Catí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Catí és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat. Catí conta en una població de 779 habitans segons el INE de l'any 2016.

Geografia[editar]

El municipi de Catí està situat a 661 metros d'altura sobre el nivell de la mar, a la mitat d'una vall àmplia que es diu "el corredor de Catí", en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al llímit entre els Ports de Morella, comarca a la que va pertànyer històricament, i el Baix Maestrat, al centre de la zona montanyosa que unix els Ports de Morella en les serres del Maestrat (serra de la Vallivana, el Tossal de la Nevera (1.286 m.), la segona altitut més montanyosa de la província de Castelló, i de la Barbuda), entre dos valls, La Font de Catí i el de Cirers. El Tossal de la Nevera rep el seu nom degut a que allí es troben les dos antigues neveres destinades a la conservació i almagasén de la neu caiguda durant l'hivern.

Barris i pedanies[editar]

En el terme municipal de Catí se troben també els següents núcleus de població:

  • L'Avellà.
  • Hostal del Mestre.
  • Mas Costereta.
  • Mas d'En Ramón.
  • Mas d'Evaristo.
  • Mas de Gatella.
  • Mas de Jaume Vicent.
  • Mas de Roblasco.
  • Mas de Segarra de Dalt.
  • Mas Font Nova.

Poblacions limítrofs[editar]

El terme municipal de Catí llimita en les següents localitats: Ares del Maestrat, Morella, Chert, Tírig, Salzedella, Sant Mateu i Albocàsser totes elles de la província de Castelló.

Història[editar]

El 25 de giner de 1239 Catí va ser donat a poblar per Blasco de Alagón, a Ramón de Bocona (futur poblador d'Onda), i a quaranta hòmens més, (fet que va ser confirmat pel rei Jaume I, en 1243). Pels noms d'aquells primers veïns se supon que procedien de les terres de Lleida. La fidelitat era la seua principal virtut, que es reconeix en concedir a Catí un escut d'armes la figura principal de les quals és un gos errant, símbol de la fidelitat activa.

Catí ha participat en quants fets històrics ha pres partit la ciutat de Morella. Aixina, hòmens de Catí prenen part en la conquista de Mers-el-Kebir, Orà i Bugia, en la Nau del Bale de Morella. Això a pesar de que la vila de Catí, junt als demés llogarets, va començar en 1292 un pleit contra Morella, que no va concloure fins que en l'any 1691 els va ser concedida l'independència.

Política[editar]

En els primers anys de l'época democràtica Catí fon governat pel partit polític UCD, durant dos llegislatures (1979-1983) i (1983-1987), a partir d'eixe moment i fins a l'actualitat ha segut governat pel PPCV.

Economia[editar]

En el transcurs dels sigles l'indústria més universal ha segut en Catí la de fabricació de teixits de llana, en ella treballaven un número considerable de veïns en els oficis d'esquiladors, pelaires, i teixidors, aixina com en el seu comerç. En el sigle XVI Catí contava en més de nou mil caps de ramat. La llana de Catí era molt apreciada en Itàlia.

Hui, com llavors, són famosos els productes que s'obtenen de corders i cabrits per a l'hostaleria, com l'elaboració de formages de forma tradicional. També antigament varen ser important els cerers de Catí, pero esta activitat ha deixat pas a l'elaboració de torrons i massapans. Mentres que una atra variant artesanal important en el municipi, és la referent a l'indústria del moble rústic.

Patrimoni[editar]

Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de 1979 i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any 2004.

Monuments civils[editar]

Catí conserva bells edificis migevals, eixemple del millor gòtic civil valencià, com les cases del célebre mercader Jerónim Martí, Matías Roca, del Bale, d'Antoni Mateu, d'En Galià, d'Alfaro, i de l'Hort de Masó, exponents dels sigles XV al XVII. Encara que el seu patrimoni civil més característic és:

  • Casa de la Vila. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys 1417 i 1437, és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de Traiguera. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tengut lloc les reunions del Consell de Catí i s'han representat comèdies, el restant d'edifici en els seus baixos va servir com a presó, també de llonja de mercat a nivell del carrer Major i de depòsit de blat. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de Benassal.
  • Palau Sant Joan - Casa Miralles. Fon alçada pel ric mercader i notari Ramón Sant Joan en 1452. De gran bellea a destacar pels seus artístics finestrals. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del canter càntabre Pedro Crespo.
  • Casa de Joan Spígol. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en l'any 1451.
  • Casa dels Sans. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en 1667 entroncà en la dels Lleons de Valéncia.
  • Casa dels Montserrat. La casa data del sigle XVIII, casa de la distinguida família dels Montserrat, conserve unes reixes artesanals en la seua part darrera i una escala central quadrangular en cúpula.
  • Casa Geroni Martí. Datada en el sigle XVI, situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de l'any 1630.
  • Casa del Delme. Datada del sigle XIV, és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila.
  • Hospital de Sant Cosme. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria.

