Idioma ucranià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Ucranià
українська мова / Ukrajinsĭka Mova
Pronunciació: AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ
Atres denominacions:
Parlat en: Ucrània, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Romania, Bielorrússia, Sèrbia i Kazakstan
Regió:
Parlants: 41 millons
Rànquing: 26ª
Família: Indoeuropea

   Eslava
    Oriental
     Ucranià

estatus oficial
Llengua oficial de: Ucrània, Transnístria (Moldàvia)
Regulat per: Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
còdics de la llengua
ISO 639-1 uk
ISO 639-2 ukr
ISO/FDIS 639-3 ukr
SIL
vore també: llengua

L'ucranià (украї́нська мо́ва, transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrus. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i l'ucranià sorgiren de l'idioma ruté antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al polac, que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En Kiev se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en Crimea l'ucranià està casi absent.

Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítique incentives per part de l'estat.

Alfabet[editar]

A a Б б В в Г г Ґ ґ Д д Е е Є є Ж ж З з И и
A a B b V v J j G g D d E e Ye Zh Z z Ɨ ɨ
I i Ї ї Й й К к Л л М м Н н О о П п P p С с
I i Yi Ll ll K k L l M m N n O o P p R r S s
Т т У у Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ь ь Ю ю Я я
T t U u F f J j Ts Ch Sh Shch signe

moll

Yu Ya

Grups de variants[editar]

Mapa de les variants i subgrups de l'ucranià (2005).
  • Grup septentrional
    • Polesi
      • Polesi occidental
      • Polesi central
      • Polesi oriental
  • Grup sudoriental
    • Dniéper (poltau)
    • Slobozhà
    • Estepa
  • Grup sudoccidental
    • Volini
    • Nadsià
    • Galitzià (o del Dniéster superior)
    • Lemko
    • Boiko
    • Transcarpàtic
      • Dolinià
    • Hutsul
    • Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
    • Podoli

Vore també[editar]

Llengües eslaves
Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Esloveny · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi