Fernando Giner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Noia 64 apps wp.png
 Est artícul o secció sobre biografies y fútbol necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora!
Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per biografies. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'.
Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per biografies. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'.
Fernando Giner
Fernado Giner.jpg
NomFerrando Giner Gil
MalnomLa Chufa[1]
NacionalitatFlag of Spain.svg Espanya
PosicióDefensa
Club del debutValencia C. F.

Ferrando Giner Gil (Alboraya, Valencia, Espanya, 31 de decembre de 1964), conegut com Giner, és un exfútbolista i entrenador de fútbol espanyol. Jugava com defensa i desenrollà la major part de la seua carrera professional en el Valéncia C. F.. Ademés, aplegà a ser internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

Trayectoria[editar | editar còdic]

Com jugador[editar | editar còdic]

Se formà en la pedrera del Valéncia C. F. i debutà en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys, el 5 de decembre de 1982. A pesar d'este enjorn debut, la seua presencia no fon massa habitual fins la temporada 1986/87. Eixa temporada el Valéncia jugava en Segona Divisió, pero despuix de l'ascens a Primera, Giner vixqué un periodo de huit campanyes com valencianiste fins que expirà el seu contracte al finalisar la temporada 1994/95.

El seu últim partit en la camiseta del Valéncia fon en la final de la Copa del Rei 1994/95, disputada davant el R. C. Deportiu de La Coruña, i que tingué que disputar-se en dos dies distints en l'estadi Santiago Bernabéu degut a una trompa de pluja que caigué sobre Madrit. El resultat final fon de 2-1 favorable al Deportiu.

Giner no renovà el seu contracte i acabà recalant en el Real Sporting de Gijón, a on jugà dos temporades. Una volta finalisada el seu compromís en el club asturia, i ya en trenta i tres anys, acceptà una oferta del Hercules C. F. de Segona Divisió. Finalment, fichà pel Llevant U. D. de Segona Divisió B, equip en el que conseguí l'ascens a Segona Divisió i a on se retirà com a futboliste una volta finalisada la temporada 1999/00.

Despuix de la seua retirada[editar | editar còdic]

Despuix de penjar les botes en el Llevant U. D. passà a formar part del quadro tècnic del club, a on fon segon entrenador en Josep Carles Graner.[2] També fon entrenador de fútbol base en l'Escola de Fútbol de El Planter, dirigida pel seu excompañer en el Valéncia C. F., Ferrando Gómez. Seguidament eixerci el càrrec de regidor de deports de la seua localitat natal, Alboraya, durant huit anys, temps en el qual s'incrementaren tant les instalacions deportives com el numero de persones que realisaven alguna activitat deportiva.

En la temporada 2006/07 prengué per primera volta la ramaleres d'un equip, el C. D. Olímpic de Xàtiva, en el que conseguí l'ascens a Tercera Divisió.[3] No obstant, fon cessat a principi de la següent campanya.[4]

Per a la temporada 2008/09 dirigí al filial del C. D. Castelló, també en Tercera Divisió,[5][6] pero els mals resultats i el desacort en l'entitat castellonenc feu que presentara la seua dimissió al finalisar la primera volta.[7]

Paralelament a la seua carrera deportiva, des de la seua retirada ha estat vinculat activament al món de la política. Ha segut assessor de deports de la Diputació de Valéncia i regidor de deports de l'ajuntament d'Alboraya.[8] També ha realisat alguns treballs relacionats en el món de la comunicació, sent comentariste deportiu en Canal Nou. Famós pel seu caracter bromiste en el vestuari, també publicà, en el periodiste Carles Urrutia, el llibre El fútbol més divertit, que arreplegava les anecdotes de la seua carrera professional.[8]

Ha jugat en la Lliga de fútbol indoor en els veterans del Valéncia.[9] En febrer de 2009 fon elegit president de l'Associació de Futbolistes del Valéncia.[10] Actualment, ocupa la vicepresidencia de l'Associació de Futbolistes Espanyols, a on desenrolla una gran llabor social i deportiva.

Fon membre del consell d'administració del Valéncia CF presidit per Manuel Llorente. Fon nomenat vicepresidente deportiu i, despuix de la dimissió del president el 5 d'abril de 2013, realisà la funció de president del club durant dies dies, fins el nomenament de Vicent Andreu.

Selecció nacional[editar | editar còdic]

Fon internacional en la selecció espanyola en onze ocasions. El seu debut se produí el dia 17 d'abril de 1991 en un trobament amistós davant Romania disputat en Càceres, que finalisà en derrota espanyola per 0-2. Encara que fon habitual en les convocatories durant la fase classificatòria del Mundial de 1994, fon deixat de costat a última hora pel seleccionador Javier Clemente.

Clubs[editar | editar còdic]

Com jugador[editar | editar còdic]

Club Païs Any
C. D. Mestalla Espanya 1982-1985
Valencia C. F. Espanya 1985-1995
Real Sporting de Gijón Espanya 1995-1997
Hercules C. F. Espanya 1997-1998
Llevant U. D. Espanya 1998-2000

Com entrenador[editar | editar còdic]

Club Païs Any
C. D. Olímpic de Xàtiva Espanya 2006-2007
C. D. Castello "B" Espanya 2008-2009

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ [1], Carena. ISBN 84-87398-83-9.
  2. ↑ http://www.diariocriticocv.com/noticies/not10387.htm.
  3. ↑ lasprovincias.es (ed.): «Fernando Giner seguirà al front de l'Olímpic en la seua andadura en Tercera».
  4. ↑ Las Provincies (ed.): «Ángel Micapans presa les ramaleres de l'Olímpic de Xàtiva, descendint finalment l'equip».
  5. ↑ Las Provincies (ed.): «Fernando Giner sera el nou tècnic del filial orellut».
  6. ↑ Las Provincies (ed.): «Fernando Giner, una aposta de futur per al fútbol base».
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. elperiodicomediterraneo.com (ed.): .
  8. ↑ 8,0 8,1 http://hemeroteca-pagines.elmundodeportivo.es/EMD03/PUB/2003/12/27/EMD20031227038MDP.pdf
  9. ↑ Levante-EMV (ed.): «Valencia, capital mundial del fútbol indoor».
  10. ↑ «noticias - El cami de Veterans VCF contínua de forma immillorable».

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Urrutia, Carles i Giner, Ferrando (2003). El fútbol més divertit. Ferrando Giner, 20 anys de relats i anecdotes en el fútbol professional. ISBN 978-84-607-9466-0
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fernando_Giner&oldid=281893»