Douglas A-4 skyhawk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
A-4B Skyhawk que intervingué en la Guerra de les Malvines

El Douglas A-4 Skyhawk és un avió d'atac a terra encapacitat per a operar des de portaavions dissenyat en els anys 1950 per a l'armada i el cos de marines dels Estats Units. El skyhawk, un avió en ala en delta propulsat per un turborreactor, fon produït per la companyia McDonnell Douglas. Cinquanta anys desprÉs del seu primer vol, i havent jugat papers clau en la Guerra de Vietnam, la Guerra del Yom Kippur, i la Guerra de les Malvines, alguns dels casi 3.000 Skyhawks produïts encara estan en servicien vàries armes aerees del mon.

Desenroll[editar]

El prototip XA4D-1 en l'any 1954.

El skyhawk fon dissenyat per Ed Heinemann de Douglas Aircraft Company en resposta a una convocatoria de l'armada dels Estats Units d'un jet d'atac per a reemplaçar als antics A-1 Skyraider. Heinemann optà per un disseny en el que se reduira al minim el seu tamany, pes i complexitat. El resultat fon una aeronau que pesava soles la mitat de l'especificació de pes que havia donat la marina. Tenia una ala tan compacta que no necessita ser plegat per al seu transport en portaavions.

Prototip[editar]

El prototip XA4D-1 aparegué en l'any 1954. L'avió establí el disseny estandart dels avions de despuix de la Segona Guerra Mundial en una ala delta baixa , tren d'aterrisage tricicle, i un a soles turborreactor en la part trasera del fuselage, en dos preses d'aire en els costats del fuselage. La coa és de disseny cruciforme, en un estabilisador horisontal montat sobre el fuselage. L'armament se componia de dos canons Colt Mk 12 de 20 mm, un en cada arraïl alar, en 200 cartuijos per arma, ademés d'una gran varietat de bombes, coets i missils transportats en un punt de fixació baix el fuselage central i dos baix de cada ala (originalment un per ala, dos més tart).

Producció[editar]

Lo que se produí en la segona fase fon l'A4D-1. El disseny de l'A-4 és un bon eixemple de la senzillea com virtut. L'elecció d'una ala delta, per eixemple, la velocitat i maniobrabilitat combinats en una gran capacitat de combustible, de chicotet tamany i, per tant, no requerix ales plegables, encara que a expenses de l'eficiencia de la velocitat de travessia. Els slats estan dissenyats per a amollar-se automaticament a la velocitat adequada (mesuren la gravetat i la pressió de l'aire), això permet l'aforro de pes i l'espai degut a l'omissió de l'actuació de motors i interruptors. Del mateix modo, com el tren d'aterrisage principal no penetra en el cos principal d'ala, fon dissenyat per a que a soles se retracte quant la mateixa roda estiguera dins de l'ala i l'estructura del tren d'aterrisage s'estajara en la part inferior de l'ala. L'estructura de l'ala en sí podria ser més lleu en la mateixa força global i l'absencia d'un mecanisme de plegat de l'ala més pes reduit. Açò és lo contrari de lo que pot succeir sovint en el disseny de les aeronaus, a on un chicotet aument de pes en una area conduix a un aument dels composts de pes en atres arees per a compensar, lo que porta a la necessitat d'una aeronau més potent, motors més pesats i generant un circul vicios.

Avió cisterna[editar]

A-4 Skyhawk transferint combustible en vol

L'A-4 fon pioner en el concepte d'avió cisterna aire-aire. Açò permet el suministre de combustible a avions del mateix tipo i a atres, eliminant la necessitat d'avions cisterna, lo que dona una ventaja particular quan s'opera des de portaavions chicotets en armades chicotetes o s'opera en llocs remots. Açò genera una gran flexibilitat tactica i re-assegura les forces en cas de perdre les cisternes.

Un A-4 configurat com cisterna portava en el centre de la seua fuselage un gran tanc extern de combustible en una manega en una bobina i una secció de popa extensible en una secció que ancora el deposit de re-abastiment de l'atre avió. Este avió se configura sense armament i es llançat primer, abans que els avions d'atac. Els avions d'atac poden ser armats al màxim ,en el combustible necessari per a desagafar carregats de tal manera , en els tancs de combustible casi a la mitat. Una volta en l'aire, procedixen a omplir els seus tancs des dels A-4S. Aixina poden eixir en armament complet i combustible complet.

Atres característiques[editar]

L'A-4 també fon dissenyat per a ser capaç de fer un aterrisage d'emergencia, en cas de fallida hidraulic, sobre els seus dos tancs casi sempre transportats per estos avions. Estos aterrisages produien soles danys menors en la proa de l'aeronau que pot ser reparat en menys d'una hora. Ed Heinemann tenia un gran cartell en la seua oficina recordant el principi KISS que és un acronim que correspon a la frase en anglés «manten-ho simple,estupit» (Keep It Simple, Stupid). Siga veritat o no, este principi fon aplicat al disseny d'A-4. Heinemann deuria ser felicitat per este disseny, ya que l'A-4 sense dubte és un eixemple lluent de l'aplicacio d'eixe principi de disseny de les aeronaus.

Contracte de producció[editar]

L'armada emete un contracte per al tipo el 12 de juny de 1952 i el primer prototip volà en la Base Aerea Edwards, Californi el 22 de juny de 1954. Les entregues a l'armada i cos de marines dels Estats Units (esquadrons VA-72 i VMA-224, respectivament) s'iniciaren a finals de l'any 1956.

El skyhawk se mantingué en produccio fins a l'any 1979, en un total de 2.960 avions construïts, incloent 555 de dos places per a instrucció. L'últim A-4 de producció, un A-4M destinat a un esquadró dels marines, tenia les banderes de tots els països a on operava, pintades en la protuberancia de l'aviónica.

Variants[editar]

A-4A

  • A4D-1 (A-4A): Versió de producció inicial, 166 construïts

A-4B

  • A4D-2 (A-4B): Avió reforçat i en capacitat de reabastiment en vol , navegació i sistemes de control de vol millorats, recapte per amissils AGM-12 Bullpup , 542 construïts.
  • A-4P: A-4BS re fabricats venuts a Força Aerea Argentina coneguts com A-4B pels argentins.
  • A-4Q: A-4BS re fabricats venuts a l'Armada Argentina.
  • A-4S: 50 A-4BS re fabricats per a la Força Aerea de laRepublica de Singapur.
  • TA-4S: Set entrenadors versions de l'anterior. Diferent de la major part dels entrenadors
  • TA-4 en una carlinga comu per al estudiant i l'instructor pilot, estaven essencialment reconstruïts en un fuselage adicional de 711,2 MM

A-4C

A-4C apontant en l'USS KITTY HAWK en 1966
  • A4D-2N (A-4C): Versio nocturna / Tot temps de l'A4D-2,en radar Vagen/APG-53A , autopiloto, Sistema de bombardeig a baixa altitut LABS. Motor Wright J65-W-20 de 8,200 LBF (36.5 KN) espente de desagafe,10 638 construïts.
  • A-4L: 100 A-4CS refabricats per a esquadrons de la reserva del cos de marines i la reserva naval. Equipats en l'aviónica A-4F (incloent la"gepa" de l'aviónica) pero retenint el motor J-65 i tres bacins d'armes.
  • A-4S-1: 50 A-4CS refabricats per a la Força Aerea de la Republica de Singapur.
  • A-4SU Super Skyhawk: Versio molt modificada i millorada de l'A-4S, exclusivament per a la Força Aerea de la Republica de Singapur (RSAF),equipada en un motor turbofán sense postcremador General Electric F404 i electronica modernisada.
  • TA-4SU Super Skyhawk: Versio molt modificada i millorada del TA-4S & TA-4S-1 a standard TA-4SU.
  • A-4PTM: 40 A-4CS i A-4LS remozats per a la Real Força Aerea Malasia, incorporant moltes caracteristiques de l'A-4M (PTM significa Peculiar to Malaysia).
  • TA-4PTM: Chicotetes cantitats d'entrenador de la versio anterior (PTM per Peculiar to Malaysia).12
  • A4D-4: Versió de llarc alcanç en noves ales. Cancelat;
  • A-4D Esta designació fon canviada per a previndre confusions en A4D

