Grafit
El grafit és un mineral de carbono cristalisat de color negre i compacte. Hui en dia, es pot generar artificialment i s'utilisa en l'indústria per a la fabricació de llapisssos i uns atres productes.
El grafit és una de les formes alotrópiques en les que es pot presentar el carbono en la naturalea. Atres formes són el diamant, la chaoita i la lonsdaleíta. A pressió atmosfèrica i temperatura ambiente el polimorfo més estable és el grafit. No obstant, la transformació del diamant en grafit és tan extremadament llenta que solament és apreciable a escala geològica.
Propietats[editar | editar còdic]
El grafit és de color negre i gris en lluentor metàlica, refractari i es exfolia en molta facilitat. En la direcció perpendicular a les capes presenta una conductivitat de l'electricitat baixa, que aumenta en la temperatura, comportant-se puix com un semiconductor. A lo llarc de les capes la conductivitat és major i aumenta proporcionalment a la temperatura, comportant-se com un conductor semimetàlic. Encara que tant el grafit com el diamant estan formats exclusivament per àtoms de carbono, el grafit és molt bla i opac, mentres que el diamant és el mineral més dur segons l'escala de Mohs i ademés deixa passar la llum a través de sí.
Aplicacions[editar | editar còdic]
- El grafit mesclat en una pasta s'utilisa per a fabricar la mina dels llàpissos.
- S'usa com a component de rajoles refractaris, cresols, etc.
- En esgolar-se les capes fàcilment en el grafit, resulta ser un bon lubrificant sòlit.
- S'utilisa en la fabricació de diverses peces en ingenieria, com pistons, juntes, alfardons, rodaments, etc.
- Per la seua conductivitat elèctrica i a la seua resistència química s'usa per a fabricar electrodos. També té atres aplicacions elèctriques, com els carbons d'un motor (graneretes), que entren en contacte en el colector.
- S'ampra en reactors nuclears, com a moderador.
- És utilisat l'art no convencional; en chicotetes escultures en la mina d'un llapis , com les realisades pels artistes i escultors: el rus Salavat Fidai, Henry Quesada de Costa Rica i Jasenko Dordević de Bòsnia, entre uns atres.
Referències[editar | editar còdic]
- Chung, D. D. L. (2002). «Review Graphite». Journal of Materials Science 37 (8): 1475-1489. S2CID 189839788. doi:10.1023/A:1014915307738
- Anthony, John W.; Bideaux, Richard A.; Bladh, Kenneth W. et al., eds. (1990). «Graphite». Handbook of Mineralogy. Vol. I (Elements, Sulfides, Sulfosalts). Chantilly, VA: Mineralogical Society of America. ISBN 978-0962209703.
- Graphite. Encyclopædia Britannica Online. (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Acheson, E. G. "Manufacture of Graphite", Patente USPTO n.º 568323
- Lugaro, Maria. (2005). Stardust From Meteorites: An Introduction To Presolar Grains. World Scientific. pp. 14, 154-157. ISBN 9789814481373
- Rock, Peter A. (1983). Termodinámica Química. University Science Books. pp. 257-260. ISBN 9781891389320
- Sutphin, David M.; James D. Bliss (August 1990). «Grafito en escamas diseminado y tipos de yacimientos de grafito amorfo; un análisis utilizando modelos de ley y tonelaje». CIM Bulletin 83 (940): 85-89
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Grafit.