Dàtil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Dàtils
Dàtils


El dàtil —del llatí dactylus, i este del grec δάκτυλος (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.

El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’Àfrica i certes zones d’Àsia. És interessant saber que els àraps alimenten als seus cavalls en abundants racions de dàtils mesclats en llet de gamella, conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.

En el dàtil, ademés d’importants dosis de vitamina A, B, C i D i d’un elevat contingut de sucres, quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de ferro, potassi, calci i fòsfor. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: Síria, Tunísia, Israel, Pèrsia, Aràbia, Egipte, Líbia, Sàhara i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com China i Amèrica.

En territori valencià, en Elig i Oriola, tenim importants palmerals a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.

Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa Irac, sent originària del Nort d’Àfrica o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les Illes Canàries. El dàtil és citat en l'Alcorà, comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.

Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua fusta és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del Dumenge de Rams.