Kosovo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Republika e Kosovës
Република Косово
República de Kosovo
Bandera de Kosovo Escut de Kosovo
Bandera Escut
himne nacional: Evropa
 
Situació de Kosovo
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Pristina

n/d
Idioma oficial Albanés i serbi
Forma de govern República parlamentària
Hashim Thaçi
Isa Mustafa
Independència
 •  • Declarada
 • Reconeguda
de Sèrbia
17 de febrer de 2008
No reconeguda
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 167º
10887 km2
0
700,7 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 151º
1739825 (2011)
159,81 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 143º
6527 millons USD
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2011)
 • PIB per càpita
Lloc 137º
13 020 millons
n/d
IDH (2013) 0,786
Moneda Euro (€, EUR)
‎Gentilici
Fus horari
 • en estiu
UTC +1
UTC +2
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +383
Prefix radiofònic n/d
Sigles país per a automòvils RKS
Còdic ISO

Kosovo és un territori de l'est d'Europa que està en conflicte en Sèrbia per la seua independència.

La sobirania de Kosovo com a República va ser proclamada per la major part dels habitants d'orige ètnic albanés, no obstant la part del nort de Kosovo, habitat en la seua majoria per l'ètnia sèrbia, és administrat autònomament en la coordinació de la Assamblea Comunitària de Kosovo i Metohija, un organisme creat en juny de 2008 en el respal de la República de Sèrbia i que no és reconegut pel autoproclamado govern kosovar.

Despuix de sis mesos de negociacions favorides per la Unió Europea, el 19 d'abril de 2013 els governs de Sèrbia i la República de Kosovo varen alcançar un acort per a l'establiment de relacions bilaterals.

Antecedents[editar]

El territori de Kosovo és considerat per Sèrbia com el breçol històric del poble serbi, encara que la seua població actual és predominantment d'orige albanés. Durant l'existència de la República Federal Socialista de Yugoslàvia, encara que va pertànyer a la República Socialista de Sèrbia, va gojar d'una creixent autonomia i d'una representació pròpia en les institucions federals, com Província autònoma socialista de Kosovo. Esta autonomia va ser suprimida en l'any 1989 pel govern serbi de Slobodan Milošević, que va assumir la seua representació en les institucions federals.

Durant la década següent, una forta tensió es va acumular entre Belgrat i la província, on va créixer el sentiment separatiste entre la població d'orige albanés. Despuix de la dissolució de Yugoslàvia, va passar a formar part de la República Federal de Yugoslàvia, que seria coneguda com Sèrbia i Montenegro des de 2003 fins a l'independència de Montenegro en 2006. En 1999 va esclatar la Guerra de Kosovo, que va portar a l'enfrontament de la OTAN i del Eixèrcit de Lliberació de Kosovo contra la República Federal de Yugoslàvia.

Despuix del fi del conflicte, l'Organisació de les Nacions Unides va establir una missió de pau, la Missió d'Administració Provisional de les Nacions Unides en Kosovo (MINUK). Encara que Kosovo permaneixia de iure com una província autònoma de Sèrbia, la MINUK es mantenia a càrrec de l'administració del territori, junt a dirigents de l'ètnia albanesa.

Despuix de varis anys de disputes i negociacions, va declarar la seua independència unilateralment el 17 de febrer de 2008, la qual si be ha segut acceptada per més de 110 països, inclosos els Estats Units i la majoria dels Estats membres de la Unió Europea, no ha segut reconeguda per Sèrbia, els seus aliats i atres països, com Espanya ni, tampoc, per l'Organisació de les Nacions Unides. En el sí d'ella, totes les referències a Kosovo, siga al territori, a les seues institucions o població, s'entenen en ple compliment de la resolució 1244 (1999) del Consell de Seguritat i sense perjuí del seu estatus present o futur.