Congrés Valencianisme 2018

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

El dia 24 de novembre de l'any 2018 es celebrà en la localitat valenciana d'Alfafar, en un hotel d'eixe poble, el Congrés Valencianisme 2018.

Al complir-se els cent anys de la Declaració Valencianista de 1918 i tenint com a referent la Convencio Valencianista que es celebrà en l'any 2012, una quinzena d'associacions s'uniren per a treballar en l'organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.

Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre cultura valenciana. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l'actualisació de la Declaració Valencianista de 1918.

Ponencies i ponents[editar]

  • Inauguració, a carrec de Juan José Chinillach (Secretari del Congrés) i Joan Carles Micó (President de Convenció Valencianista)
  • Historia i consciencia de valencianitat (consciencia nacional). Moderador: Sandra Ombuena. Ponents: Josep Aparicio, Miguel Aparici, Francisco Cardells, José Vicente Gómez Bayarri, Miquel Martí i Raúl Rubio.
  • Economia. Moderador: Joan Sancho. Ponents: Jorge Bueso, Salvador Climent i Joan Carles Micó.
  • Territori. Moderador: Ferran Ribes. Ponents: Josep Lluís Ferri i Salvador Martínez.
  • Activisme cultural. Associacions organisadores. Moderador: Josep Escuder. Representants de les associacions organisadores.
  • Politica valenciana (ronda partits politics). Moderadors: Josep Barat i Bernardi Palacios. Partits convidats.
  • Presentacio de la Declaració Valencianista 2018. Una proposta del sigle XXI. Juan José Gimeno Chinillach (Secretari del Congrés) i Rafa Medina i Sandra Ombuena (Representants de la comissió responsable).
  • Clausura. Juan José Gimeno Chinillach (Secretari del Congrés) i Joan Carles Micó (President de Convenció Valencianista)

Cronica del Congrés[editar]

Una part important del valencianisme cívic, a nivell individual i colectiu, se reuní ahir en el Congrés Valencianisme 2018, en recort d'eixa Declaració Valencianista que, en els inevitables anacronismes terminològics i conceptuals, reivindicà fa cent anys una proyecció sociopolítica del valencianisme cultural.

A pesar de l'excelent organisació, fon complicat comprimir, en només un dia, l'exposició d'una trentena de ponències, de les quals els diferents autors poguérem donar a soles algun chicotet detall.

Per això crec que la seua pròxima publicació donarà una idea del valor d'unes colaboracions que, ya siguen més utòpiques o més realistes, més pragmàtiques o més reivindicatives, més reflexives o més combatives, definixen casi tots els colors d'eixe valencianisme proactiu i no reactiu, no anti, que, a pesar de tot i mal que els pese ad alguns, nos unix i nos definix.

Vist lo vist en este congrés, crec que erraríem si continuem en eixa malaïda dinàmica de repartiment de carnets de valencianisme en funció de les fílies i fòbies particulars, o si seguim veent la palla en l'ull alié sense percebre la biga en el propi, o si continuem condicionats per erros i traumes del passat, que deuen servir-nos d'ensenyança pero mai de llastre.

El valencianisme no és un equip de fútbol o una religió, ni tampoc un fi en sí mateix, sino l'instrument per a obtindre uns objectius. El valencianisme consistix, senzillament, a través de la nostra autonomia política i de la defensa de la nostra llengua i la nostra identitat, en conseguir perpetuar la nostra herència cultural com a valencians, i assegurar el nostre benestar material i el de les generacions que nos succeiran.

En eixa definició cabem l'immensa majoria dels valencians: els de dretes i els d'esquerres, els monàrquics, republicans o indiferents, els que van en coche o en bicicleta, els que parlen valencià o castellà, els que ya es troben be en una autonomia eficient i ben gestionada o els que anhelarien un major grau d'autogovern, els que es senten tan valencians com espanyols com els que tenen un major sentiment valencià.

En la mida que els valencianistes sapiam construir un discurs per a la majoria social valenciana, i no per a regalar-nos exclusivament els oïts ya convençuts de les nostres respectives capelletes, farem que el valencianisme siga útil per a conseguir els seus fins. Que siga útil, en definitiva, per a tota la població valenciana.

I en eixa llínea constructiva, idealista pero realista, deurà moure's el valencianisme que ve. No pot haver-ne una atra, si realment volem, d'una volta per totes, influir en el paradigma que serà transversal i hegemònic en la societat del futur.

Pròxima etapa, este dimecres 28 de novembre en Lo Rat Penat, a on reivindicarem la nostra llengua i els nostres drets com a valenciaparlants. Una part important del valencianisme que nos definix, i que ya va sent hora d'encarrilar pel bon camí, més allà dels vaivens electorals i dels manifessejos de l'elitisme polític i acadèmic. Allí nos tornarem a vore. ¡Seguim!

Declaració Valencianista 2018[editar]

El 24 de novembre de l'any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l'actualisacio de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l'original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pagina web del Congrés.

Se presenten a titul provisional.

  • 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l'actual autonomia valenciana hereua de l'historic Regne de Valencia, constituix una forta personalitat social caracterisada per la possessio d'una llengua propia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d'historia que conforma i de condicions economiques.
  • 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituit un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l'autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.
  • 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d'una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d'atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions propies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l'unió federal.
  • 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d'estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia vigents.
  • 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i propia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les Normes d'El Puig, que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.
  • 6ª Conseqüents en l'idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l'eix vertebrador de Valéncia, d'a on s'hauran d'eliminar les divisions provincials.
  • 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l'historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.
  • 8ª Valéncia podrà acceptar l'inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d'aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.

Entitats organisadores[editar]

Per orde alfabetic:

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]