'independència conseguida en l'any 1960, Malí seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.[20]Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any 2002, les relacions en l'oest en general i en Estats Units en particular, han millorat significativament.[20] Malí té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en França, una ex-potència en matèria de colònies.[20]

Malí és activa en organisacions regionals com l'Unió Africana.[20] Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com Costa de Marfil, Libèria i Serra Lleona.[20] Malí se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.[20] L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el bandolerisme i terrorisme transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.[20]

L'eixèrcit de Malí esta constituït per les forces terrestres i la força aérea,[21] aixina com la Gendarmeria paramilitar i la Guàrdia republicana, tots estos baix el control del Ministeri de Defensa i Veterans, comandat per un civil.[22] Els militars estan mal pagats, pobrament equipats i en necessitat de racionalisació.[22]

L'organisació ha patit l'incorporació de forces irregulars tuareg en l'eixèrcit seguint un acort firmat en 1992 entre el govern i les forces rebels tuareg.[22] Els militars han mantengut un baix perfil des de la transició democràtica de 1992. L'actual president, Amadou Toumani Touré, és un ex-general de l'eixèrcit i, segons els reports, goja de soport militar generalisat.[22]

Durant el report anual de drets humans realisat en l'any 2003, el Departament d'Estat d'Estats Units va calificar el control civil de les forces de seguritat com eficaç, pero pren nota d'alguns "cassos en que els elements de seguritat actuaren sense autoritat de l'autoritat governamental".[22]

Economia[editar]

Mercat en Kati
Porter carrejant fenaç

Malí és un dels països més pobres del món.[21] El sou anual mig és de 1500 dólars.[23] Entre 1992 i 1995, Malí va implementar un programa d'ajust econòmic que resultà en el creiximent de l'economia i la reducció de balanços negatius. El pla va incrementar les condicions econòmiques i socials, i li permeté a Malí unir-se a l'OMC el 31 de maig de 1995.[23] El producte brut intern (PBI) s'ha elevat des de llavors. En 2002, el PBI va ascendir a 3.4 mil millons de dólars,[24] i es va incrementar a 5.8 mil millons de dólars en 2005,[23] donant com a resultat una taxa de creiximent anual del 17.6%, aproximadament.

La clau de l'economia de Malí és l'agricultura. El cotó és la collita més exportada del país, i s'exporta a Senegal i Costa de Marfil.[25][26] Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu varen disminuir significativament des del 2003.[26][25] Ademés de cotó, Malí produïx arròs, mill, dacsa, verdura, tabac i collites d'arbre. L'or, el ganado i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.[23] El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.[26] No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.[27]

En 1991, en ajuda de l'AIF, Malí va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.[28] L'or s'extrau en el sur, i Malí té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de Suràfrica i Ghana).[25] L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de l'any 1999 ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de Costa de Marfil.[29] atres recursos naturals són el caolí, la sal, el fosfat i la calcàrea.[23]

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.[23] Malí fa un us eficient de la hidroelectricitat, que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 kWh d'energia hidroelèctrica varen ser generats en Malí.[26]

El govern participa en l'implicació estrangera, que comprén comerç i privatisació. Malí començà la seua reforma econòmica firmant acorts en 1988 en el Banc Mundial i el Fondo Monetari Internacional.[23] Entre 1988 i 1996, el govern malienc va reformar en gran part les empreses públiques. Des de l'acort, 16 empreses foren privatisades, 12 parcialment privatisades i 20 liquidades.[23] En 2005, el govern de Malí li va concedir una companyia de ferrocarrils a la corporació Savage, que està assentada en Salt Lake City, Utah, Estats Units.[23]

Malí és membre de l'Organisació per a l'Harmonisació en Àfrica del Dret Mercantil (OHADA).[30]

Demografia[editar]

Evolució de la població entre 1961 i 2003.
Una chiqueta Borrisol en Bamako

En juliol de 2009, la població de Malí estava estimada en 13 millons, en un creiximent anual del 2.7%.[21] La població és predominantment rural (68% en 2002), i entre el 5% i 10% és nómada.[31] Més del 90% de la població viu en el sur del país, especialment en Bamako, que té més de 1 milló d'habitants.[31]

En l'any 2007, en torn del 48% dels habitants de Malí tenia menys de 15 anys, el 49% entre 15 i 64 anys, i el 3% restant 65 o més.[21] L'edat mija era de 15.9 anys.[21] La taxa de natalitat en 2007 fon de 49.6 naiximents cada 1000 habitants, i la taxa de fertilitat 7.4 naiximents per dòna.[21] La taxa bruta de mortalitat en 2007 fon de 16.5 morts cada 1000 habitants.[21] L' esperança de vida al nàixer fon de 49.5 anys (47.6 per als hòmens i 51.5 per a les dònes).[21] Malí té una de les taxes de mortalitat infantil més altes del món,[31] en 106 morts cada 1000 naiximents vius en 2007.[21]

