Jaganta roja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
El tamany actual del Sol en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys

Una jaganta roja és una estrela jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 masses solars) que, despuix d'haver consumit l'hidrogen en el seu núcleu durant l'etapa de seqüència principal, convertint-ho en heli per fusió nuclear, escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.

En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de km: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel Teorema de virial.