Madagascar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Repoblikan'i Madagasikara
Republique de Madagascar
Republic of Madagascar
República de Madagascar
Bandera de Madagascar Escut de Madagascar
Bandera Escut
Lema: Tanindrazana, Fahafahana, Fandrosoana
(malgaig: Pàtria, Llibertat, Progrés)
himne nacional: Ry Tanindraza nay malala ô
 
Situació de Madagascar
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Antananarivo
1.688.000 (2001)
n/d
ciutat més poblada Antananarivo
Idioma oficial * Malgaig
* Francés
* Anglés
Forma de govern República presidencialista baix un Govern Provisional
Andry Rajoelina
Monja Roindefo
Independència
 •  • Data
De França
26 de juny de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 45º
587.041 km2
0.9
0 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 53º
17.501.871 (2004)
31 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 119º
US$ 16.323 millons
US$ 911
IDH (2007) 0,533 (143º) – Mig
Moneda Ariary (MGA)
‎Gentilici Malgaig
Fus horari
 • en estiu
UTC +3
UTC +3
Domini Internet .mg
Prefix telefònic +261
Prefix radiofònic 6XA-6XZ, 5RA-5SZ
Còdic ISO 450 / MDG / MG
Membre de: ONU, UA


Madagascar, oficialment República de Madagascar, és una nació insular situada en l'oceà Índic, front la costa surest del continent africà, a l'altura de Moçambic. Ademés és l'illa més gran d'Àfrica i la quarta més gran del món. Està separada del continent pel canal de Moçambic. Hi ha que destacar que antigament l'illa es trobava unida al continent africà, del qual es va separar, lo qual ha fet que l'aïllament originat a raïl de la separació siga la causa de la conservació en el seu territori de multitut d'espècies úniques en el món. Aixina, alberga el 5% de les espècies d'animals i plantes del món (del qual més del 80% són endèmiques de Madagascar). De les més notables són els lémurs que són una infraorde de primats, el fossa carnívor, tres famílies endèmiques d'aus i sis espècies endèmiques de baobabs.

El gentilici de Madagascar és malgaig (no madagascarenc), i l'idioma nacional és el malgaig.

Història[editar]

El rei Radama I de Madagascar
Pòster d'un llibre de H. Galli sobre la guerra francesa en Madagascar.

El primer assentament humà data provablement del sigle IV o poc abans, en qualsevol cas no hi ha proves que haguera cap presència humana abans del naiximent de Crist. Els antepassats dels actuals malgajos aplegaren des d'Indonèsia, i per això els llogarencs conserven traces asiàtiques, costums típics del surest d'Àsia i una llengua del tronc malai-polinesi. En ells també varen arribar els seus animals domèstics, entre els que destaca el zebú, i poc despuix de la seua arribada s'extinguiren diversos animals endèmics de l'illa, com el lémur jagant, el porc formiguer de Madagascar i un hipopótam pigmeu semblant al que es troba actualment en Àfrica occidental.

Posteriorment va hi hagueren migracions bantús des del continent que es varen fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'Edat Mija arribaren els primers comerciants perses i cap a l'any 1000, els àraps. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'islam.

Durant els dos sigles següents, Portugal, Espanya, Gran Bretanya i França varen intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del sigle XVII s'havien unificat devall el regne d'Imerina, en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgages, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del sigle XVIII. Durant les Guerres Napoleòniques, el rei Radama I d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I en 1828 es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de Radama II (18611863) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. França es va anexar l'illa per complet en 1895 despuix de derrotar a la reina Ranavalona III. Esta s'exilià un any despuix, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa.

Ya en 1916, els francesos varen tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant 1942, quan els britànics l'ocuparen per por a que Japó es fera en Madagascar. En 1943 fon entregada a la França lliure, i en 1946 va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En 1960 Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de Philibert Tsiranana, líder del Partit Socialdemócrata.


En 1975 hi hagué un colp d'estat militar que posà el govern en mans del capità de fragata Didier Ratsiraka, que va governar en puny de ferro fins que en 1992 les pressions populars li varen obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka fon derrotat en les eleccions presidencials de 1993 per Albert Zafy, pero guanyà les llegislatives que es varen celebrar simultàneament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy portà a la destitució d'est últim pel parlament en 1996, sent substituït per Norbert Ratsirahonana. Est era un colaborador pròxim de Zafy que va governar devall la seua ombra fins a les eleccions de 1997, en les que Ratsiraka es feu novament en el poder.

Image de Madagascar presa des d'un satèlit (setembre de 2003)

Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de 2001, quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo Marc Ravalomanana es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta.

La tensió de la primera mitat de l'any 2002 va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgaig dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de Toamasina. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com Estats Units, Suïssa i Noruega reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus varen esperar la decisió final de França que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França.

Antananarivo, Madagascar

Des de la consolidació del poder per part de Marc Ravalomanana, el país ha conseguit unes cotes molt altes de creiximent econòmic, recolzat per ajudes molt quantioses d'institucions internacionals com el Banc Mundial.

El dia 16 de març de 2009 militars de l'oposició al govern de Marc Ravalomanana prenen distints edificis estatals com el Banc Central, L'endemà el president de la república dimitix en el seu govern i cedix el control a l'almirant Hyppolite Ramaroson. No obstant la major part de la cúpula militar recolza a Andry Rajoelina, per lo qual est últim s'autoproclamà "Líder de Transició".

