Cant valencià d'estil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Escola municipal de Cant d'estil de "El Puig"

El cant valencià o cant del valencià —analíticament cant valencià d'estil— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en Espanya, al costat del flamenco d'Andalusia, la Jota d'estil (Jota de estilo) d'Aragó, i la tonada d'Astúries o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del Maestrat fins al Camp d'Alacant, practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.

Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del sigle XIX—, i per les albaes, en acompanyament de tabalet i dolçaina, el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre els anys 1900 i 1940, i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del sigle XX davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.

Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]