Confraria de Sant Pasqual Baylón
També coneguda com Molt ilustre Confraria de Sant Pasqual Baylón , de Valéncia.
La confraria fon fundada en 1730 per una Bula papal de Clement XI, la seua seu es trobava en el convent de Sant Joan de la Ribera dels Pares Franciscans Alcantarins.
En 1835, en la Desamortisació de Mendizábal, els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital (Valéncia), tornant a l'iglésia original quan en 1845 es va restituir el cult.
Anys despuix, en 1865, el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.
Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a l'ubicació original, conseguint el seu objectiu l'1 de maig de 1880 gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a l'any 1898 en que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.
El 25 de febrer de 1943, per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la parròquia de Sant Pasqual Baylón (Valéncia) de nova creació, a on contínua fins hui.
La Confraria té com a privilegi que en tota la diòcesis de Valéncia no podrà haver un atra dedicada al Sant i rep el nom de Molt ilustre per les altes personalitats que pertanyien a la mateixa.
Té com a objectiu la confraria:
Altar de la Confraria[editar | editar còdic]
La confraria tenia un altar de la seua propietat en la parròquia de Sant Joan de la Ribera des de 1902.
La talla fon realisada per l'escultor Melitó Comes en un cost de 2.000 pessetes de la seua época.
Era un Altar Privilegiat Perpetu.
Els confrares conseguien indulgència plenària confessant, combregant i visitant l'altar de Sant Pasqual quatre vegades a l'any, el 26 de decembre (Sant Esteve protomàrtir), el segon dia de Pasqua de Resurrecció, el 17 de maig (Sant Pasqual Baylón) i el 15 d'agost (dia de l'Assunció).
El 21 de juliol de 1936 un incendi va arrasar tot.
Funcionament fins als anys 30[editar | editar còdic]
L'estructura organisativa de la confraria estava constituïda per:
- El Prior (un sacerdot, normalment el rector).
- Un secretari.
- Un tesorer.
- Un colector (cobrador).
- El capeller (encarregat de l'altar).
La Junta estava constituïda per voluntaris que pagaven més quota (5 pessetes enfront de les 3 ordinàries). Estos passaven per torns a ser clavaris pagant de la seua bojaca les festes i en els anys de la guerra a soles l'almoina del sermó de la festa principal.
La festa històrica[editar | editar còdic]
La festa consistia en un novenari que s'iniciava deu dies abans del primer dumenge següent la 17 de maig. Sent dia gran de la festa ademés del propi de Sant Pasqual el dumenge següent.
El dumenge de la festa de la Mare de Deu dels Desamparats se suspenia el novenari i s'assistia a la processó de la patrona de Valéncia.
Durant els nou dies s'organisaven grans actes multitudinaris. El primer dia escomençava a les 5 de la vesprada es realisaven distintes activitats religiosos. Els actes se succeïen incrementant la seua intensitat.
El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.
Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de dolçaines pels carrers i tir de fòcs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com "entra de la murta" consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de música, una processó claustral, tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova iglésia, solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.
Actualment les festes són menys suntuoses en lo extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i el restant de fòcs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de música i un recorregut més curt.
La festa hui i activitats[editar | editar còdic]
Totes les activitats són obertes i estan autorisades pel rector, es poden descordar les següents activitats:
- Dijous eucarístics, torns de vela tots els dijous de l'any per mig de torns de 18'30 a 20´00
- Dos misses mensuals el 2 i 17 de cada més per la Confraria i els difunts de la mateixa.
- Novena de Sant Pasqual Baylon (del 8 al 16 de maig, a les 19:00).
- Festa de Sant Pasqual Baylon el 17 de maig.
- Festa i processó del Corpus parroquial (dijous anterior al Domingo del Corpus).
- Participació de la parròquia en la processó del Corpus (Valéncia).
- Elaboració d'un bolletí divulgatiu sobre Sant Pasqual i el Santíssim Sacrament.
Vore també[editar | editar còdic]
- Sant Pascual Baylón
- Basílica de Sant Pasqual Baylón (Vilarreal)
- Iglésia Sant Pasqual Baylón (Valéncia)
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Confraria de Sant Pascual Baylón, El Pastorcico, número 1, maig 2008
- Guim Castro, Ladislao. San Pascual Baylón : celestial patrono de los congresos eucarísticos (en castellà). Vich ; Barcelona: Barcelona : Seráfica, 1952. OCLC 865258788
- Teixidor, Antiguetats de Valéncia, Tom I p. 91
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Confraria de Sant Pasqual Baylón.
- Biografia de Sant Pasqual Baylón, en el portal de l'orde franciscana.