Estàndart internacional
Les normes o estàndarts internacionals són el producte de diferents organisacions. Algunes estan pensades únicament per a un us intern i, unes atres, per a grups de gent, per a grups d'empreses o per a algun subsector industrial. El problema sorgix quan diferents grups es reunixen, cada u en una àmplia base d'usuaris que fan alguna cosa ben establida que entre ells és mútuament incompatible. Crear normes internacionals és una manera d'evitar o solucionar este problema.
Organisacions[editar | editar còdic]
Hi ha moltes organisacions de normalisació nacionals i regionals, pero les tres organisacions internacionals que tenen el major reconeiximent internacional són l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO), la Comissió Electrotècnica Internacional (IEC), i l'Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU). Les tres tenen més de 50 anys d'existència (ya que varen ser fundades en els anys 1947, 1906, i 1865, respectivament) i tenen totes la seua sèu en Ginebra, Suïssa. Han establit decenes de mils de normes que cobrixen casi qualsevol tema concebible. Moltes d'estes han segut adoptades mundialment, reemplaçant vàries normes pròpies incompatibles. Moltes d'estes normes són l'evolució natural de les dissenyades internament en un sector, o per un país particular, mentres que unes atres han segut creades des de zero per grups d'experts que es reunixen en varis comités tècnics.
Motivació per a l'us de les normes[editar | editar còdic]
Les normes (o estàndarts) internacionals poden usar-se per mig de la seua aplicació directa o per mig de la seua adopció, modificant la norma internacional per a adaptar-la a les condicions locals. L'adopció de normes internacionals permet crear normes nacionals equivalents, que són substancialment les mateixes sobre el seu contingut tècnic, pero que poden tindre diferències editorials sobre la seua apariència, us de símbols, unitats de mesures, substitució del punt i la coma com a marques decimals i diferències editorials resultants de conflictes en la normativa governamental o requisits específics del sector de que es tracte, causats per un factor fonamental climàtic, geogràfic, tecnològic o infraestructural, o requisits de seguritat que l'ent normalisador local considere oportuns.
Les normes internacionals són una forma de salvar les barreres tècniques per al comerç internacional derivades de les diferents normes i reglaments desenrollats per cada nació, per organisacions de normalisació nacionals o per les empreses. Les barreres tècniques sorgixen quan interactuen diferents grups, cada u en una gran base d'usuaris, fent alguna cosa be establit que entre ells és mútuament incompatible. Crear normes internacionals és una de les formes d'evitar l'aparició d'estos problemes.