La població malienca comprén a un número de grups ètnics subsaharians, dels quals la majoria posseïxen concordances històriques, culturals, llingüístiques i religioses.[31] El Bambara, per llunt, és el grup ètnic més extens, formant part del 36.5% de la població.[31] En grup, el Bambara, el Soninké, el Khassonké i el malinké, la major part del grup mandé, constituïxen el 50% de la població de Malí. Atres grups significatius són el Peul (17%), el Voltaic (12%), el Songaic (6%), i el Tuareg i Moor (10%).[21] Històricament, Malí ha gojat de bones relacions interètniques; no obstant, n'hi ha tensions entre els Songhai i els Tuareg.[31]

El llenguage oficial de Malí és el francés, pero una cantitat numerosa (40% o més) de llengües africanes són àmpliament usades per diversos grups ètnics.[31] Prop del 80% de la població de Malí es pot comunicar en bambara, que és la principal llengua vehicular i idioma de comerç.[31]

Religió[editar]

Religió en Malí

El 90% dels maliencs és, segons estimacions, musulmà i la major part d'estos són sunís; aproximadament el 5% de la població és cristiana (dos terços de l'iglésia catòlica i un atre terç protestant); el 5% restant correspon a creences animistes tradicionals o indígenes.[32] L'ateisme i l'agnosticisme no són molt comuns entre els maliencs, dels quals la majoria practica la seua religió diàriament.[33]

D'acort al report anual del Departament d'Estat dels Estats Units sobre llibertat religiosa, l'islam practicat en Malí pot ser considerat moderat, tolerant i adaptat a les condicions locals.[33] Les dònes participen en activitats econòmiques, socials i polítiques, i generalment no porten posat vels.[33] La constitució establix que Malí és un estat llaic i proporciona llibertat religiosa, i el govern respecta en gran part este dret. La relació entre musulmans i practicants de minories religioses pot considerar-se amigable, i els grups missionaris estrangers (tant musulmans com no musulmans) són tolerats.[33]

Salut i educació[editar]

Malí fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la pobrea i la desnutrició; i a higiene i sanejament ambiental inadequat[34]. Els indicadors de salut i desenroll de Malí es troben entre els pijors del món[34]. L'any 2000, a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari[35]. En 2001, la suma dels gastos del govern en salut varen promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig[34]. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa[35]. La malària i atres malalties transmeses per artròpodos són freqüents en Malí, aixina com el número de malalties infeccioses com el còlera i la tuberculosis[35]. La població de Malí també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació[35]. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel HIV/SIDA, una de les taxes més baixes d'Àfrica[35].

Estudiants secundaris en Kati, Mali

L'educació en Malí és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16[34]. El sistema comprén sis anys d'educació primària, que comença als set, seguits de sis anys d'educació secundària. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe[34]. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la década de 1990, la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)[34]. El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors[34]. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.

Turisme[editar]

En els últims anys , Malí esta experimentant un creiximent gradual del turisme. La regió de Dogon ,breçol d'una milenària civilisació atrau cada any a decenes de mils de turistes. També la ciutat de Tombouctou atrau turistes, especialment en giner ,quan té lloc un festival de musica Africana en el desert. Malí exigix visat als nacionals de casi tots els països. Encara que les autoritats insistixen en la necessitat d'obtindre el visat en antelació, en la practica s'expedix en l'acte en tots els llocs fronterers i en el mateix aeroport de Bamako. Malí no exigix Carnet de passage per a l'importació temporal de vehículs de turistes, per a estàncies no superiors a 30 dies.

Cultura[editar]

Les tradicions musicals malienques deriven dels griots (o Djeli), coneguts com "Guardians de la memòria",[36] que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Malí és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són Toumani Diabaté, intérpret de kora, el guitarriste Ali Farka Touré, qui combinava música tradicional de Malí en blues, el grup musical Tuareg cridat Tinariwen i diversos artistes afropop com Salif Keita, el duo Amadou & Mariam, Oumou Sangaré i Habib Koité.

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,[37] Malí ha segut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.[38] La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en jalis recitant o cantant històries de memòria.[39][38]Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Malí més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.[39] La novela més coneguda d'un autor de Malí és Li devoir de violence, escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en l'any 1968 el Premi ReRenaudot, encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.[39][38] atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, Massa Makan Diabaté, Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.[40] La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits cridats boubou, que són típics d'Àfrica occidental. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.[40] L'arròs i el mill són importants en la cuina de Malí, que es basa principalment en grans de cereal.[41][42] Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'espinac o l'adansonia, en tomaca o en salsa de cacauet, i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament pollastre, corder, vaca i cabra).[41][42] La cuina de Malí varia regionalment.[41][42]

Celebracions[editar]

Data Festa Comentaris
1 de giner Any Nou
20 de giner Festa d'eixèrcit
26 de març Dia dels Màrtirs Caiguda del règim del General Moussa Traoré
1 de maig Festa del Treball
25 de maig Festa d'Àfrica Creació de l'Organisació de la Unitat Africana
22 de setembre Dia de l'Independència Independència de França en 1960
25 de decembre Nadal Naiximent de Jesucrist

Deports[editar]

Chiquets maliencs jugant al fútbol en una aldea de la tribu Dogón.

