Gilabert de Proixita
| Naiximent | 1370 Valéncia |
| Mort | 4 de decembre de 1405 Gènova (Itàlia) |
| Activitat | Poeta |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XIV |
| Gèneros | Poesia |
| Obres principals | 21 poesies (Cancioner Occità) |
Gilabert de Proixita fon un poeta valencià del sigle XIV. Es conserven, per lo manco, unes vint poesíes de la seua obra, totes escrites en occità (concretament provençal) migeval i seguint els canons de la poesía trovadoresca, o escola francesa.
Aixina i tot, la seua obra usa moltes formes valencianes, i mamprén el camí cap a l'us del valencià en la poesía que culminaríen autors més posteriors com Ausias March.
La seua obra es situa en les coordenades de la cultura migeval: la moda per la poesia lírica trobadoresca, l'influència occitana en la llengua, l'ambient d'amor cortés, llibres de cavalleries i les reminiscències feudals.
Ací un eixemple de la seua obra:
¡Ah dona pros, de valor coronada,
que us faytz pel món a totes gens lausar!
¿E per qué us play malvolença mostrar vas mé, qui suy de la vostra maynada?
Desesperatz en la vostra esperança, de gran tristor faytz ma vida finir
Vos e desir
Me strenyetz: l'u em combat, l'atre em lia. ¡Ah, com val pauch de mercé requerir
lo cor altiu quant d'amor se desvia
Gilabert, participà en les disputes urbanes de Valéncia entre els Centelles i els Vilaragut.
Està soterrat en la capella familiar en el convent de Sant Domenec de Valéncia.