Idioma balear

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Llengua Balear»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Balear
Baléà
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: Illes Balears
Parlants:
  • natius:
  • atres:
600.500 parlants
  • -
  • -
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Occitanoromànic-Mossàrap
      Balear

estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: Acadèmi de Sa Llengo Baléà
còdics de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO/FDIS 639-3 -
SIL -
Balears.png
vore també: llengua
Nova Ortografia balear

El balear (també conegut per les seues denominacions locals mallorquí, eivissenc o menorquí) (baléà, sa llengo baléà en balear) és la llengua pròpia de les Illes Balears que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 són parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de l'any 1694. Cal constatar que la llengua balear naixqué aproximadament pel sigle XI.

Els dialectes de l'Idioma Balear son: el Mallorquí en Mallorca, l'Eivissenc en les Illes Pitiuses formades per Eivissa i Formentera i el Menorquí en l'illa de Menorca.

Història

Substrat llingüístic

Els fenicis varen aplegar a les Illes Balears en la seua cultura i la seua llengua, que serien un dels substrats del balear. Els grecs també varen deixar la seua chafada en paraules com Artà, Pantalèu, rovélla / rohélla, estàda, atapins, gelós, flayra, etc.

Varis sigles despuix, en l'any 123 a.C. va aplegar Quint Cecilio Metelo en les tropes romanes, portant el llatí i famílies ibèriques que varen poblar la zona de Lluch Majó i Campos, molt despoblada. Esta població va deixar algunes paraules d'orige íber com pitxé, jac, mendía, garau, garí, sèrra, hostal, galant, llogué, mondragó ,etc.

Edat Mija

En el sigle VIII, concretament en l'any 799, varen aplegar occitans i provençals, degut a que es va demanar ajuda a Carlomagne davant l'invasió àrap. En agraïment, les Balears varen jurar llealtat al rei i es va crear el regne de Balears. D'esta época són algunes paraules com aygo, gabi, elegant, aygordent, fusté, menud, menuda, menudería, sensê , etc.

Edat Moderna

En l'edat moderna es varen escriure moltes gramàtiques, diccionaris i ortografies del balear. Es produïx una renaixença de la llengua, sent la primera generació d'escritors en balear els estudiants de l'Institut Balear, com Jeroni Rosselló, Marian Aguiló, Pere d'Alcàntara Peña, Mikel Victorià, Amy Josep i Francesc Vich.

En esta época Fra Francisco Pou (1573-1630) va escriure Sermóns per sa Corema.

Edat Contemporànea

El catalanisme va començar a estendre's per les Illes Balears des de la década de 1970, en l'ajuda del catalaniste Francisco Borja i Moll, que va defendre l'independència del mallorquí pero despuix de franquisme es va passar al catalanisme.

En 1972 es va donar la polèmica de Pep Gonella. Baixe este nom, un home va firmar uns artículs en els mijos de comunicació en els que dubtava de la suposta "unitat de la llengua catalana" i criticava l'us del català de Barcelona en Mallorca. El filòlec Francisco Borja i Moll li va respondre en els mijos de comunicació i els dos varen continuar la conversació. Pep Gonella era en realitat Pep Zaforteza.

A principis dels anys 90, el poble balear estava molt catalanisat i, per a defendre l'idioma, es va fundar en novembre de 1992 l'Acadèmia de la Llengua Balear, que va actualisar la gramàtica de Juan Pep Amengual de 1872.

Extensió del balear

El balear és una llengua parlada en les Illes Balears. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó es parla una varietat del català es denomina pancatalanisme.

Lliteratura

Dialectes del Balear

Mallorquí

Se caracterisa, entre atres característiques pròpies, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes e tòniques, per la no adquisició de o que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions gua i qua en go i co, sobretot si van en sílaba àtona: aigo, llengo, gordar, coranta, corema... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels artículs salats es, sa, ets (abans de vocal o h), ses, s, so i sos (els dos últims despuix de la preposició emb), excepte en Pollença. També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps a on se suprimix la r final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: Al·lot, cotxo, sebre, gonelles, trunyella, missè, manascal, etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Eivissenc

Parlat en les illes Pitiuses (Eivissa i Formentera). Hi ha tres varietats: la pròpia de la ciutat d'Eivissa, la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats se deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el de el restant de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'usa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'Eivissa i el restant de l'illa més Formentera. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. En Formentera es diu també formenterer o formenterenc (formenterense).

És motiu d'estudi l'existència d'algunes característiques del valencià en l'eivisenc que no es troben ni en Mallorca ni en Menorca, ni en el nort de Valéncia en la península ibèrica, pero sí en el centre i sur de Valéncia, no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal mossàrap previ de la taifa de Dénia i al tradicional intercanvi comercial directament des d'Eivissa en la península a través de Dénia.

Menorquí

  • Tancament de la o àtona en u.
  • La i dèbil entre vocals se pert.
  • Ensordiment de la ll: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla).

Vore també

Enllaços externs

Referències

Idiomes d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Gallec · Lleonés · Asturià · Vasc · Aragonés · Català · Valencià · Extremeny · Balear · Castellà · Aranés