Crònica de Ramon Muntaner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La crònica de Ramon Muntaner és la més llarga de les quatre grans cròniques i comprén des de l'engendrament de Jaume I el Conquistador (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). Fon escrita pel soldat i croniste Ramon Muntaner entre els anys 1325 i 1332.

Muntaner va mantindre una relació personal en tots els reis de la Casa d'Aragó​ que varen ser els seus contemporàneus. En escriure la seua obra, va recórrer especialment als texts historiogràfics per als temes sobre els regnats de Jaume I i Pere el Gran. A partir d'Alfons el Franc la seua font casi exclusiva fon la seua pròpia experiència.

I quan dits oficials, i el noble Berenguer Carrós i la companyia del senyor Rei varen entrar en Caller, varen issar en la torre de Sant Brancats un gran estandart real del senyor Rei, i després en cada una de les atres torres un atre estandart i molts pendons reals menors. I per la gràcia de Deu, ans que dites banderes i pendons anaren issats, no feya res de vent, pero en quant varen ser issats, es va alçar un vent suau del suroest, el més bell del món, que va desplegar totes les banderes i pendons. I va ser la més bella visió que mai varen tindre els que be volen a la Casa d'Aragó.
Crònica de Ramon Muntaner, cap. 290

Anotacions sobre la Crònica de Muntaner[editar]

Tots els indicis apunten a que la major part de la Crònica escrita pel català Ramon Muntaner no està basada en l'experiència pròpia i directa de l'autor sino en senyes de tercers que el croniste presenta de manera marcadament idealisada i distorsionada.

Ramon Muntaner, segon aclarix ell mateix en la seua obra, començà a escriure la seua "crònica" molts anys despuix de l'acontenyiment d'alguns fets que pretén reflectir. En concret, l'inicià el quinze de maig de 1325 (XV Maig M.CCC.XXV) quan contava en 60 anys d'edat (LX anys), per lo que l'any del seu naiximent, 1265, coincidix en el de la campanya que feu el rei aragonés Jaume I "el Conquistador" en el Regne de Múrcia per a sofocar una rebelió sarraïna en aquelles terres. Tenint en conter que el rei Jaume I fallí quan Ramon Muntaner tenia tan sols onze anys d'edat, resulte més que evident que Muntaner no va poder mai acompanyar com a croniste al rei Jaume I en cap de les seues campanyes, ni tampoc fon testic directe i presencial d'uns fets que el croniste català nos vol presentar com a vixcuts en primera persona.

Inclús, es tanta la desinformació i inexactitut per part de Ramon Muntaner en relació ad est assunt, que en la seua "crònica" erròneament data l'any 1238 (M.CC.XXXVIII) la presència del rei "en Jacme D'Arago" en terres murcianes, quan històricament està més que provat que fon en els anys 1265-1266 quan el rei aragonés Jaume I estigué en el Regne de Múrcia ajudant al seu gendre castellà l'infant Alfons (Alfonso X el Sabio) a sofocar la rebelió sarraïna.

Resulta cridaner comprobar com els antihistòrics i falaces termens "Corona catalano-aragonesa" o "Rei catalano-aragonés" dels que reiteradament fan us l'aparat propagandístic catalaniste no troben sustent, ni validea alguna en l'obra d'este croniste català. En consonància al marc llegislatiu i als drets i usos consuetudinaris el croniste Ramon Muntaner utilisa profusament els adequats termens: "Corona d'Arago", "Regne d'Arago", "Regne de Valencia", "Comptat de Barcelona", "Cathalunya", "Rey d'Arago", "Rey de Valencia", "Compte de Barcelona", "Senyor de Cathalunya", "Casa d'Arago", "Casal d'Arago", "Jacme i d'Arago", "Pere d'Arago", "coronas (de rey per al regne d'Aragó i per al regne de Valéncia)", "garlanda (diadema) (de comte per al comtat de Barcelona)", "Regina (reina) (en el regne d'Aragó i en el de Valéncia), "comptesa (comtesa) (en el Comtat de Barcelona)".
Traducció a la llengua valenciana de part de l'artícul titulat: Anotaciones a la "Crónica" de Ramon Muntaner per Valencià d'Elig (2005). Web d'Idioma Valencià

Cites[editar]

Des de fa decades, el catalanisme ha escrit l'historia bassant-se en les quatre croniques: Llibre dels Fets (de Jaume I), Cronica de Bernat Desclot (de Pere II), Cronica de Ramón Muntaner i Cronica de Pere IV (el Ceremonios); les croniques son relats lliteraris que busquen engrandir les gestes de qui les encarregave o directament les dictave (Jaume I), barrejaven informacio real en atra exagerada quan no falsa, per lo tant, sent ferramentes molt importants per als investigadors, es necessari contrastar l'informacio que d'elles traem, en documents coetaneus i aixina arribar a la veritat historica.
Privilegi de trasllat de la Vila de Castello, per Domingo Gimeno Peña

Referències[editar]

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]