L. L. Zamenhof

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


Ludwik Lejzer Zamenhof o simplement L.L. Zamenhof (Białystok, 15 de decembre de 1859 - 14 d'abril de 1917). Mege oftalmòlec, creador de la llengua internacional esperanto.

Biografia[editar]

Infància i entorn cultural[editar]

Ludwik Lejzer Zamenhof naixqué el 15 de decembre de 1859 en Białystok, actualment la capital del voivodat de Podlàquia, al nordest de Polònia. En aquella época, Polònia no existia com a estat i estava dividida entre Àustria, Prússia i Rússia. La ciutat de Bialystok formava part llavors de l'Imperi Rus i estava habitada per polonesos, alemans i russos de diferents religions.

En esta diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums, Białystok era un teatre permanent de tensió i d'incidents greus. Des de la seua infància, Ludwik Lejzer Zamenhof se va qüestionar els mijos per a erradicar els prejuïns de raça, nacionalitat i religió.

Fill de Markus, un professor d'alemà i francés, autor de llibres de text molt coneguts de llengua i geografia, rigorós, molt aferrat a la cultura de l'aprenentage, i de Rozalia (Liba), una mare sensible i profundament humanitària, el jove Zamenhof s'apassionà ràpidament pels idiomes.

La seua llengua nativa era el rus,[1] pero també parlava yidis, polonès.[2] i alemà en fluïdea. Més tard va deprendre francés, llatí, grec, hebreu i anglés i també s'interessà per l'italià, el castellà i el lituà, entre d'atres.

Creació de l'esperanto[editar]

Plantilla:Esperanto Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una llengua auxiliar internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià anglés, va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla.

Va continuar en els seus esforços encara que en l'any 1879 va aparéixer el volapük, resultat del treball del retor Johann Martin Schleyer en el proyecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va deprendre volapük, pero els defectes d'este idioma el varen motivar encara més a prosseguir en els seus plans.

A part de les seues llengües natives, rus i yidis, i del polonés, la seua llengua adoptada, en els seus experiments llingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemà, una bona comprensió passiva del llatí, l'hebreu i el francés i un coneiximent bàsic de grec, anglés i italià.[3]

En l'any 1878, el seu primer proyecte, que va nomenar lingwe uniwersala, estava pràcticament acabat. No obstant això, Zamenhof era massa jove llavors per a publicar la seua obra.

En l'any 1881 va preparar un nou proyecte de llengua. Poc despuix de graduar-se en l'escola va escomençar a estudiar medicina, primer en Moscou i despuix en Varsòvia. En l'any 1885 Zamenhof se va graduar en l'universitat i va escomençar les seues pràctiques com a mege en Veisiejai i despuix de 1886 com a oftalmòlec en Plock i Viena. A l'hora que eixercia la seua professió, va continuar treballant en el seu proyecte de llengua internacional.

Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any 1887 i en el seu ajut econòmic, se va publicar en Varsòvia[4] un pamflet titulat Lingvo Internacia (Llengua Internacional), que més avant seria conegut com a Unua Libro (Primer Llibre), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí.

Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, en el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys 1888 i 1889, una série completa de llibres: Dua Libro (Segon Llibre), Aldono al la Dua Libro (Suplement del Segon Llibre), Neĝa blovado (Tempesta de neu) i Gefratoj (Germans) —traduïts per Antoni Grabowski—, traduccions del Segon Llibre i del Suplement, Meza Vortaro Germana (Diccionari Mig Alemà), Plena Vortaro Rusa (Diccionari Complet Rus), manuals en anglés i suec, Princino Mary (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, Adresaro (Directori) i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de L. Einstein i H. Phillips.

A la darreria de l'any 1889, a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, se va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, encara que va continuar sent, fins a l'any 1905, el motor principal del moviment, la divulgació va dependre materialment dels recursos econòmics dels primers seguidors.

En l'any 1898 s'instala definitivament en el call de Varsòvia, a on va eixercir la seua professió mèdica fins a la mort. Esta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobrea dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i encara aixina només guanyava lo just per a garantisar una vida modesta a la seua família.

En l'any 1905 se va celebrar el primer Congrés Universal d'Esperanto, en Boulogne-sur-Mer (França), que consolidà el moviment esperantiste, fixà la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprovà el Fundamento de Esperanto, és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto.

Moltes de les idees de Zamenhof se varen alvançar a les del fundador de la llingüística moderna, l'estructuraliste Ferdinand de Saussure (el germà del qual, René, parlava esperanto).

En l'any 1909 va visitar Barcelona en motiu del quint Congrés Mundial d'Esperanto, poc despuix de la Semana Tràgica.[5][6][7]

Zamenhof va morir en Varsòvia el 14 d'abril de l'any 1917. Els seus tres fills (Adam, Sofia i Lídia) varen ser assessinats durant la Segona Guerra Mundial a causa de l'Holocaust nazi, puix varen ser classificats com a Juden (judeus) davall les lleis racials de Hitler.

Homaranisme[editar]

Un atre gran proyecte de Zamenhof, encara que menys difós, va ser l'homaranisme, nom que Zamenhof va donar a la seua interpretació de la doctrina religiosa i filosòfica judeua nomenada hilelisme (per la influència del pensament de Hilel el Vell), que estava sustentada en un ideari pacifiste i humanitariste cosmopolita. En este nom pretenia eliminar la part del judaisme i neutralisar al màxim el concepte, segons el model d'una llengua i una religió humanista neutrals.

