Comunicació audiovisual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La comunicació audiovisual és el procés en el qual existix un intercanvi de mensages a través d'un sistema sonor i/o visual. També pot referir-se al Grau de Comunicació Audiovisual

És un llenguage en una gran diversitat de còdics constituents, que poden ser analisats tant per separat com en conjunt. La mediació tecnològica és un element indispensable en este tipo de comunicació.

Els sistemes de comunicació audiovisual tradicionals són la ràdio, el cine i la televisió. Actualment s'han consolidat nous sistemes de comunicació audiovisual, com Internet o els videojocs, que ya comencen a estudiar-se i a denominar-se com a tals.

L'interacció entre la persona que va a rebre el mensage, es basa en primer lloc en la mirada, en l'observació, en lo que veu. Les funcions implicades en el desenroll de l'interpretació del mensage i les que estan darrere de la creació d'un mensage visual, tenen a vore en vàries ciències que s'encarreguen de la relació entre el desenroll i l'analogia; entre estes ciències podem trobar la antropologia, semiòtica, etc.

Tipos de comunicació audiovisual[editar]

La comunicació audiovisual pot ser classificada d'acort al tipo de mensage del que fa us. Açò pot caracterisar-la com:

  • Objectiva: transmet l'informació de modo que se li puga donar una sola interpretació. Útil per a documentar una història o acontenyiment, proyectar situacions o comunicar idees.
  • Publicitària: Es caracterisa per ser fàcilment entendible i atractiva per a un públic determinat. Pot tindre objectius comercials, o la missió de propagar idees sense fins de lucre directe (propaganda).
  • Artística: Té l'objectiu de produir diferents sentiments i sensacions en l'espectador. Servix per a commoure, o inclús per a pertorbar i inquietar, i la seua finalitat és també estètica.

Influència social[editar]

La comunicació audiovisual està present en cada aspecte de la vida quotidiana. En la Societat de l'Informació l'image i el sò són els vehículs a través dels quals es recrea una realitat o una ficció, no obstant, els mijos de comunicació llegitimats (ràdio, prensa i TV, principalment), a través dels seus noticiaris han donat la sensació de que tot allò que transmeten té estatus de verídic.

És veritat que hi ha un ancorage entre la comunicació i la realitat.. Per eixemple, quan es pren una fotografia d'una montanya se sap, pel valor icònic de la fotografia, que està representant un objecte de la naturalea. No obstant, es tracta solament d'una representació i mai de la montanya mateixa.

Este mateix procés succeïx quan es tracta d'incloure més còdics, per eixemple, un video, en el qual es poden prendre diversos aspectes de la mateixa, i inclús a persones realisant activitats en ella. Quan açò succeïx, el poder de l'iconocitat és reforçat degut a que hi ha major ancorage cap a la realitat font (la montanya capturada per la cambra).cita requerida

A pesar dels referents que proporciona la comunicació audiovisual, esta no pot ser, com afirma Jean Baudrillard -parlant de la televisió-, més que una maqueta de representació de la realitat. Açò indica que en vore una image en una fotografia, una gravació en àudio, un reportage en televisió, etc. deuríem recordar que és solament una re-creació d'una realitat i no la realitat mateixa. Un mig tècnic de soport audiovisual no pot, per la seua mateixa naturalea de mediador, ser la pròpia realitat.

L'experiència i la comprensió del receptor depenen de l'us que l'emissor puga fer d'eixe instrument comunicatiu.

Antecedents[editar]

L'estudi de la comunicació audiovisual sorgix a partir de l'invenció de la fotografia i l'image en moviment (Cine); en un principi, estes tecnologies varen permetre estudiar la realitat capturada en una visió més objectiva sense l'interpretació d'un artiste.

En el pas del temps, l'antropologia audiovisual s'ha enfocat també en els estudis dels mass media (Ràdio i Televisió)

No obstant la comunicació audiovisual comprén un procés comunicatiu més ampli i no necessàriament tecnològic

Aplicacions actuals[editar]

L'alvanç de la tecnologia ha permés noves formes d'expressió audiovisual com el Internet , els Videojocs i intervencions artístiques com el Mapping. Aixina mateix, el desenroll tecnològic en el cine ha permés la proyecció de películes en pantalles panoràmiques en sò envolvent i imàgens en 3D.