Empresa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Sèu de la companyia Apple en Cupertino, Califòrnia, Estats Units.
Empresa Industrial de Capells (1914), São João de Madeira, Portugal.

Una empresa és una organisació o institució dedicada a activitats o persecució de fines econòmics o comercials per a satisfer les necessitats de bens o servicis dels solicitants, al mateis temp d'assegurar la continuïtat de l'estructura productiu-comercial aixina com les seues necessàries inversions.

Definicions[editar]

Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una raó de ser, una missió, una estratègia, objectius, tàctiques i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la planificació posterior està condicionada per dita definició.[1]

La Comissió de l'Unió Europea sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota entitat, independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat artesanal o atres activitats a títul individual o familiar, les societats de persones, i les associacions que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».[2]

D'acort al Dret internacional, l'empresa és el conjunt de capital, administració i treball dedicats a satisfer una necessitat en el mercat.[3]

Un diccionari llegal de EE. UU. les definix com: “an economic organization or activity; especially: a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).[4]

Una atra definició -en un sentit més acadèmic i d'us general entre sociòlecs- és: “Grup social en el que a través de l'administració de les seues recursos, del capital i del treball, es produïxen bens o servicis tendents a la satisfacció de les necessitats d'una comunitat. Conjunt de activitats humanes organisades en la finalitat de produir bens o servicis”.

Percepcions de la funció social de les empreses[editar]

Adam Smith es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la divisió del treball. Encara quan para Smith la forma "natural" i eficient de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»[5] - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el Sobirà a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades obres públiques i determinades institucions públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el benefici de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.[6]

El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en Externalitat). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al problema del polissó, és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de imposts i empreses públiques. (vore *op *cit)

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: ¿Qué es una Empresa?
  2. Comisión de la Unión Europea: DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN, art I
  3. GestioPolis: 6. LA EMPRESA COMO SUJETO DE DERECHO DEL DERECHO INTERNACIONAL DE LA EMPRESA
  4. Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise
  5. Adam Smith: An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations. book IV, cap IX, p 396 (en anglés)
  6. por ejemplo: William J. Baumol (1983) Towards a Theory of Public Enterprise

Enllaços externs[editar]

Commons