Apart de palaus i cases senyorials n'hi ha atres coses d'interés per al visitant:

  • Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí
  • Escut de la Casa de l'Abadia
  • Escut de l'antic hospital
  • Escut nobiliari de la Casa dels Sans
  • Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan
  • Escuts de l'Iglésia
  • Recint Amurallat
  • Rellonges de sol. També són d'importància el conjunt de rellonges de sol de Catí, dos d'eixos rellonges se troben en la Plaça de l'Iglésia, un situat en la frontera de la Capella de la Comunió i l'atre en l'imponent porta dovelada de l'entrada de l'Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció. Un atre en el Palau Sant Joan i un atre en el campanari.

Monuments religiosos[editar]

  • Iglésia parroquial. L'Iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el sigle XIV. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del sigle XV, en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià Jacomart, pintor del rei Alfons V, una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o Prigó d'Avinyó, el més antic de quants es conserven en el Regne de Valéncia. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en 1376 pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població.
  • Ermita de la Verge del Pilar. El dia 6 de giner de 1625, festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al sigle XVII. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la Verge del Pilar.
  • Ermita de Santa Ana. És una de les més completes i acabades de Catí, situada a mig quilómetro de la població. Consta d'un sol cos en tres arcs, de regulars dimensions, en cor i altar major. Va ser director de l'obra Arnaldo Pedro, canter de Forcall, qui va posar la primera pedra el 29 d'agost de 1441.
  • Ermita de Sant Vicent.

Gastronomia[editar]

En Catí i en els seus voltants pròxims existix una immillorable cuina tradicional: cuixot i cecina; ternascos i cabrits excelentment preparats al forn; les "creïlles farcides"; fesols com durant sigles s'han preparat en Sant Pere; guisat de vaquetes (una espècie de caragol blanc de montanya), coques de tomata, coques celestials, bunyols, pastiços de confit, fregit (carn conservada en oli), formages, quallades i brullo en el seu toc d'arrop, destaquen entre atres especialitats celosament guardades.

D'especial importància són els seus formages elaborats íntegrament en llet de cabra dels ramats que pasten en l'extens Vall dels Cirers. Elaborats de forma artesanal i casolana d'antany. Es tracta d'un formage fresc, de llet pasteurisada de cabra molt prensada. El formage de Catí ha conseguit innumerables premis i guardons per la seua excelència.

L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.

El tarró de Catí també té la seua importància, l'armeler és un arbre de tradició milenària en Catí lo que ha permitit elaborar este producte artesanal. Des de 1915 i despuix de quatre generacions de mestres tarroners, la fàbrica de tarrons i massapans artesans i casolans de Catí seguix utilisant el productes tradicionals del Maestrat.

Tradicions[editar]

Cada any, coincidint en el primer dissabte del més de maig, els veïns de Catí realisen una romeria a l'Ermita de Sant Pere de Castellfort. Es tracta d'una processó molt arraïlada que es ve fent des de temps immemorial, ya documentada en 1321. És molt emotiva la "Despertà" que té lloc en la població ad això de les cinc del matí i que es torna a repetir en l'ermita de Sant Pere, en el matí del dumenge.

Turisme[editar]

És ben coneguda la bondat de les aigües de l'alvertent de l'Avellà (els àraps ya coneixien les seues propietats curatives), i el tranquil lloc que ocupa el conjunt de l'Ermitori de Nostra Senyora de la Misericòrdia i el balneari.

Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.

A partir de Catí es poden efectuar unes breus excursions a: les errmites de Sant Vicent, El Pilar, L'Avellà, Santa Ana, Santa Llúcia i la Vallivana, Castells de Llaures i Morella. Pintures rupestres de Cova Remígia en Ares del Maestrat, en la Valltorta i Morella. Plages de Vinaròs, Benicarló i Peníscola.

També se poden fer rutes i passejos com:

  • La ruta al Tossal de la Nevera, camí que porta a la montanya més alta de Catí, passant pel Prigonet trencat, la Font de la Masada, la nevera del Mas de la Serra i la nevera Vella fins a arribar al Tossal de la Nevera (1.286 m.), un mirador panoràmic de Catí.
  • Passeig per la Vall dels Cirers, a uns 7 Km. de la població i junt a la carretera que unix Catí en els demés pobles de la comarca del Maestrat, se localisa una extensa praderia de cultius de secà i en parets de pedra en sec, un entorn de gran bellea paisajística.

La poblacio de Catí també conta en una moderna piscina, camp de deports i és possible la pràctica de l'equitació.

Catí se troba dins del Camí Jacobeo de Castelló, és una de les rutes seguides pels peregrins valencians en direcció a Santiago.

Enllaços externs[editar]



Municipis de l'Alt Maestrat
Albocàsser    Ares del Maestrat    Benassal    Catí    Culla    Tírig    La Torre d'En Basora    Vilafranca    Vilar de Canes