José Santa Cruz Teijeiro
| José Santa Cruz Teijeiro | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i escritor | ||
| Naiximent: | 1 de decembre de 1902 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de març de 1987 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Santa Cruz Teijeiro (Castelló de la Plana, 1 de decembre de 1902 - † Valéncia, 18 de març de 1987), fon un juriste i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill d'Emilio Santa Cruz Chorné i d'Elvira Teijeiro Martí, despuix de cursar el bachillerat en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló i, com a alumne intern (1913), en un institut de Munich, Alemanya, es va traslladar a Madrit, llicenciant-se en Dret en l'universitat de la capital d'Espanya (1924), en un lluent expedient. Amplià despuix estudis en Bolonya, Itàlia, com a pensionat del Real Colege dels Espanyols (1925-1927). Allí es va doctorar en l'any 1927, baix la direcció d'Antonio Cicu (1879-1962), en una tesis sobre el principi de publicitat en el sistema registral alemà.
En 1933 se'n anà a Friburgo de Brisgovia, per a treballar en Fritz Pringsheim, i va conéixer al gran mestre de la romanística alemana Otto Lenel. La vida de sengles mestres, d'orige judeu, estigué marcada durant l'estància de José Santa Cruz per l'inici de les mesures antisemites del règim nacionalsocialiste. Anys despuix, va retornar a Alemanya per a treballar en un atre gran mestre alemà, Wolfgang Kunkel, catedràtic de Heidelberg.
En 1935 obtingué la càtedra de Dret romà de l'Universitat de La Laguna (Tenerife); cinc anys despuix fon traslladat a la de Múrcia, i en 1942 es va incorporar a la Càtedra de Dret romà de l'Universitat de Valéncia, on va permanéixer fins a la seua jubilació oficial el 30 de setembre de 1973.
Fon president de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Llegislació (1952) i decà de la Facultat de Dret de l'Universitat de Valéncia (1948-1964). Apart dels seus estudis monogràfics meritoris i de certa obra manualística, Santa Cruz va realisar una important llabor científica com a traductor d'obres emblemàtiques com a Institucions de Dret civil, de Roberto De Ruggiero, en colaboració en Ramón Serrano Suñer; Europa i el Dret romà, de Paul Koschaker; Dret romà clàssic, de Fritz Schulz; Dret privat romà, de Max Kaser, o Tractat dels deures, de Ciceró.
En 1928 va contraure matrimoni en Clotilde Rodríguez Bajuelo, en la que va tindre tres fills.
Obra[editar | editar còdic]
- R. Ruggiero, Instituciones de Derecho civil, traducció, anotada i concordada en la llegislació espanyola per J. Santa Cruz i R. Serrano Suñer (Madrid, Editorial Reus, 1929-1931)
- Manual de Instituciones de Derecho romano (Madrid, Editorial Revista de Derecho Privado, 1946)
- Principios de Derecho procesal romano (Valéncia, Universitat de Valéncia, 1947)
- Derecho romano (Obligaciones y contratos) (Valéncia, Universitat de Valéncia, 1947)
- P. Koschaker, Europa y el Derecho romano, traducció de J. Santa Cruz (Madrid, Revista de Derecho Privado, 1955)
- F. Schulz, Derecho romano clásico, traducció de J. Santa Cruz (Barcelona, Bosch, 1960)
- Notas para un estudio del trabajo en el mundo romano clásico (Valéncia, Universitat de Valéncia, 1968)
- Digresiones romanísticas en torno al epistolario de Séneca a Lucilio (Valéncia, Universitat de Valéncia, 1969)
- M. T. Cicerón, Tratados de los deberes, ed. per J. Santa Cruz (Madrid, Editora Nacional, 1975)
- Apuntes sobre Cicerón y Horacio (Valéncia, Universitat de Valéncia, 1979)
- M. Kaser, Derecho romano privado, traducció de J. Santa Cruz (Madrid, Editorial Reus, 1982)