Obres[editar]

L'anvers de la medalla en Ludwik Lejzer Zamenhof (Józef Gosławski, 1959).

Obres originals[editar]

L'obra més coneguda de Zamenhof és l'Unua Libro (Primer Llibre). Encara que Zamenhof tenia talent lliterari, principalment per a la poesia, no va escriure moltes obres lliteràries originals. Se va dedicar a la creació lliterària, més que res, per a demostrar les qualitats de l'esperanto com a llengua lliterària. La seua creació lliterària original està representada principalment per sèt famosos poemes:

  • Mia penso (El meu pensament)
  • Ho, mia kor' (Oh, cor meu)
  • La Espero (L'Esperança) (himne no oficial dels esperantistes)
  • La vojo (El camí) (1896)
  • Preĝo sub la verda standardo (Pregària davall l'estendart vert) (1905)
  • Al la fratoj (Als germans) (1889)
  • Pluvo (Pluja) (1909)

Un poema menys conegut és La vagabondo (El vagabunt), supostament de l'any 1910.

El restant d'obres de Zamenhof són principalment de caràcter didàctic i llingüístic. Va crear, per eixemple, diversos diccionaris (entre d'atres rus-esperanto i alemà-esperanto) i un refranyer.

Obres traduïdes[editar]

L'activitat lliterària de Zamenhof va estar orientada principalment a la traducció. Les seues primeres traduccions, publicades en Unua libro, són el Parenostre, fragments de la Bíblia i algunes poesies de Heinrich Heine. La seua primera traducció important va ser La batalla de la vida, de Charles Dickens (1891). En l'any 1894 va traduir Hamlet, de William Shakespeare.

Atres obres importants que va traduir són:

Pòstumament, va aparéixer la seua traducció de les faules de Hans Christian Andersen.

Fundamenta Krestomatio[editar]

La Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto (Crestomatia Fonamental de la Llengua Esperanto) va ser la primera recopilació de contribucions d'obres modèliques des del punt de vista de l'estil en esperanto, en texts originals i traduccions, algunes de les quals són obra de Zamenhof, que també va ser revisor d'estil i adaptador del restant. Encara que la primera edició és de l'any 1903, a cura del mateix Zamenhof, la major part dels texts havien aparegut ya publicats en la revista La Esperantisto entre els anys 1889 i 1895. El restant varen aparéixer en atres publicacions entre 1887 i 1902. També apareix la versió en esperanto de la gramàtica fonamental de l'idioma. La Fundamenta Krestomatio conté eixercicis, faules, narracions, anècdotes, artículs científics i de divulgació científica i setanta artículs, cinc d'ells originals de Zamenhof.

El "Dia de Zamenhof"[editar]

El "Dia de Zamenhof" (15 de decembre) és com se nomena el dia de l'esperanto. Se va escomençar a celebrar en la década de 1920 quan, a proposta de diversos intelectuals i activistes esperantistes —entre atres Julio Baghy i Nikolao Nekrasov—, se va elegir el 15 de decembre, dia del naiximent de Zamenhof, com a dia de festa esperantista.[8] El 20 de novembre de 2015, la UNESCO va declarar 2017 com l'Any de Zamenhof, recordant que en aquell any se compliren 100 de la seua mort.[9]

Referències[editar]

  1. En una carta a Th. Thorsteinsson datada el 8 de març de l'any 1901 escriu: Mia gepatra lingvo estas la rusa; sed nun mi parolas pli pole... "La meua llengua materna és el rus, pero actualment parle més en polonés...". Consulteu també els seus biogràfs A. Zakrzewski i E. Wiesenfeld.
  2. Vore biografia: A. Zakrzewski, E. Wiesenfeld
  3. Holzhaus, Adolf: Doktoro kaj lingvo Esperanto. Helsinki : Fondumo Esperanto. 1969
  4. Keith Brown and Sarah Ogilvie, Concise Encyclopedia of Languages of the World (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.
  5. Poblet i Feijoo, Francesc (2009). El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona, Associcació Catalana d'Esperanto.
  6. «Les paraules de Zamenhof a Barcelona (1909)». [Consulta: 17 de setembre 2014].
  7. Error en el títul o la url.«». [Consulta: 17 de setembre de 2014].
  8. «Zamenhof Day commemorated» (en anglés). Times of Malta, 31/12/2006. [Consulta: 13/8/2014].
  9. «UNESCO deklaris la jaron 2017 ZAMENHOF-jaro» (en esperanto). Edukado.net. [Consulta: 20 de novembre].

Vore també[editar]

Bibliografia[editar]

  • Auld, William: La Fenomeno Esperanto. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio, 1988
  • Boulton, Marjorie: Zamenhof: autor de l'esperanto. Barcelona: El Llamp, 1987
  • Cantassi, René; Msson, Henri: L’homme qui a défié Babel. París: Edicions Ramsay, 2002. ISBN 2-7475-1808-6
  • Cherpillod, André: Zamenhof kaj judismo. Courgenard: La Blanchetière, 1997
  • Cherpillod, André: L.L.Zamenhof, datoj, faktoj, lokoj. Courgenard: La Blanchetière, 1997.