Civilisació micènica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Història de Grècia
Acropolis-panorama-night.jpg
Civilisació egea abans del 1600 aC
Civilisació micènica ca. 1600 aC - 1200 aC
Edat fosca grega ca. 1200 aC - 800 aC
Antiga Grècia 776 aC - 323 aC
Grècia helenística 323 aC - 146 aC
Grècia romana 146 aC - 330 dC
Imperi bizantí 330 dC - 1453 dC
Grècia otomana 1453 dC - 1832 dC
Grècia contemporània després del 1832 dC

La civilisació micènica (de Micenes) va ser una cultura antepassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament i que va ser absorbida per les invasions dòries. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix en les obres homèriques. Els grecs creen que la ciutat havia segut fundada per Perseu.

No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, aqueus (per eixemple en els escrits d'Homer) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del grec antic, que s'ha trobat registrat en escritura llineal B, que és un silabari a diferència de l'alfabet grec pròpiament un alfabet.

Història del descobriment[editar]

Grècia homèrica

Esta civilisació fon descoberta a finals del sigle XIX per Heinrich Schliemann qui va fer excavacions en Micenes (1874) i Tirint (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les epopeies d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va nomenar-la «màscara de Agamèmnon». Igualment nomena el «palau de Néstor» a un palau excavat a Pilos. Va claer esperar als estudis de Arthur Evans, al principi del sigle XX, perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la civilització minoica, que la precedeix cronològicament.

Tauleta inscrita lineal B, sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.

En les excavacions de Cnosos (Creta), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'argila, cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al 1450 a C. Nomenà esta escriptura com «lineal B», ya que cregué que era més avançat que el lineal A. En l'any 1952, el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per Michael Ventris i John Chadwick traslladà la civilisació micènica de la protohistòria a l'història, dins del período de l'Edat del bronze del món Egeu.

No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. Ademés, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents comptables que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

Cronologia[editar]

Ruïnes de Micenes.

La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec Arne Furumark en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.[1] Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos períodos el terme d'Hel·làdic Recent (HR).

  • 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de Micenes);
  • 1500-1450: Helàdic Recent II A;
  • 1450-1425: Helàdic Recent II B (arribada dels micènics a Cnosos);
  • 1425-1380: Helàdic Recent III A1 (destrucció de Cnosos, començament dels palaus micènics continentals);
  • 1380-1300: Helàdic Recent III A2 (apogeu de la construcció de palaus micènics);
  • 1300-1250: Helàdic Recent III B1;
  • 1250-1200: Helàdic Recent III B2 (destrucció dels palaus micènics continentals a la fi del periodo);
  • 1200-1125: Helàdic Recent III C1;
  • 1125-1100: Helàdic Recent III C2.

L'HR I correspon a la transició entre l'Helàdic Mijà i l'Helàdic Recent. Les característiques culturals de la civilisació micènica es constituïxen en este periodo.

L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, Festos, Malia i Zakros són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.

Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la mar Egea (com les Cíclades i Rodes) i llocs d'Àsia Menor mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les costes mediterrànees i fins i tot en Europa central i les Illes Britàniques. Colònies micèniques han segut trobades en Chipre i en el Llevant.

En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els tholoi, es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i Orcomen mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al 1250 aC).

Cronologia de Grècia i l'Egeu fins al final de la civilisació micènica
Edat Troya Cíclades Creta Continent grec
Bronze antic Troia I
(2920-2450 aC)
Troia II
(2600-2350 aC)
Troia III
(2350-2200 aC)
Grotta-Pilos
(3200-2700 aC)
Karos-Siros
(2700-2200 aC)
Filacopí I
(2200-2000 aC)
Minoic antic (Prepalacial)
(2500-1850 aC)
Hel·làdic antic
(2700-1850 aC)
Bronze mitjà Troia IV
2200-1900 aC

Troia V
1900-1700 aC

Troia VI
1700-1300 aC

Filacopí II
2000-1800 aC

Minoic mijà I-IIIA (Protopalacial)
1850-1550 aC

Hel·làdic mitjà
1850-1580 aC
Bronze tardà Troia VII-A
1300-1200 aC

Troia VII-B-1
1200-1100 aC

Minoic Mitjà IIIB-Minoic tardà II (Neopalacial)
1550-1400 aC

Minoic tardà III
1400-1100 aC

Micènic I
1580-1500 aC Micènic II
1500-1425 aC Micènic III
1425-1100 aC

Vida dels micènics[editar]

Tauleta d'argila en escritura de tipo llineal B, procedent de les excavacions de la Casa del comerciant d'olis de Micenes, i que registra una comanda de llana per a ser tenyida

Els micènics estaven organisats com una monarquia. Els consellers reals o aristocràcia es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels esclaus. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els cavalls es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.

El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.

Es conreava una agricultura típicament mediterrànea, en predomini de cereals, vi i oli. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat.

Micenes destacava pels seus teixits, que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en llana i en lli. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Atres indústries destacables són la perfumeria i les obres en bronze.

Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència.

La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: Posidó (ocupant un paper preeminent), Hermes, Zeus... Destaca la importància de les històries sobre el minotaure i Dèdal. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.

Ciutats micèniques[editar]

Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són Pilos, Gla, Cnossos (en Creta), Tirint i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una acròpolis, d'una cisterna o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses muralles de blocs de pedra.

Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un passadiç central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la classe social.

Els palaus tenen la mateixa estructura que els de Minos i consten de diversos passadiços que separen àrees d'administració i archiu, recepció i vida de la realea. El megaró o saló del tro ocupa el centre, és una estància circular entre columnes decorada en pintures i luxosos mobles.

Referències[editar]

  1. A. Furumark: «Mycenaean pottery», a Chronology, vol. II, 1941.