Geoffrey Chaucer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Geoffrey Chaucer, en una ilustració publicada vora l'any 1902.

Geoffrey Chaucer ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] (Londres c. 1343 - † 25 d'octubre de 1400), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta anglés.

Fon contemporàneu de Boccaccio i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la lliteratura anglesa; se'l considera l'introductor de la mètrica en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.

Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en França o Espanya aixina com a Itàlia, a on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posà a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

Cal destacar la seua traducció del Roman de la Rose, escrit en francés per Guillaume de Lorris i ampliat anys més tart per Jean de Meung, i les Consolacions de la filosofia del filòsof llatí Boeci. Va escriure també La casa de la fama en 1379, El parlament dels aucells, en 1382, i Troïl i Crèsida, cap a l'any 1385, obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a William Shakespeare. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els Contes de Canterbury (en anglés, Canterbury tales) que es varen editar per primera vegada en 1478. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el Decameró de Boccaccio, a la mort de la seua dona en l'any 1387.

Vínculs externs[editar]