Joaquim Oliet Cruella
| Joaquim Oliet Cruella | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Adoració dels Macs (Oliet) | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor | ||
| Naiximent: | 16 de novembre de 1775 | ||
| Lloc de naiximent: | Morella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 27 de novembre de 1849 | ||
| Lloc de defunció: | Onda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joaquim Oliet Cruella, conegut popularment com el Pintor Oliet, (Morella, 16 de novembre de 1775 - † Onda, 27 de novembre de 1849), fon un pintor neoclàssic valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon fill del matrimoni format per Joaquim Oliet, pintor i dorador local i Tomasa Cruella, terratinents morellans que donada la bona situació econòmica familiar pogueren oferir al seu fill una excelent educació en les aules de Morella primer, i cap a l'any 1790 es va matricular en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia.
Despuix d'un profitós aprenentage, la seua ilusió es decanta per les tècniques del temple, fresc i oli que són les que millor domina, sobretot el fresc en el que aplega a ser un consumat mestre. Fon discípul de José Vergara Gimeno, José Camarón Boronat i Maella. Finalisà els seus estudis en l'any 1796.
El 15 de maig de 1798 contrau matrimoni en Margarita Fabregat, posseïdora de grans facendes i que li va donar tres fills nomenats Joaquim, Fernando i María del Carmen.
A Oliet li agradaven els colors vius, la claritat, sobretot en els frescs, sent un home profundament enamorat de la seua professió: va pintar molt i va treballar incansablement en la pintura religiosa, sent moltes les iglésies de la Comunitat Valenciana que encara conserven excelents frescs plasmats en les cúpules, presbiteris i llenços de paret. Els encàrrecs se succeïxen centrats especialment per a edificis religiosos, aixina entre els anys 1798 i 1803 treballa en les poblacions castellonenques de Sant Mateu, Castelló, Almassora, Morella i Vall d'Uxó.
El 5 de juny de l'any 1803, obté el títul d'acadèmic supernumerari en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
La vida familiar d'Oliet es veu greument afectada en fallir la seua esposa el 2 de març de 1804 en menys de 30 anys, deixant-li en tres fills de curta edat.
En l'any 1815 torna a Morella instalant-se en casa d'uns parents, lo que li ocasiona molts treballs per la comarca dels Ports de Morella realisats en les seues iglésies, moltes de les pintures de les quals encara poden contemplar-se. Estos treballs i els encàrrecs de cavallet que se li fan, prolonguen la seua estància en Morella durant molt de temps. En eixe mateix any de 1815 és nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Sant Lluís de Saragossa.
No hi ha cites exactes, de cóm, pero va conéixer a una dòna d'Onda nomenada Manuela Sales, en la que va contraure segones noces, traslladant-se definitivament ad aquella població castellonenca.
Este genial pintor va fallir en Onda a conseqüència d'una afecció pulmonar el 27 de novembre de 1849, despuix d'una fecunda vida professional.
Obra[editar | editar còdic]
Decorà un número important d'iglésies del Regne de Valéncia, entre les que destaquen l'Iglésia parroquial de Sant Agustí en la localitat d'Alfara d'Algimia, la Capella de la Comunió o de la Puríssima de l'Iglésia de Sant Jaume Apòstol de Petrés, la de la Nativitat d'Almassora en la que ornamentà el mur del Salvador, l'Iglésia parroquial de Cinctorres, la de la Transfiguració d'Ibi i l'ermita de la Misericòrdia de Vinaròs, a on, entre els anys 1825 i 1826, pintà setze frescs en les seues voltes i pechines reproduint motius religiosos i bíblics, entre ells les figures de les heroïnes Jael, Judith, Maria d'Aarón i Ruth.
Són també importants els frescs que va realisar en l'Iglésia de Sant Jeròrim d'Alfarrasí en el seu altar major, en l'any 1823, i en el presbiteri, ocupant un quarto de mig esfera es troba "L'Assunció de la Verge als Cels". En les parets laterals: "La Visitació a la cosina Isabel" i "L'Anunciació". També són notables els frescs de Sant Pere, Sant Joaquim i Santa Ana. En els medallons de la volta i triànguls de la travessia baix la cúpula es troben representats els Papes Valencians: Calixt III i Aleixandre VI (15.000 pessetes de l'época varen costar les obres pintades).
És també l'autor dels frescs de l'iglésia del Convent de Sant Agustí en Castelló de la Plana i de l'ermita de Vilanova d'Alcolea, aixina com de la cúpula de l'iglésia de les monges de Santa Clara, en Alcoy.
També pintà importants llenços a l'oli, alguns dels quals es conserven en la Concatedral de Santa Maria de Castelló. Va completar algunes de les seues obres el pintor Juan Francisco Cruella també naixcut en Morella.
Fòra de les obres religioses, podem destacar els frescs alegòrics d'Oliet que pintà en la frontera i exteriors de la Llonja del Cànem de Castelló.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alba Pagán, Ester. Joaquín Oliet Cruella (1775-1849), un hábil copista de composiciones ajenas. Ars Longa: cuadernos de arte, 16 (2007), pp. 105-119. ISSN 1130-7099
- Alba Pagán, Ester. Los Padres de la Iglesia de Joaquín Oliet y la obra de Francisco de Goya. Archivo español de arte, LXXXI (2008), pp. 395-414. ISSN 0004-0428
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joaquim Oliet Cruella.