Futurisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cartell en adhesions al futurisme, any 1902.

El futurisme és un dels primers moviments de la vanguarda artística. Procedix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organisa com a tal, es reconeix i es definix en un manifest. Aixina, es considera que s'inicia quan, el 20 de febrer de 1909, el poeta Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest del Futurisme en el diari Le Figaro de París.

El futurisme va ser nomenat aixina per la seua intenció de trencar absolutament en tota la història de l'art passada. Rebujava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporànea, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants varen ser la màquina i el moviment. Per a expressar el moviment, repetixen la mateixa image, com si fos una seqüència fílmica, i això ho varen nomenar "simultaneisme".

Valorava la poesia, l'escàndal, l'audàcia, la velocitat, les noves tecnologies i el canvi revolucionari; i també el masclisme, el nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracterisava entre d'alters coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió plàstica en totes les arts, incloent les escèniques i la lliteratura, per eixemple en la disposició en que s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes varen simpatisar en el feixisme.

Bibliografia[editar]

  • Marinetti, F.T. Manifiestos y textos del futurismo. Editorial Quadrata. Buenos Aires. 2007.