A-4E

  • A4D-5 (A-4E): Millor major , incloent un nou motor Pratt& Whitney J52-P-6A en 8,400 LBF (37 KN) d'espente , cèlula candída en dos bacins d'armes més (per a un total de 5), aviónica millorada, en TACAN, DOPPLER, radar de navegacio, radar altimetro , computador de bombardeig, i sistema AJB-3A de bombardeig a baixa altitut. Molts foren millorats en el motor J52-P-8en 9,300 LBF (41 KN) d'espente ; 499 construïts.
  • TA-4E: 2 A-4ES modificats com prototips de la versio d'entrenament.
  • A4D-6: Versió proposta, ningú construït


A-4F

A-4 d'Israel
  • A-4F: Refinament de l'A-4E en aviónica extre estajada en una gepa sobre el fuselage (esta caracteristica fon portada als A-4ES i a algunsA-4CS) i un motor mes poderos J52-P-8A en 9,300 LBF (41 KN) d'espente , més tart millorat en servici a J52-P-408 en 11,200 LBF (50 KN), 147 construïts. Alguns serviren en l'equip acrobatic Blue Angels des de 1973 a 1986.
  • TA-4F: Entrenador de conversió A-4F en assent extra per a instructor, 241 construïts.
  • O-4M: 23 TA-4FS modificats per a taques de Control Aereu Alvançat per al USMC.
  • EA-4F:Quatre TA-4FS convertits per a entrenament d'ECM.
  • TA-4J: Versió d'entrenament dedicada a l'A-4F, pero sense sistemes d'armes, i en motor de baixa potencia, 277 construïts nous, i la major part dels TA-4FS foren reconvertits més tart a esta configuració.
  • A-4G: Huit avions construïts nous per a la Marina Real Australiana en variacions menors de l'A-4F; en particular, no estaven equipats en la "gepa" de l'aviónica. Subsegüentment , huit adicionals A-4FS foren modificats a este estandart per la RAN. Significativament l'A-4G fonmodificat per a portar 4 missils sidewinder AIM-9B aumentant aixina la defensa antiaérea de la Flota

A-4M

  • A-4M: Versió dedicada exclusivament a l'Infanteria deMarina en aviónica millorada i un motor més potent J52-P-408A en 11,200 LBF (50KN) d'espente, cabina engrandida, sistema IFF. Més tart seria equipat en un sistema de bombardeig en angul (angle rate bombing system o ARBS) Hughes Vagen/ASB-19en designador TV i laser, 158 construïts.
  • A-4N: 117 A-4MS modificats per a la Força Aerea Israelí.
  • A-4KU: 30 A-4MS A-4MS modificats per a la Força Aerea Kuwaití. Brasil comprà 20 d'estos de segona ma renomenant-les AF-1. Ara usats en l'armada de Brasil en activitats de portaavions.
  • TA-4KU: Tres versions entrenadors dels anteriors. Brasil compre alguns renomenant-les AF-1A.
  • A-4AR: 36 A-4MS refaccionats per a la Força Aerea Argentina.Coneguts com Fightinghawk.
  • TA-4R: Versió entrenador de dos assents refaccionats per ad Argentina.
  • A-4Y: Designació professional per als A-4MS modificats en l'ARBS. Mai adoptada per la Marina o els Marines