Forat negre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Visió artística d'un forat negre en disc d'acreció

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seua força gravitatòria és tan elevada que la velocitat de lliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobe dins del seu horisó d'acontenyiments pot escapar-se'n, excepte per mig de l'efecte túnel quàntic. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res pot escapar, ni tan sols la llum. És per este motiu que se'ls nomena "negres".

En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Estos "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure'ls i que provablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L'horisó d'acontenyiments és la superfície que marca el llímit des del qual ya res no pot escapar, a on la llum orbita el forat i és el llímit estàtic, en l'interior del qual ya només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'ergosfera és la part que queda per fora de l'horisó d'acontenyiments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre usualment forma un disc d'acreció. Segons el propi Albert Einstein el radi de Schwarzschild és infranquejable, és dir, no es pot formar un forat negre per afonament gravitatori.