Democràcia lliberal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Per a un partit polític francés vore Democràcia Lliberal.

La democràcia lliberal és una forma de govern que consistix en una democràcia representativa a on la capacitat dels representants electes per a la presa de decisions polítiques, es troba subjecta al Estat de dret i normalment moderada per una Constitució que la regula en la protecció dels drets, llibertats individuals i colectives. Establint esta Constitució restriccions tant als líders demòcrates com a l'eixecució de les voluntats d'una determinada majoria social dins d'eixa democràcia lliberal.

Els drets i llibertats garantisats per les constitucions de les democràcies lliberals són variats, pero normalment inclouen gran part dels següents drets: a un degut processe, a la intimitat, a la propietat privada i a la igualtat davant la llei, aixina com les llibertats de expressió, associació i cult.

En les democràcies lliberals eixos drets (a voltes coneguts com "drets fonamentals") solen estar regulats be constitucionalment o be per mig de llei. Ademés generalment existixen institucions civils en la capacitat d'administrar o reforçar dits drets.

Les democràcies lliberals se solen caracterisar per la tolerància i el pluralisme polític; les idees socials i polítiques diferenciades, inclús les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Les democràcies lliberals celebren periòdicament eleccions a on els distints grups polítics competixen per a alcançar el poder. En la pràctica, estes eleccions les guanyen els grups que defenen la democràcia lliberal, de modo que el sistema es perpètua a sí mateixa.

El terme "lliberal" dins de l'expressió "democràcia lliberal" no implica que el govern d'una democràcia d'este tipo dega seguir estrictament l'ideologia política del lliberalisme, si ben el concepte pur de "democràcia lliberal" naix de la corrent del lliberalisme polític.


Vore també[editar | editar còdic]