El virgo de Visanteta
_(portada).jpg)
El Virgo de Visanteta (titul complet: El Virgo de Visanteta i l'alcalde de Favara o El parlar be no costa un pacho) és un sainet erotic valencià escrit en 1845 per Josep Bernat i Baldoví. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià del sigle XIX.
Obra[editar | editar còdic]
El Virgo de Visanteta s'imprimí en 1845 i en 1846 s'estrenà una versió suavisada, en el titul Pasqual i Visanteta o Tribunal de Favara. Bernat i Baldoví firmà l'obra en el seudònim "una musa més puta que les gallines ". La versió suau, no obstant, la firmà en un més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer".
Per la seua agosament i per apunts escènics hilarants, sembla més be una obra concebuda per a ser llegida més que representada, lo qual es coherent en la moral de l'época. Aixina puix, El Virgo de Visanteta seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors acomodats de Valéncia i el seu entorn. L'obra està repleta de referencies agro-eròtiques, molt habituals entre els valencians, i otorga tot tipo de calificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïms i un llarc etcétera. Bernat i Baldoví aplegà a fer una parodia completa del celebre soliloqui de Segismundo en "La vida es sueño de Calderón de la Barca".
Argument[editar | editar còdic]
L'acció de l'història te lloc en el poble de Favara (Ribera Baixa) i l'argument es centra en la presentació de dos querelles de caracter sexual que són portades davant l'alcalde.
Per un costat està la querella d'un matrimoni, el Tio Collons i la Tia Tomasa, desavingut degut a que el Tio Collons sodomisa a la seua muller. Per atre costat, la querella de Pasqualo (fill del Tio Collons i Tomasa) i Visanteta, qui exigix a Pasqualo que es casse en ella, ya que, segons Visanteta, Pasqualo l'ha desponcellada. Pascual argumenta davant el juge i dels seus pares que Visanteta li ha seduït i que ella no era verge.
Abans d'això, Visanteta, sola en escena, fa un llarc monòlec en el que expon el seu desig de perdre la virginitat, fet que queda clar quan agarra un viandant que orina cara al públic.
Al final de l'obra, l'alcalde dictamina:
- El Tio Collons és condenat "a que s'ho faça pel cul / u que tinga un bon pardal".
- En una nota a peu de pàgina se llig "la pena del Talión"; estes notes i comentaris al peu abunden en l'obra.
- I Pasqual deurà d'anar "tres dies a quatre cames / en morral, ramal i cabestre".
- Visanteta és condenada "a que vinga i li'n pegue un cosidor / tres o quatre en la bacora".
Versió suau: Pasqualo i Visanteta[editar | editar còdic]
Bernat i Baldoví modificà l'obra original i creà una nova versió més suau, en el títul complet de Pasqualo i Visanteta i l'alcalde de Favara. Les causes d'este canvi de versió no són clares. Els biógrafs de l'autor indiquen que son pare ho recriminà per haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví decidí modificar-la. Esta versió únicament canvia el referent de l'obra, mantenint una gran part dels diàlecs. El nom del Tio Collons canvia a Bartolo. Aixina, a Pasqualo i Visanteta, l'orige de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo radica en que Tomasa troba per la nit una dona en sa casa. En Bartolo diu que no sap res, pero na Tomasa sospita del marit. En quant a Pascualo i Visanteta, esta vol cassar-se i fa jurar a Pascualo, davant una taula plena de dinar i beguda, la promesa de matrimoni. Aixina mateixa, el veredicte final de l'alcalde canvia:
- El Tio Bartolo es castigat "a prendre tres nits al fresc / dormint en mig del corral".
- I declara "que Visanteta / no se casse en Pasqualo" i que esta pague les costes del juí.
Cine[editar | editar còdic]
En l'any 1979, el director valencià de cine Vicent Escrivà realisà una versió cinematogràfica El virgo de Vicenteta. Participaren actors com Joan Monleó, Antoni Ferrandis, Josep María Angelat, Rosita Amores, Queta Claver, Pepe Sancho com a "Pasqualo" i Maria Rosaria Omaggio com a "Visanteta".
Quan s'estrenà fon molt popular, i contínua sent un mit de l'imaginari colectiu valencià. També va haver una segona part, nomenada "Visanteta, estate queta".