Kènia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Kénia»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Jamhuri Ya Kenya
Republic of Kenya
República de Kènia (Kènia)
Bandera de Kènia Escut de Kènia
Bandera Escut
Lema: Harambee
treballarem junts
himne nacional: Ee Mungu Nguvu Yetu
 
Situació de Kènia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Nairobi
538.000 hab. (2005)
n/d
ciutat més poblada Nairobi
Idioma oficial Swahili i anglés
Forma de govern República
Mwai Kibaki
Raila Odinga
Independència
 • - data
del Regne Unit
12 de decembre de 1963
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 48º
582.650 km2
2,3%
3.446 km.
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 34º
34.707.817
53 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita
Lloc 71º
US$ 51.731'000.000
US$ 1.519
IDH (2007) 0,532 (148º) – mig
Moneda Chelin keniata (KES)
‎Gentilici Keniata[1]
Fus horari
 • en estiu
UTC + 3
no aplica
Domini Internet .ke
Prefix telefònic +254
Prefix radiofònic 5YA-5ZZ
Còdic ISO 404/KEN/KE
Membre de: ONU, Commonwealth, UA

Kènia [2] oficialment República de Kènia, és un país de l'est africà, que te fronteres en Etiopia al nort, Somàlia a l'est, Tanzània al sur, Uganda a l'oest i Sudan al noroest, en l'oceà Índic banyant la seua costa surest. La seua capital és Nairobi.

Nom[editar | editar còdic]

El país pren el seu nom del Montanya Kenya, el cima més alt del país. El nom significa "montanya lluminosa" en una de les llengües locals. L'ortografia correcta en anglés i swahili és "Kenya". Encara que en valencià lo correcte és adaptar este nom en la forma "Kènia", l'estat keniata utilisa sempre la forma en "y" en totes les llengües estrangeres.

Història[editar | editar còdic]

Alguns fòssils trobats a l'est d'Àfrica sugerixen que protohumans varen rondar l'àrea de l'actual Kénia més de vint millons d'anys arrere. Troballes recents en les proximitats del llac Turkana indiquen que homínits com el Homo habilis i el Homo erectus habitaren en el territori més de 2,6 millons d'anys arrere.

L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat alemà sobre les possessions costeres del sultà de Zanzibar en l'any 1885, seguit per l'arribada de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en l'any 1888. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en Gran Bretanya en 1890, a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual Tanzània.

A partir d'octubre de 1952 i fins a decembre de 1959, Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es varen dur a terme en 1957. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la Kenya African National Union (KANU, Unió Nacional Africana de Kenya) de Jomo Kenyatta la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el 12 de decembre de 1963. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any 1964, quan Kènia es convertí en república, com a primer president de la República.

Despuix de la mort de Kenyatta en l'any 1978, Daniel Arap Moi el va succeir en la presidència. Despuix d'un intent fallit de colp d'estat en l'any 1982, Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en 1991. Moi va guanyar les eleccions presidencials de 1992 i 1997. En l'any 2002, Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor Uhuru Kenyatta, fill de Jomo Kenyatta. La National Rainbow Coalition (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític Mwai Kibaki, va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kènia.

L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndals de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al proyecte de nova constitució promogut pel president Kibaki, que fon rebujat en referèndum el 21 de novembre de 2005. Este rebuig al proyecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha segut vist com un vot de castic al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades.

Govern i política[editar | editar còdic]

Edifici del Parlament Nacional en l'estàtua de Jomo Kenyatta en primer pla

Des de la constitució de l'any 1991, el país es rig per un sistema de democràcia multipartidaria. A pesar d'això, l'antic partit únic, la Kenya African National Union (KANU, Unió Nacional Africana de Kenya), va continuar sent el partit majoritari baix la direcció de Daniel arap Moi fins a les eleccions presidencials de 2002, en les que una àmplia coalició de forces de l'oposició, baix la direcció de Mwai Kibaki, derrotà a la KANU. El govern del president Kibaki va prometre la redacció d'una nova constitució que llimitaria els poders del president. El debat sobre la nova constitució va desencadenar tensions entre els membres de la coalició, i disturbis violents en el país entre els anys 2004 i 2005. El proyecte final de nova constitució fon rebujat en referèndum el 21 de novembre de 2005. Este resultat ha portat a l'oposició política a demanar la dimissió del president Kibaki i a exigir la convocatòria d'eleccions anticipades.

Incidents despuix de les eleccions de l'any 2007[editar | editar còdic]

Les últimes eleccions generals es varen celebrar el 27 de decembre de 2007. El president Kibaki, del Partit d'Unitat Nacional, competia per la reelecció contra el principal partit de l'oposició, el Moviment Democràtic Taronja que tenia com a candidat a Raila Odinga. Al principi del reconte pareixia que Odinga tenia una chicoteta pero suficient ventaja. No obstant, segons anà acabant el reconte Kibaki va conseguir reduir la ventaja i al final impondre's en les eleccions. Les acusacions de frau en les eleccions (avalades pels observadors europeus) varen conduir a protestes en els carrers i Odinga es va arribar a proclamar el "president del Poble", a l'hora que demanava un reconte i la renúncia de Kibaki.

