Jordi Pujol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Jordi Pujol i Soley
Pujol en l'any 2011
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 9 de juny de 1930
Lloc de naiximent: Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Jordi Pujol en Eduardo Zaplana
Imposició del català

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana i catalanista.

Biografia[editar]

Jordi Pujol fon president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític Oriol Pujol, imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.[1][2]

Pujol fon detengut en l'any 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.[3] Va eixir de la presó despuix d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.

Fon president de Banca Catalana entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.

En l'any 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya , del que fon el primer secretari.

Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.

En l'any 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià (PPCV) i Convergència i Unió (CiU) pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència i Unió a José María Aznar per a poder governar en Espanya.

Pujol es va retirar en l'any 2003, deixant el cap del partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a Artur Mas.

Corrupció política[editar]

El "Cas Pujol" està considerat un cas de corrupció política pel patrimoni i diners acumulats per Jordi Pujol i la seua família (ell, la seua dòna i els seus sèt fills) durant els més de vint anys com a president de la Generalitat Catalana. Citem algunes de les notícies aparegudes en la prensa:

El Juzgado de Instrucción número 31 de Barcelona ha citado a declarar el próximo 26 de marzo como imputado a Jordi Pujol Ferrusola -hijo mayor del ex presidente de la Generalidad Jordi Pujol Soley- para que explique su papel en la gestión de la fortuna que la familia ocultó al fisco durante 34 años en el extranjero.
(Crónica Global, 18.2.2015)
Jordi Pujol i Soley, presidente de la Generalitat de Cataluña entre 1980 y 2003, y su esposa, Marta Ferrusola, declararán en la Audiencia Nacional el próximo 10 de febrero como imputados por un delito continuado de blanqueo de capitales.
(El País, 1.1.2016)
Según fuentes de la investigación que sigue el juez de la audiencia Nacional José de la Mata, la fortuna oculta de la familia Pujol estaría a salvo en Panamá y en Belice. Dos mil cuatrocientos millones de euros en Panamá, más los novecientos de Belice.
(El Plural, 24.2.2016)
Un expresident, una ama de casa que lo intentó con un negocio de floristerías, dos comisionistas (también llamados "dinamizadores económicos"), un ingeniero, una arquitecta, un empresario, una fisioterapeuta, y un expolítico acechado por la corrupción. Es la descripción de los nueve miembros de la familia Pujol Ferrusola. La Justicia los define como una "organización" que mezcló durante 30 años política y negocio. Los nueve están imputados en las distintas causas que investigan la Audiencia Nacional y un juzgado de Barcelona.
(El Diario, 26.4.2017)
El juez de la Audiencia Nacional José de la Mata, que investiga el origen de la fortuna que los Pujol guardaban en Andorra, ha citado a declarar de nuevo a Jordi Pujol Ferrusola. Este viernes deberá responder por un nuevo delito de blanqueo que podría haber cometido a través de la venta en 1991 de la empresa Grand Tibidabo, operación por la que el empresario Javier de la Rosa fue condenado a tres años de prisión.
(El Periódico, 3.2.2020
La Agencia Tributaria acusa a Jordi Pujol Ferrusola, primogénito del expresidente de la Generalitat, de haber cometido un presunto fraude fiscal que asciende a 16,6 millones de euros. Así lo pone de manifiesto en el «segundo informe definitivo» que Hacienda ha entregado al titular del Juzgado Central de Instrucción número 5, José de la Mata, que investiga las comisiones cobradas por Pujol Ferrusola y la fortuna que amasó el clan al completo.
(ABC, 9.7.2020)
La familia Pujol Ferrusola ha aprovechado su posición privilegiada de ascendencia en la vida política/social/económica catalana durante decenios para acumular un patrimonio desmedido, directamente relacionado con percepciones económicas derivadas de actividades corruptas.
(El Mundo, 16.7.2020)

Cites[editar]

L'orige de la Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.
¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Vore també[editar]

Referències[editar]

Bibliografia[editar]

  • GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL. (Imprenta la plaça, Valéncia, 2008).
  • NOVOA, Josep María. Jaque al Virrey. (Editorial Akal, Madrit, 1998).
  • PUJOL, Jordi; CUYÁS, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir. (Destino, Barcelona, 2009).

Enllaços externs[editar]