Espill

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «L'Espill»)
Saltar a: navegació, buscar

Espill és una obra misògina atribuïda al mege valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant de l'any 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu "Tirant lo Blanch". Esta datació ha segut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill en obres publicades fins a l'any 1479, data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de Joan Roïç de Corella.

La persona loquens, que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones a lo llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Deu.

Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre sílabes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, encara que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, lo que prova el seu èxit. En estes impressions modernes, els editors afegiren el títul "Llibre de les dones", nom en el qual, impròpiament, és coneguda encara hui.

Jaume Roig ha passat a la posteritat per ser l'autor de L'Espill, novela també coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre sílabes.

Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.

L'Espill o Llibre de les dones, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:

... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..

Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:

adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...
, fins a onze voltes en quinze folis.

Vore també[editar]

Vínculs externs[editar]