El deport més popular en Malí és el fútbol[43][44], que cobrà més importància des de que Malí estajà la Copa Africana de nacions 2002[43][45]. La major part de les ciutats tenen competicions regulars, i els equips més populars nacionalment són el Djoliba AC, el Stade Malien, i el Real Bamako, tots situats en la capital del país[44]. Partits informals són jugats a sovint pels jóvens en boles de drap com a pilota[44]. El país ha aportat diversos jugadors notables a equips francesos, incloent a Salif Keita i Jean Tigana. Frédéric "Fredi" Kanouté, nomenat com el Jugador Africà de l'Any 2007, juga actualment en la Primera Divisió d'Espanya, per al Sevilla FC. Atres jugadors que actualment formen part d'algun equip important de Espanya, són Mahamadou Diarra, capità de la selecció nacional de Malí, per al Real Madrid i Seydou Keita per al FC Barcelona. Ademés, jugadors oriunts de Malí que participen en equips europeus són Mamady Sidibe per al Stoke City Football Club, Mohammed Sissoko per a la Juventus, Sammy Traoure en el Paris Saint-germain, Galanteja Coulibaly en el AJ Auxerre, Kalifa Cisse i Jimmy Kebe per al Reading Football Club, i Dramane Traoré per al Lokomotiv Moscou[43][44]. El basquet és un atre deport important en Mali[44];[46] la Selecció femenina de basquet de Malí, liderada per Hamchetou Maiga, jugadora dels Sagrament Monarchs, va competir en els Jocs Olímpics de Beijing 2008.[47] La lluita (la lutte), també és un joc practicat habitualment, encara que en els últims anys ha anat decaent la seua popularitat[45]. El Oware, una variant del mancala, és un passatemps comú[44].

Referències[editar]

  1. Human Development Índexs, Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009
  2. 2,0 2,1 2,2 Mali country profile, p. 1.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Mali country profile, p. 2.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Mali country profile, p. 3.
  5. Mali country profile, p. 4.
  6. USAID Àfrica: Mali. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Mali country profile, p. 14.
  8. Constitution of Mali, Art. 30.
  9. Constitution of Mali, Art. 29 & 46.
  10. Constitution of Mali, Art. 38.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Mali country profile, p. 15.
  12. Constitution of Mali, Art. 59 & 61.
  13. (en francés) Koné, Denis. Mali: "Résultats définitifs des Législatives". Les Echos (Bamako) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.
  14. Constitution of Mali, Art. 65.
  15. Constitution of Mali, Art. 81.
  16. Constitution of Mali, Art. 83-94.
  17. Modibo Kéita et Kò Samaké (Réseau Réussir la Décentralisation), Rebromege sur l'Historique de la Décentralisation au Mali
  18. 18,0 18,1 Haut Conseil des Collectivités territorials, Mise en oeuvre de la décentralisation au Mali : « Bilan et perspectives »
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Mali country profile, p. 5.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Mali country profile, p. 17.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 21,8 21,9 CIA world factbook. CIA. Revisat el 3 de setembre del 2009.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Mali country profile, p. 18.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 23,7 23,8 «Mali». U.S. State Department (May de 2008). Consultat el 2008-06-04.
  24. Mali country profile, p. 9.
  25. 25,0 25,1 25,2 Plantilla:Cita publicació
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 Cavendish, p. 1367.
  27. May, p. 291.
  28. Campbell, p. 43.
  29. African Development Bank, p. 186.
  30. Plantilla:Citation
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 31,7 Mali country profile, p. 6.
  32. International Religious Freedom Report 2008: Mali
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 Mali country profile. Library of Congress Federal Research Divisió (January 2005). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  34. 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 34,6 Mali country profile, p. 7.
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 Mali country profile, p. 8.
  36. Michelle Crabill and Brose Tiso. Mali Resource Website. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.
  37. Velton, p. 29.
  38. 38,0 38,1 38,2 Milet & Manaud, p. 128.
  39. 39,0 39,1 39,2 Velton, p. 28.
  40. 40,0 40,1 Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.
  41. 41,0 41,1 41,2 Velton, p. 30.
  42. 42,0 42,1 42,2 Milet & Manaud, p. 146.
  43. 43,0 43,1 43,2 Milet & Manaud, p. 151.
  44. 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 44,5 DiPiazza, p. 55.
  45. 45,0 45,1 Hudgens t'al., p. 320.
  46. "Malian Men Basketball". Africabasket.Com. Retrieved June 3, 2008.
  47. Chitunda, Juliol. "Ruiz looks to strengthen Mali roster ahead of Beijing". FIBA.Com (March 13, 2008). Accessed on June 24, 2008.

Enllaços externs[editar]