El 18 de juny Odinga va demanar el fi de les manifestacions a l'hora que cridava a un boicot econòmic a les empreses pròximes al president Kibaki i demanava una folga. El ministre d'economia de Kénia estimà que el brot de violència ha costat a Kénia 1.000 millons de dolars.[3]

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

Els 47 condats de Kènia

El territori de Kènia es dividix en huit territoris administratius: l'àrea de Nairobi i set províncies:

Les províncies se subdividixen en districtes (wilaya), que a la seua vegada es dividixen en unitats menors nomenades divisions (Tarafa), i estes es dividixen en localitats (mtaa), i en sublocalitats (kijiji). Els governs provincials estan encapçalaments per un comissionat provincial (provincial commissioner, PC).

Geografia[editar | editar còdic]

Kènia es troba situada en l'est d'Àfrica, en les costes de l'Índic. Llimita al nort en Sudan i Etiopia, al nordest en Somàlia, a l'oest en Uganda, al sur en Tanzània i a l'est en l'oceà Índic.

La superfície total de Kènia és de 582.650 km2, i conta en 536 km de costa en l'oceà Índic. El clima és de tipo tropical en la costa i àrit en l'interior.

La Montanya Kènia, que dona nom al país, es troba en el centre del territori, al nort de Nairobi, i és la cima més alta del país i la segona d'Àfrica, despuix del Kilimanjaro. Est últim està també parcialment en Kènia, si be la seua cima més alta es troba en la seua totalitat en el territori de Tanzània.

Ecologia[editar | editar còdic]

Cultius en les laderes del mont Kènia

WWF dividix Kénia en 10 ecorregions:

Economia[editar | editar còdic]

El turisme és la principal font d'ingressos, encara que té la indústria més diversificada d'Àfrica Oriental. Cultius (30% del PIB): destaquen el café i el . El principal port del país és Mombasa.

L'Unió Europea és el principal soci comercial de Kènia.

Segons els estudis sobre l'IDH del 2006 era el país a on menor diferenciació de salari entre sexes (0.83).

La riquea de la població keniana es concentra en un sol lloc d'esta nació, per això se li denomina un país pobre pero al mateix temps, ric.

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució demogràfica entre 1961 i 2003.

En l'any 2007, Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'anglés i el suahili. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada.

Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha segut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels anys 1990, disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i varen deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president Daniel Arap Moi, en el poder de 1978 a 2002, mantindre's governant durant quatre mandats consecutius.

Grups ètnics: kikuyu 22%, luhya 14%, luo 13%, kalenjin 15%, kamba 11%, kisii 6%, meru 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1%

Grups religiosos: protestants 38%, catòlics romans 28%, musulmans 6%, religions tradicionals 22%. Atres religions inclouen l'hinduisme, el jainisme i la fe bahá'í.

La cultura de Kènia és molt diversa, donades les enormes diferències entre els distints grups ètnics que conviuen en el país. L'influència de la colonisació britànica es manifesta sobretot en l'us estés de la llengua anglesa en els àmbits tant comercial com cultural.

La major part de la lliteratura keniata està escrita en anglés, si be alguns autors, com Rocha Chimera, han fet del swajili la seua llengua lliterària. Ngugi wa Thiongo va escomençar escrivint en anglés, pero en l'actualitat escriu principalment en kikuyu. Atres escritors importants, en anglés, són Meja Mwangi, M. G. Vassanji, Grace Ogot, Wahome Muthahi i Binyavanga Wainana, guanyador del premi Caine de l'any 2002.

Ostenta tindre la tomba de Robert Baden-Powell, fundador del escoltisme mundial.

Evolució demogràfica [1]

  • 1890- 1 milló.
  • 1900- 1,4 millons.
  • 1910- 1,8 millons.
  • 1920- 2,5 millons.
  • 1930- 3,4 millons.
  • 1940- 4,6 millons.
  • 1950- 6,3 millons.
  • 1960- 8,1 millons.
  • 1970- 11,5 millons.
  • 1980- 16,6 millons.
  • 1990- 24,4 millons.
  • 2000- 30 millons.

Deports[editar | editar còdic]

El deport de Kènia és reconegut mundialment pel seu domini en les proves atlètiques de fondo, en les quals Kénia ha produït campeons dels Jocs Olímpics i dels Jocs de la Mancomunitat en les distàncies de 800 m, 1.500 m, 3.000 m steeplechase, 5.000 m, 10.000 m. i en les proves de marató. Els atletes kenians mantenen un poc el domini hui en dia per culpa dels progressos de Marroc i Etiopia. Entre els atletes kenians més destacats podem mencionar a Catherine Ndereba, qui va guanyar quatre vegades la marató de Boston; a Paul Tergat, antic posseïdor de la millor marca mundial en la prova de marató i a John Ngugi, campeó olímpic en Seül 1988.

La millor participació de Kénia en els Jocs Olímpics fon en Pekin 2008.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue