Clementina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Clementines

La clementina és una classe o varietat de la mandarina, fruit del clementiner.

La clementina és una de les fruites favorites de l'hivern. Són fàcils de pelar, saboroses i riques en vitamina C. Del grup de les mandarines, la clementina és la més apreciada i de major producció, sobretot en la província de Castelló. El clima, la situació geogràfica i l'experiència de molts anys afavorixen el cultiu de clementines de gran calitat.

Orige[editar | editar còdic]

L'orige i el nom de la clementina se deu a Algèria, en l'any 1902 en l'Orfanat Agrícola que regentaven els Pares de l'Espírit Sant en la localitat de Misserghin, a 20 Km. d'Oràn, en Algèria, es va descobrir esta excelent varietat. El germà Clément Rodier (1849-1904) fon l'encarregat de l'hort del convent, a on, entre atres cultius, n'hi havia tarongers i mandariners comuns per al consum, aixina com, atres tarongers amarcs. En un planter de mandarí comú aparegueren algunes plantes diferents, cosa que cridà l'atenció del Dr. Trabut, amic del frare, qui va supondre que eren híbrits del mandariner i d'algun atre cítric cultivat pels voltants i que fortuïtament havia fecundat flors del mandariner. Eixe híbrit fon multiplicat en el convent i en atres horts particulars, podent-se comprovar que produïa fruits d'una calitat excelent i sense llavors.

La popularitat d'este fruit passà a reconeixer-se com a "Clementina", en honor al frare, i feu que creuara les fronteres i començara el seu cultiu a lo llarc de tot el mediterràneu.

Cultiu[editar | editar còdic]

En l'actualitat, el cultiu de la clementina es majoritari en la província de Castelló. El clima mediterràneu i el sol són ideals per al cultiu d'esta classe de cítrics. Requerix uns hiverns càlits, sense gelades, en unes temperatures mínimes de 12º C., per a permetre un envelliment lent de la pell de la fruita. Són de forma esfèrica, aplanada o achatada i normalment carixen de llavors. Tenen un molt bon sabor i un excelent aroma.

Varietats[editar | editar còdic]

Les varietats més comuns de les cultivades en Espanya són: Fina, Clemenules i Hernandina.

  • Fina, fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.
  • Oroval, fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc.
  • Clemenules, fruit gran (80 a 100 g), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre.
  • Marisol, molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.
  • Oronules, fruit de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre.
  • Clemenpons, molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies.
  • Esbal, fruit de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruits una volta madurs.
  • Loretina, fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.
  • Hernandina, fruit mijà (55 a 75 g), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, no tant fàcil de pelar com atres varietats i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha polinisació. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'Alcàsser, és per això per lo que posseïx el seu nom.
  • Orri, actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat Orri, una mandarina obtinguda en Israel pero que també se produïx en Espanya, se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt.

Clemenules[editar | editar còdic]

La clemenules és una varietat molt apreciada, s'originà de forma espontànea en l'any 1953 d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de Nules de la qual pren el seu nom. Degut a l'afany de la millora de la calitat gustativa i comercial de la fruita es va iniciar la seua multiplicació gradualment en l'objecte de comprovar les seues característiques i el possible interés. Vist que s'adaptava i es produïa be i que també responia a lo que s'esperava d'ella es va iniciar una gran expansió i ha arribat a ocupar un lloc destacat. En les comarques de la Plana esta varietat ha alcançat la seua major difusió ocupant un lloc preferent dins de les varietats del grup de les clementines.

Producció[editar | editar còdic]

En l'actualitat, els principals països productors són: Algèria, Espanya, Israel i Japó. En la Comunitat Valenciana es produïx el 90% de les mandarines d'Espanya.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Encara que normalment se la coneix com a fruita de taula, des de fa un temps els cuiners estan experimentant en les clementines servint-les en ensalades, junt ad atres verdures, en el peix, com a àcit per a l'escabeig, etc.. Són més coneguts els sucs, gelats, confitures i postres a base de clementina.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • La clementina: la fruita de invierno más sabrosa (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)

Enllaços externs[editar | editar còdic]