Félix Mendelssohn Bartholdy
Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburc, 3 de febrer de 1809 - † Leipzig, 4 de novembre de 1847) fon un compositor alemà, pianista i director d'orquesta del primer periodo romàntic. Naixqué en una família judeua notable que més tart es convertiria al luteranisme.
Biografia[editar | editar còdic]
Era net del filòsof Moses Mendelssohn i va nàixer en el sí d'una destacada família judeua que més tart es va convertir al luteranisme, adoptant el llinage Mendelssohn-Bartholdy. En la seua infància va ser considerat un prodigi musical, pero els seus pares no varen tractar de traure partit de les seues habilitats. De fet, el seu pare va declinar l'oportunitat de que Felix seguira una carrera musical fins que va quedar clar que tenia la ferma intenció de dedicar-se sériament a ella.
En l'any 1811, quan Felix tenia dos anys, la seua família es va traslladar a Berlín, a on va créixer i es va educar dins d'un entorn en gran influència intelectual. Els pares, ademés, havien rebut una educació que els havia proporcionat diversos coneiximents culturals; per eixemple, la mare parlava vàries llengües, tocava el piano i dibuixava de «modo admirable», habilitat esta última que també posseïa el seu fill. Ademés, les grans ments d'Alemània varen visitar en freqüència la llar familiar de Mendelssohn en Berlín, incloent a Wilhelm i Alexander von Humboldt. La seua germana Rebecca es va casar en el matemàtic belga Peter Gustav Lejeune Dirichlet. L'educació dels germans Mendelssohn va ser molt rígida: els pares varen adequar la creació d'un entorn de treball per al desenroll dels seus fills, en la finalitat de que aprofitaren la gran cultura que podien donar-los en els seus recursos econòmics.
Al primerenc èxit en Alemània, li va seguir un viage a través de tota Europa; Mendelssohn va ser rebut particularment be en Anglaterra com a compositor, director i soliste, i les seues dèu visites allí, durant les que va estrenar la majoria de les seues obres, varen formar una part important de la seua carrera adulta. Va fundar el Conservatori de Leipzig, un bastió de la seua lluita contra les perspectives musicals radicals d'alguns dels seus contemporàneus.
Provablement la primera aparició pública de Mendelssohn va ser quan tenia nou anys durant un concert de música en el que acompanyava a un duo de trompes. Quan era adolescent, a sovint interpretava les seues pròpies obres en casa, acompanyat d'una orquesta privada, per als socis dels seus pares entre l'èlit intelectual de Berlín. També va ser un compositor prolífic a una primerenca edat, ya que als dèu anys va començar a compondre i als onze ya havia escrit un trio per a piano i cordes, una sonata per a piano i violí, quatre peces per a orgue, una opereta còmica en tres actes i una cantata; als dotze va compondre cinc quartets per a cordes, nou fugues, vàries peces per a piano i dos operetes; als tretze va tocar en públic un concert seu para piano i va compondre la seua primera obra publicada, un quartet per a piano (provablement Abraham Mendelssohn va conseguir la publicació d'este treball per la casa d'Adolf Martin Schlesinger); i als catorze disponia d'una orquesta privada.
Abanda de la música, l'educació de Mendelssohn va incloure l'art, la lliteratura, idiomes i filosofia. Era un artiste expert en el llapis i l'aquarela, parlava (aparte del seu alemà natiu) anglés, italià i llatí, i estava interessat en la lliteratura clàssica; va traduir la comèdia Andria, de Publio Terencio Africà, en l'any 1825 per al seu tutor Carl Wilhelm Ludwig Heyse, que es va mostrar impressionat i la va publicar en 1826 com una obra de «el seu alumne, F***». Esta traducció també va permetre que Mendelssohn poguera estudiar en l'Universitat de Berlín, a on va assistir des de l'any 1826 fins a l'any 1829 a conferències sobre estètica en Georg Wilhelm Friedrich Hegel, d'Història en Eduard Gans i sobre geografia en Carl Ritter.
El 28 de març de 1837, Felix Mendelssohn va contraure matrimoni en Cécile Jeanrenaud, filla d'un clerc protestant francés, quan ella tenia 17 anys d'edat i ell 27. A Mendelssohn li varen ploure les ofertes musicals de compositors principiantes i consagrats; entre estos estava Richard Wagner que li va enviar la seua primera simfonia, que, per a disgust de Wagner, Mendelssohn va extraviar o va perdre.
Mendlessohn va ser també capaç de reanimar l'interés per l'obra de Franz Schubert. Robert Schumann va descobrir el manuscrit de la Novena Simfonia de Schubert i li'l va enviar a Mendelssohn, qui puntualment la va estrenar en Leipzig el 21 de març de 1839, més d'una década despuix de la mort del compositor.
Mendelssohn va sofrir problemes deguts a la seua mala salut en els últims anys de la seua vida, provablement agravats per problemes nerviosos i l'excés de treball. Per recomanació mèdica, va acceptar ajuda d'uns atres per a complir les seues tasques; pero el 14 de maig de 1847 va fallir súbitament la seua germana Fanny, víctima d'embòlia cerebral, i el colp que li va produir la notícia li va causar un derrame cerebral. Es va restablir transitòriament i va retornar al seu treball. Va escriure algunes composicions, va donar uns pocs concerts, pero hi havia alguna cosa en el seu art que ho feya diferent de les seues époques anteriors. Va senyalar el seu amic Henry Chorley: «Quan ho vaig sentir tocar, vaig sentir com si m'haguera despedit per a sempre del músic». La malaltia del músic era mental i violents maldecaps li provocaven torba.
Abans de la seua recaiguda final va escriure una cançó més: «Nachtlied». Quan Mendelssohn estava greument malalt, un gentío s'amontonava en la porta de la seua residència i es publicaven bolletins cada hora sobre el seu estat de salut. Al voltant de les 21:00 del dia 4 de novembre de 1847, el compositor es trobava inconscient, rodejat per la seua família i amics. Va morir als 38 anys d'edat. El seu yayo Moses, la seua germana Fanny i alguns atres dels seus familiars havien fallit a causa d'apoplejías similars. El seu funeral va tindre lloc en la Paulinerkirche de Leipzig i va ser enterrat en el cementeri trinitario de Berlín-Kreuzberg.
Obra[editar | editar còdic]
El registre de les seues composicions comprén 72 obres publicades en vida i 49 obres pòstumes, entre les que s'inclouen simfonies, concerts, oratoris, cançons per a solistes i duetos, piano i música de cambra.
El Concert per a violí de Mendelssohn en mi menor, Op. 64 (1844), escrit per a Ferdinand David, s'ha convertit en una de les composicions més populars del compositor.
Despuix d'un llarc periodo de relativa denigració a causa dels canvis dels gusts musicals i l'antisemitisme de finals del sigle XIX i principis del XX, la seua originalitat creativa s'està reconeixent actualment i es revalua fins a arribar a ser un dels compositors més populars del Romanticisme.