Gastronomia de l'Alacantí
| Cuina de l'Alacantí | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Comarques | Alacantí | ||
| Plat(s) estrela | Torró, coca de tonyina | ||
| Beguda típica | Vi, orchata d'armela | ||
.jpg)
La cuina de l'Alacantí tracta sobre el menjar i les begudes típiques de la cuina alacantina. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega a la Foya de Xixona, la ciutat d'Alacant, i part de lo que es denomina tradicionalment l'Horta d'Alacant.
Es troba en una situació privilegiada, entre la mar Mediterrànea i les montanyes d'Alcoy, en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: hortalices de l'horta, torró i gelat d'Alacant i de Xixona, i peix i marisc de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del Vinalopó, el camp d'Elig i la Marina costera.
L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tengut un sostengut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els arrossos continuen sent el plat més típic en la taula.
A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca:
Gelat[editar | editar còdic]
La producció de gelat és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de Xixona que regentava una de les antigues neveres de gèl que es troben en les montanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A..
Torró[editar | editar còdic]
El torró és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'atres productors com Casinos o Agramunt. N'hi ha dos tipos de torró protegits per indicació geogràfica protegida (IGP) propis del municipi de Xixona, el Torró de Xixona i el Torró d'Alacant. El primer és un torró tou i el segon dur.
No obstant això en Xixona se'n fa de moltes atres classes, coberts de chocolate o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any 1920.
La coca[editar | editar còdic]
En l'Alacantí, la coca més típic és la coca de Sant Joan. Són unes coques arredonides i obertes, decorades en un mullador de ceba, tonyina, tomaca i pebrera. Són iguals que les coques de verdura de la Marina.
Atres coques típiques són la coca de sardina - en sardines, tomaques i pimentons -, la coca en molles, i la coca de ceba.
Atres plats típics[editar | editar còdic]
- En agost són típics el gaspacho en nyora, l'arròs en caragols, migas, borreta d'abadejo, la pericana.
- En Campello és de destacar dins de la seua gastronomia l'arròs caldós, que hi rep el nom de caldet.
- En Sant Joan d'Alacant plats típics són la paella o arròs a l'alacantina, l'arròs en ceba, l'olleta i el bollitori. Entre els dolços figuren els rolles i pastiços d'armeles.
- En Muchamel, els plats més típics són l'olleta, el bollitori, l'arròs en faves i bacallà, l'arròs en verdures i abadejo, la pericana, el pa, oli i boix, i l'arròs i conill. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la tonya, els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els rollos de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per Nadal i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).
Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats tomaca i faves. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
Begudes típiques[editar | editar còdic]
- Baix la DO Alacant es produïxen diversos vins en la comarca que en general són blancs.
- La comarca destaca per la producció de refrescs estiuencs com l'orchata d'armeles, el "café gelat" (café graniçat), l'"aigua-llimó" (llima graniçada) o la llet merengada.