Filosofia grega

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

La filosofia grega és un periodo de la història de la filosofia comprés, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el periodo presocràtic (sigle VI a.C.) i la filosofia helenística, que finalisa, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 a.C. En ocasions també es denomina filosofia clàssica o filosofia antiga, si ben eixe periodo pot incloure també el pensament romà.

Context històric[editar]

La societat grega presentava característiques peculiars. Una estructura política basada en la polis, una religió politeista carent de jerarquia i ortodòxia, una classe social mamprenedora, dedicada al comerç i al oci i en amplis contactes en atres culturas del Mediterràneu, aixina com una desenrollada curiositat. L'unió d'estos elements, junt a un supost geni grec va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la naturalea i el ser humà, fins llavors solament aclarides pels mits i les tradicions. L'expansió de la cultura grega durant l'helenisme, la seua absorció pel Imperi romà, la posterior relació en el cristianisme i la seua definitiva recuperació en el sigle XIII gràcies a traductors com Averroes, aixina com l'interés que durant el Renaiximent es va professar a este conjunt de pensadors, varen contribuir a que la Filosofia grega es continuara estudiant, i a que es convertira en un dels pilars de la cultura occidental.