Daniel Torres Pérez
| Daniel Torres Pérez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dibuixant i historietiste. | ||
| Naiximent: | 20 d'agost de 1958 | ||
| Lloc de naiximent: | Teresa de Cofrentes, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Daniel Torres Pérez (Teresa de Cofrentes, 20 d'agost de 1958) és un dibuixant i historietiste valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill d'un mege rural, Daniel Torres ha canviat freqüentment de residència durant la seua infància. En l'any 1975, començà els estudis d'Arquitectura en l'Universitat de Valéncia, encara que finalment els acabaria substituint pels de Belles arts. Al mateix temps, va començar a colaborar en El gat pelat per mig de Miguel Calatayud. En l'any 1980, ya instalat en Barcelona, va començar la seua carrera professional en El víbora en Asesinato en 64 imágenes por segundo, fent debutar al seu personage Claudio Cueco, frut de la seua etapa universitària.
En l'any 1982 va passar a la revista Cairo, on conseguix el seu primer èxit en Opium, posant en pràctica l'ambientació retrofuturista tan volguda per ell.
A l'any següent, en l'historieta Tritón, voria la llum el personage de Torres que alcançarà major fama: Roco Vargas. En les seues aventures es retrata a un escritor de ciència ficció, amo d'un club nocturn, aventurer espacial i galant consumat que recorrerà tot el sistema solar resolent els conflictes que amenacen a la humanitat.
L'èxit d'estes séries proyecta a Daniel Torres al terreny internacional quan l'editorial francesa Magic Strip publica Sabotaje, d'escenografia més realista. Al mateix temps contínua la saga de Roco Vargas en El misterio de Susurro (1984) i Saxxon (1985), alcançant un excepcional nivell narratiu en La estrella lejana (1986). En Saxxon obté ya un premi internacional, el Premi Haxtur de 1986 al "Millor Dibuix" concedit pel Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries-Espanya.
En l'any 1985, Daniel Torres havia començat a realisar treballs de publicitat i ilustració per a vàries editorials d'Estats Units, aixina com colaboracions en reconegudes séries com Sandman Mystery Theatre per a Vértigo (número 50) o The Spirit, en guió de Alan Moore (publicada en Espanya com Les noves aventures de The Spirit nº 2). Per una atra part, varis treballs de l'autor han segut traduïts i publicats en atres països, alcançant un èxit considerable en Estats Units, Japó o França.
En els anys 90, reapareix en el mercat espanyol en El Ángel de Notre Dame o El octavo día; esta, una de les millors obres de l'autor, es va portar el premi a la Millor Obra Espanyola en el 11º Saló del Còmic de Barcelona.
Despuix de crear en l'any 1995 al dinosauri Tom per a un llibre de contes, Daniel Torres exporta el personage al món del còmic a través de la publicació infantil El pequeño país.
En l'any 2000 les aventures de Tom passen a la revista ¡Dibus!, on aniran acompanyades en les pàgines d'un secundari de la série Roco Vargas, el robot Cosmo i la secció de Jóvens Dibuixants. També eixe mateix any Daniel Torres va participar com a director artístic per a la série d'animació Tom, coproducida per Norma Animation i Cromosoma en colaboració en European Broadcasting Union, obtenint una àmplia distribució internacional.
Actualment, Daniel Torres contínua publicant àlbums del dinosauri Tom al mateix temps que nous números per a la série Roco Vargas, que ya conta en quatre noves entregues.
Obra[editar | editar còdic]
Com a ilustrador[editar | editar còdic]
Bárbara per a l'editorial Alfaguara, escrit per Rosa Montero.
- Las barbaridades de Bárbara (1996) (ISBN 84-204-4443-X)
- El viaje fantástico de Bárbara (1997) (ISBN 84-204-5765-5)
- Bárbara y el doctor Colmillos (1998) (ISBN 84-204-5789-2)
Didàctics[editar | editar còdic]
- Jóvenes dibujantes (2003) (ISBN 84-8431-713-7) (Norma Editorial)
Premis[editar | editar còdic]
- Premi a la Millor Obra Espanyola en El octavo día en el 11º Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
- 1986 Premi Haxtur al "Millor Dibuix" per Saxxon - Roco Vargas en el Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries
- 1987 Nominat Premi Haxtur al "Millor Guió" per La estrella lejana
- 1987 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Llarga" per La estrella lejana
- 1992 Nominat Premi Haxtur a la "Millor Història Curta" per Encuentro Nocturno