Vicia faba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Fava»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Faves

Vicia faba, comunament coneguda com a fava (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae​. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins.

Descripció[editar | editar còdic]

Detall de la flor

La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color vert obscur​. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar.

Les flors es presenten agrupades, de cinc a huit, en l'extrem d'un curt mechó, que naix a la seua volta de l'aixella dels fulls superiors. Són grans, comparades en les d'atres espècies del gènero, alcancen 4 cm. La corola està formada per cinc pétals desiguals, blancs o un poc groguencs. Els dos pétals laterals o ales tenen una taca púrpura obscura o negra, angulosa. El pétal superior o estandart està solcat per venes radials de color obscur, de to atenuats cap a la vora. Les flors són hermafrodites i autofèrtils​.

El frut és un llegum, en forma de baïna, en dos valves unides per sengles sutures, de secció casi cilíndrica o llaugerament esclafada, en les sutures molt poc resaltades. El seu tamany no diferix molt entre varietats, la llongitut oscila entre 10 i 30 cm i l'esgambi entre 2 a 3 cm. La part interna de la baïna està coberta per un teixit esponjós, d'aspecte afieltrat, blanc, que protegix les llavors i forma a modo de falsos tabics que les separen. Dins d'esta baïna s'ubiquen les llavors posades en fila estes més o menys esclafades​. La baïna, de color vert en estat inmadur, s'enfosquix i es torna pubescente en secar-se. Els grans en l'interior de la mateixa varien entre dos i nou.

Les llavors són de tamany més o menys gran, depenent també de la varietat, i de color vert groguenc que posteriorment, al sobremadurar, es torna bronzejada. També hi ha varietats de gra negruzc i morat.

El pes d'una llavor és d'un a dos grams​. El poder germinatiu dura de quatre a sis anys. En la llavor comercial el percentage mínim de germinació és del 90% i la purea mínima del 99%.

La raïl de la fava creix en profunditat fins a alcançar un llarc similar al del talle de la planta. Com atres fabáceas, els nòduls de la mateixa tenen la propietat de fixar nitrogen en el sol; encara que fins a un 80% del mateix és consumit per la pròpia planta, el 20% restant millora la fertilitat de la terra, per lo que el cultiu s'ampra en sistemes de rotació per a enfortir sols agotats.

Cultiu[editar | editar còdic]

Cosecha de faves

Originària de la conca mediterrànea o de l'Àsia central, hui la fava es cultiva en tot lo món​. Els principals països productors són Austràlia, China, Egipte i Etiopia, als que es deuen quatre quints de la producció mundial. Està estés el seu cultiu també en varis països d'Europa i d'Amèrica Llatina (especialment Bolívia, Chile, Equador, Perú i Veneçuela), especialment en zones fredes i templades. La temperatura òptima està entorn als 15 °C.

La fava es desenrolla be en casi tots els tipos de sol pero preferix els que tinguen un bon drenage, encara que soporta també els arcillosos. Els sols molt llaugers, humits o secs no li van be; preferix un pH entre 6 i 7,5. Requerix prou humitat i uns 700 mm anuals de pluja. No és particularment fotófila, i en ser tolerant a les gelades en el seu desenroll enjorn s'adapta a les condicions de les zones de montanya.

Abonat[editar | editar còdic]

No és planta exigent en abonaments, pero respon molt be als abonats fosfopotàsics i al sofre, ya que este en el nitrogen i el fòsfor són components essencials en la majoria de les proteïnes, i en tindre esta planta en la seua composició una forta proporció de proteïnes, el sofre li és un element importantíssim.

Encara que la planta pot fabricar el nitrogen que necessita a partir dels nòduls formats pel Rhizobium, sempre és convenient aportar al principi del cultiu una miqueta de nitrogen, ya que en els primers estats de desenroll de la planta els nòduls encara no poden suministrar-li el nitrogen que la planta necessita. Com a abonaments nitrogenats li van millor el sulfat i el nitrosulfat amònic pel sofre que cedixen al sol.

Aspectes relacionats en la salut humana[editar | editar còdic]

Toxicitat d'alguns components[editar | editar còdic]

Per lo general, les faves contenen fitohemaglutinina, una lectina que es troba de forma natural en plantes, animals i sers humans. La majoria de les concentracions relativament baixes de toxines que es troben en V. faba poden destruir-se hervint les faves durant 10 minuts.​

Les faves amples són riques en levodopa, per lo que deuen evitar-les els qui prenen inhibidors irreversibles de la monoaminooxidasa per a previndre una resposta presora.​

Favisme[editar | editar còdic]

Les persones afectades de favisme deuen evitar les faves, ya que contenen el glucòsit alcaloide vicina que pot iniciar una crisis hemolítica.​ En la década de 1980 es va identificar una mutació germinal del fesol faba de baix contingut en vicina-convicina i la traça s'ha introduït en varis cultivares moderns. Les faves en baix contingut en vicina-convicina són segures per al consum per part de persones en deficiència de G6PD.

Usos[editar | editar còdic]

Faves en pernil

Fundamentalment és culinari. Les llavors inmadures es consumixen com a llegum o seques com menestra. En algunes preparacions solen preparar-se estofades: un eixemple són els michirons. Són riques en carbohidrats i proteïnes. A mida que maduren, endurixen i guanyen en almidó, per lo que es deuen recolectar abans de la seua maduració. Quan el filum és de color obscur o negre açò indica que ya no és recomanable per a consum humà.

Els meristemos de vicia faba són utilisats en anàlisis de toxicologia, per a l'estudi d'agents tòxics i genotòxics.

Investigadors argentins han conseguit incorporar farina de faves a una pasta, lo que possibilita que es puguen elaborar espaguetis o pasta per a persones que són intolerants al gluten.​

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Giménez, M.A., González, R.J., Wagner, J., Torres, R., Lobo, M.O., Samman, N.C., Effect of extrusion conditions on physicochemical and sensorial properties of corn-broad beans (Vicia faba) spaghetti type pasta, Food Chemistry (2012)
  • Helstosky, Carol (2009). Food Culture in the Mediterranean. Greenwood. ISBN 978-0313346262
  • Khazaei, H; others (1 de septiembre de 2019). «Eliminating vicine and convicine, the main anti-nutritional factors restricting faba bean usage (Eliminación de la vicina y la convicina, los principales factores antinutricionales que restringen el uso de la haba)». Trends in Food Science and Technology 91: 549-556. ISSN 0924-2244. doi:10.1016/j.tifs.2019.07.051

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons