Burjassot
Burjassot (en castellà Burjasot), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya.
Pertany a la província de Valéncia i es troba situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.
Geografia[editar | editar còdic]
Burjassot se troba situada al noroest de la ciutat de Valéncia, dins de la seua àrea metropolitana. La superfície del terme és quasi plana. No obstant, en la zona occidental del municipi hi ha unes chicotetes llomes que conseguixen una altura màxima de xixanta metros que servixen de llímit a l'Horta de Valéncia. Com tota la comarca, posseïx un clima mediterràneu.
Se pot accedir ad esta localitat a través de les llínees 1 i 4 de MetroValencia.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de Burjassot llimita en les localitats de Godella, Paterna i Valéncia totes elles de la província de Valéncia.
Accessos[editar | editar còdic]
Per la seua rodalia a la capital s'ha convertit en un important nuc de comunicacions per a la comarca, seguint travessant el seu terme per la llínea 1 de Metro Valéncia i la llínea T4 de Metro Valéncia, aixina com llínies d'autobusos de la EMT i del Consorci Municipal de Transports(CMT). Per carretera és possible aplegar per la CV-35 (pista d'Ademús / Av. Corts Valencianes) i per la avinguda de Burjassot de la capital valenciana.
Història[editar | editar còdic]
L'orige de la localitat se troba en una alqueria musulmana. Esta alqueria estaria fortificada com denota el significat del seu nom provinent de la senya que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. És per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre.
En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en el Llibre del Repartiment en el qual se pot llegir que despuix de la conquista de la ciutat de Valéncia per part de Jaume I d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en l'any 1237 seguint sent revocada esta donació a penes un any més tart per a passar a mans de l'Abat del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En 1258 tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué fins a l'any 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En 1389 fon adquirida pel juriste Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En l'any 1425 fon adquirida per l'almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans fins a l'any 1568.
En esta época es produí un dels episodis més importants de l'història de Burjassot al ser mort el 19 de maig de l'any 1522 el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta.
En l'any 1600 fon adquirit per Sant Joan de Ribera, per aquell temps bisbe de Valéncia. Despuix de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà fins a l'abolició dels senyorius.
En l'any 1823 el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. En 1837 durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presoners numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells.
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 38.880 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2009 | 2019 | 2022 | |||
| 1.981 | 2.942 | 4.009 | 5.101 | 6.532 | 8.538 | 11.235 | 12.134 | 17.624 | 23.283 | 35.583 | 34.595 | 35.171 | 37.394 | 38.433 | 38.024 | 38.880 | |||
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Marcos González Marimon | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | José López Domingo | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Luis Andrés Chavarrías | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Luis Andrés Chavarrías | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Luis Andrés Chavarrías | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Luis Andrés Chavarrías | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | José Luis Andrés Chavarrías | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | José Luis Andrés Chavarrías | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Rafael García García | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Rafael García García | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Rafael García García | PSPV-PSOE |
| 2023 | Rafael García García | PSPV-PSOE |
Economia[editar | editar còdic]
El seu escàs terme municipal es troba urbanisat en la seua major part existint una chicoteta zona d'horta a on es cultiven tarongers, hortalices, cultius forragers i tubèrculs. El sector primari, antany el més important, és actualment testimonial.
Per la seua banda, el sector secundari està representat bàsicament per indústries dedicades a la ceràmica, vidre, textil, de transformats metàlics, fusta i mobles, alimentació i confecció, havent desaparegut en estos últims anys dos grans indústries dedicades al joguet i a la fabricació de ciment.
Per tot això cada volta cobra una major importància el sector terciari, destacant el comerç, transports i comunicacions, els servicis financers i servicis comunals. Tenint gran rellevància econòmica els servicis generats entorn al campus universitari. En l'actualitat el sector terciari es va posicionant en Burjassot per la comunicació en la capital i varis pobles com Paterna, Manises, Godella i Alboraya.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Burjassot
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Burjassot
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Burjassot.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |