Los Duques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Los Duques
Localització de Requena respecte del País Valencià.png Escut de Requena.svg
Localización de Requena respecto a la comarca de Requena-Utiel.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Plana d'Utiel-Requena
Partit judicial: Requena
Ubicació: 39°26′7″N 1°12′16″O
Altitut: 600 msnm
Superfície: n/d
Població: 92 hab. (INE 2022)
Densitat: n/d
Gentilici: Requenense
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46340
Festes majors: 25 de març
Alcalde: Pablo Soriano Pardo
Pàgina web: n/d


Los Duques és una de les 25 pedanies pertanyents al terme municipal de Requena, en la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia

És una de les aldees de terme mig ya que conta en 92 habitants (INE 2022), encara que a lo llarc del temps se va superant dita sifra, fins alcançar 4 vegades esta cantitat en estiu i fins de semana.

Localisació i accessos[editar | editar còdic]

Se troba a 10 quilómetros de Requena i a 70 de la capital. Des de Requena, agarrant la direcció Albacete, passant El Pontón i des de Valéncia o Madrit, agarrant la primera eixida de l'autovia cap a Requena i despuix direcció Albacete. Se troba ubicada entre les seues dos aldees germanes de Campo Arcis (a 3'5 quilómetros direcció est) i Casas de Eufemia (a 1'5 quilómetros direcció noroest).

Toponímia[editar | editar còdic]

Sobre l'orige del nom de l'aldea no hi ha total seguritat, ya que possiblement provinga del llinage dels primers moradors; encara que atres apunten que fon despuix de la Batalla d'Almansa en que els Ducs d'Orleans i de Berwick, triumfadors en la disputa pernoctaren en este lloc abans de dirigir-se cap a Valéncia i d'ahí el nom. Se documenta que la formació de Los Duques com núcleu compacte és prou recent, ya que en l'any 1870 a soles se agrupaven 14 cases. Des de principis del sigle XX els veïns de varios caserius llimítrofs se traslladaren pràcticament en massa a esta pedania. Posteriorment, en 1940 se construí la carretera local de Campo Arcis, que fon un eix de creiximent de la població. Junt a esta carretera s'alça l'iglésia Parroquial de Nostra Senyora de l'Encarnació, patrona de Los Duques.

Equipaments[editar | editar còdic]

Los Duques, a pesar del seu tamany, conta en una série de servicis que oferixen comoditat als seus habitants: conta en un bar, tenda de comestibles a on també se ven pa a diari i se ven la fruita de temporada, peluqueria, consultori mèdic en farmàcia dos vegades per semana, Centre Social de la 3ª Edat i Centres socials de joventut, a on els jóvens se reunixen per a passar el seu temps d'oci.

En quant a la dotació deportiva, hi ha un frontó, una pista multifuncional per a deports com el fútbol sala, bàsquet, tenis..., camp de petanca i un camp de fútbol i una gran piscina que dona un gran servici en els dies calorosos de l'estiu. Ademés per als més chicotets, conta en un parc de recent construcció.

Els carrers de Los Duques estan en la seua totalitat en perfecte estat i l'aigua potable, ha tengut el suministre adequat inclús en estiu.

L'aldea este rodejada de ceps, de les que se nutrix la Cooperativa Vinícola Nostra Senyora de l'Encarnació, en més de 200 socis.

Entorn natural[editar | editar còdic]

Se troba dins de la zona del parc natural de les Hoces del Cabriel.

En quant, a ambient i païsages rurals, Los Duques conta en una gran varietat, destacant principalment la Fuente de Los Morenos (a uns 4,5 quilómetros de l'aldea en direcció suroest), que conta en una font sobradament coneguda, pel seu caràcter miraculós o medicinal, especialment apreciada per a curar problemes de pell i ferides en una apreciable cantitat de sofre en la seua composició.

El segon lloc no és tan conegut, excepte per als veïns de Los Duques i se tracta de La Alcantarilla, que se sol acodir en Pasqua, o quant se vol fruir del camp.

Festivitats[editar | editar còdic]

La patrona de Los Duques, és Nostra Senyora de l'Encarnació i en honor a ella, se celebren les festes patronals al voltant del 25 de març, si be en ocasions se traslladen a abril per coincidència de dates en la Semana Santa. En elles, se celebren numerosos actes com paelles, balls, processó, concursos ...

Durant prou anys també se celebrava la Festa del Meló en estiu, ya que el terra d'esta aldea dona uns estupents melons d'Alger i melons de seca en época estival.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520