"El 18 de març del 2009, despuix del colp militar del que fon objecte el president de Madagascar, Marc Ravalomanana, que va obligar a la seua dimissió el dimarts, este dimecres l'Alta Cort Constitucional aprovà la designació de l'opositor Andry Rajoelina, que rep un país sumit en una profunda crisis política des de fa uns quants mesos".

Minuts abans de la seua proclamació, Rajoelina havia declarat a la televisió francesa "Poden cridar-me president", refermant la seua autoritat a la finalisació d'uns quants mesos de sagnant lluita pel poder i dures disputes en el president de la nació.

"El poble dona el poder i el poble el reprén. Estem responent a la petició que se'm pose al cap del govern de transició", va agregar Rajoelina, avançant que organisarà eleccions presidencials en dos anys.

A pesar que els governs estrangers evitaren llegitimar este canvi de poder, La Cort Constitucional va reconéixer l'orde de traspàs de poders del directori militar, segons un document obtengut per agències de notícies internacionals.

La Cort "declara que Andry Rajoelina eixercix les atribucions del president de la República enunciades per les disposicions de la Constitució", afirma el document firmat pel president de la cort, Jean Michel Rajaonarivony i els seus atres huit membres.

Organisació polític-administrativa[editar]

Madagascar està dividit en sis províncies:

  1. província d'Antananarivo
  2. província d'Antsiranana
  3. província de Fianarantsoa
  4. província de Mahajanga
  5. província de Toamasina
  6. província de Toliara

Geografia[editar]

Mapa de Madagascar

Ecologia[editar]

Tsingy en Madagascar

WWF dividix l'illa de Madagascar en set ecorregions:

Totes elles estan incloses en la llista Global 200, agrupades en

Fauna[editar]

Sifaka

Madagascar té una de les faunes més variades i extravagants del món en animals que no es troben en cap atra part d'ell.

Economia[editar]

L'agricultura, inclús peixca i silvicultura, és el pilar de l'economia, explicant el 34 % del PBI i contribuint més del 70 % per a exportar guanys. L'indústria presenta la fabricació de teixit i el processament de productes agrícoles. El creiximent de l'eixida en 1992-1997 va fer un mija menys que la taxa de creiximent de la població. El creiximent ha segut contingut per folgues antigovernamentals i demostracions, una decadència en la demanda de café mundial, i el compromís erràtic del govern a la reforma econòmica. Els obstàculs formidables estan de peu en el camí de la realisació de Madagascar del seu potencial de creiximent considerable; el grau de reformes del govern, fora d'ajuda financera, i inversió estrangera serà determinants claus. El creiximent hauria d'estar en la varietat del 5 % en 2000-2001.

Madagascar és el mercat de canella més gran en Àfrica.

Economia - en més profunditat: En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial varen concórrer en decembre del 2000 que el país és elegible en la Iniciativa HIPC, i Madagascar ha conseguit el punt de decisió per al llaugerament de deutes. El 1 de març del 2001, el Bort de Fons Monetari Internacional va concedir al país 103 millons de dólars per a 2001-2003 devall l'Instalació de Creiximent i Reducció de Pobrea (PRGR). Els recursos lliberats de HIPC seran dirigits cap a l'accés que millora a salut, educació, camins rurals, aigua, i soport directe a comunitats. Ademés, el 7 de març del 2001, el Club París aprovà una cancelació de deutes de 161 millons de dólars. El 28 de febrer del 2001, el Banc de Desenroll africà (ADB) va aprovar baix l'HIPC una cancelació de deutes de 71.46 millons de dólars i concedit en el juny del 2001 un crèdit adicional de 20 millons de dólars per a lluitar contra el SIDA i la pobrea.

Demografia[editar]

En l'any 2007, Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada.

La població malgaja és predominantment una mescla d'orige polinesi i africà. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el sigle I de la nostra era, a través del sur de l'Índia i de l'est d'Àfrica, d'a on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els Merina (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.

Els grups costers més grans són els Betsimisaraka (1,5 millons) i els Tsimihety i Sakalava (700.000 persones cada un).

Una chica en un poble de Madagascar

L'idioma és d'orige malai-polinesi i es parla en tota l'illa. El francés, antic idioma colonial, està també molt estés.

La major part de la població seguix pràctiques religioses tradicionals, les quals emfatisen els vínculs entre la vida i la mort, en la creença de que la mort els unix als seus antepassats en el ranc de divinitat i que els antepassats estan molt interessats en el destí dels seus descendents vius. Esta comunió espiritual és celebrada pels Merina i els Betsileo per mig de la pràctica del famadihana o «tornada de la mort». En este ritual, les despulles dels parents són extrets de la tomba familiar, embolicats en nous sudaris de seda i colocats novament en la tomba seguint unes cerimònies festives en el seu honor.

Prop del 45% de la població consta de cristians, dividits en forma igual entre catòlics romans i protestants. També es dona el sincretisme entre els diferents cults, per lo qual els pastors assistixen a ritos de famadihana i els creents beneïxen els seus morts abans de començar en els rituals d'enterrament tradicionals.

Cultura[editar]

La festa més important en tot el territori malgaig és el 26 de juny quan se celebra la festa de l'independència de Madagascar. Els costums dels malgajos, en especial els del centre de l'illa, tenen alguna cosa en comú en les del sur asiàtic.


Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue