Daltonisme
El daltonisme o deficiencia de la visió del color és l'incapacitat o disminució de la capacitat de vore el color, o percebre les diferencies de color, baix condicions d'allumenament quan la visió del color no és normalment en discapacitat.
"Cego al color" és un terme tecnic, no hi ha orbera real, sino que hi ha un fallo en el desenroll d'un o més conjunts de cons de la retina que perceben el color de la llum i transmetre eixa informació al nervi optic. El daltonisme és una condició lligada al sexe. Els gens que produïxen fotopigments se realisen en el cromosoma X, i si alguns d'estos gens estan perduts o danyats, el daltonisme s'expressarà en els varons en una major provabilitat que en les dones perque els hòmens només tenen un cromosoma X (en les dones, un gen d'una bona en solés un de les dos cromosomes X és suficient per a produir els fotopigments necessaris).
Les sintomes de l'orbera de color també pot ser produït per un dany fisic o quimic en l'ull, el nervi optic al cervell o en general. No se tracta de l'orbera de color verdader, no obstant, representen les condicions de l'orbera real llimitat. Del mateix modo, una persona en acromatopsia, encara que no pot vore els colors, no és "cego al color", sino que patix d'un trastorn completament diferent, dels quals una deficiencia de color atipic és solés una manifestació.
El quimic anglés John Dalton publicà el primer artícul cientific sobre este tema en l'any 1798, els "fets extraordinaris relacionats en la visió dels colors", despuix de la realisació de la seua propi daltonisme. Degut al treballe de Dalton, la condició a sovint fon nomenada daltonisme, encara que en anglés, este terme s'utilisa ara per a un només tipo d'orbera al color, nomenat deuteranopia. Molts atres idiomes, no obstant, seguixen usant les paraules en base al seu nom per a l'orbera al color general.
El daltonisme es classifica generalment com una discapacitat lleu, pero hi ha situacions en que les persones daltoniques poden tindre una ventaja sobre aquells en visió normal del color. Alguns estudis conclouen que els individus cegos de color són millors per a penetrar en certs camuflages de color, lo que pot ser una explicació evolutiva per a la freqüencia sorprenentment alt d'orbera congenita de color roig-vert.