Dominique de Villepin
| Dominique de Villepin | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francés | ||
| Ocupació: | Polític i escritor | ||
| Naiximent: | 14 de novembre de 1953 | ||
Dominique Marie François René Galouzeau de Villepin (Rabat, Marroc; 14 de novembre de 1953) és un polític i escritor francés. Fon el Primer Ministre de França del 31 de maig de l'any 2005 al 17 de maig de l'any 2007, i anteriorment ministre de vàries carteres.
Naixqué en Rabat (Marroc). Son pare, Xavier de Villepin, fon embaixador aixina com senador centriste elegit pels francesos en l'estranger fins setembre de l'any 2004. Políticament ha estat lligat a Jacques Chirac des de la década de 1980. Mai ha eixercit un càrrec per votació popular, veent frustrada la seua possibilitat d'aspirar a la presidencia de França en l'any 2007 pels moviments suscitats per la Llei de Contracte del Primer Ofici i per la seua imputació en el Cas Clearstream.[1]
Coneixedor de l'història de Napoleó I, ha publicat diversos texts sobre el tema, entre ells el seu llibre "Els cent dies", que relata el periodo en que l'Emperador tornà al poder despuix d'escapar de l'illa d'Elba. Fon reemplaçat per François Fillon despuix de l'elecció de Nicolas Sarkozy el 17 de maig de l'any 2007.
Obres[editar | editar còdic]
- 1986: Parole d'exil
- 1988: Le droit d'aînesse
- 2001: Les Cent-Jours ou l'esprit de sacrifice
- 2002: Le cri de la gargouille
- 2003:
- Éloge des voleurs de feu
- Un autre monde
- Prefaci de Aventuriers du monde 1866-1914: Les grands explorateurs français au temps des premiers photographes
- 2004:
- Prefaci de l'Entente cordiale de Fachoda à la Grande Guerre: Dans les archives du Quai d'Orsay
- Prefaci con Jack Straw de l'Entente cordiale dans le siècle
- Le requin et la mouette
- 2005: Histoire de la diplomatie française
- L'Homme européen
- Urgences de la poésie
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dominique de Villepin.